Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Magdalena Barrera Oro Spada
Música
Arpista argentina.
Inicià els seus estudis al Conservatori Manuel de Falla de Buenos Aires amb María Esther Moro, i després els perfeccionà amb Edward Witsenburg al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam Fou solista en concerts oferts a Amèrica del Sud i Europa Espanya, França i Holanda Posteriorment actuà amb l’Orquestra de cambra del Teatre Lliure, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, la National Arts Centre d’Ottawa Canadà i la Ciutat de Granada Ha realitzat una important tasca docent amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i amb la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya Des del 1987 és solista d’arpa de l’…
Emiliana de Zubeldia
Música
Compositora i pianista navarresa.
Estudià piano amb J Maya a l’Acadèmia Municipal de Música de Pamplona, i després ho feu al Conservatori Reial de Madrid El 1909 esdevingué professora de piano a Pamplona L’any 1922 viatjà a París, on fou alumna de Blanca Selva i Vincent d’Indy a la Schola Cantorum A partir de llavors inicià una sèrie de gires que el 1931 la dugueren fins al Town Hall de Nova York Posteriorment es traslladà a Ciutat de Mèxic, on oferí el seu primer recital al Teatro Hidalgo l’any 1933, i continuà les gires per l’Amèrica Central El 1942 adoptà la ciutadania mexicana i el 1947 la Universitat d’Hermosillo la…
Antonio Mairena
Música
Cantaor i estudiós gitano del flamenc.
Nascut en una família humil, dedicà tota la seva vida al flamenc, gènere en què destacà com a cantaor i també com a investigador i divulgador Sense ell, molts tipus de cant flamenc s’haurien perdut Quan començà a cantar es feia anomenar "Niño de Rafael", però posteriorment es canvià el nom pel de "Niño de Mairena" i finalment es quedà amb Antonio Mairena Proclamà que els seus principals mestres havien estat Manuel Torre i Joaquín de la Paula Entre els diversos premis lloant la seva tasca de divulgador i cantaor destaca la prestigiosa Llave de Oro del Cante, que li fou concedida l’any 1962 A…
Pau Gorgé i Soler
Música
Compositor, director i violinista valencià.
Membre d’una família de músics, el seu pare l’ensenyà a tocar el violí, instrument amb el qual actuà en diferents orquestres alacantines El 1876 fundà una banda de música, La Lira, que més tard dirigí el seu germà Francesc Aviat esdevingué director de l’Orquestra del Teatre Principal d’Alacant amb un repertori de sarsueles i operetes L’experiència que assolí al capdavant d’aquesta orquestra l’animà a formar una companyia amb tots els membres de la seva família -els seus germans i els fills respectius-, que recorregué la Península i difongué, a més de sarsueles, operetes vieneses, molt en voga…
Carles Llorens i Robles
Música
Compositor i director valencià.
Els seus pares es dedicaven al teatre La seva figura tingué una gran importància en l’activitat incipient de les bandes a València durant el segle XIX, i es destacà en la composició de música per a aquest tipus de formació Fou músic major de bandes de regiments militars Compongué obres de tipus descriptiu, com ara La batalla de Inkerman , la seva obra més famosa, dedicada a Napoleó III de França, i l’episodi liricodramàtic La toma de Tetuán 1860, escrita els anys de la guerra d’Àfrica L’altre vessant de la seva obra són les composicions líriques, bàsicament sarsueles, estrenades als teatres…
Jaume Arnella
Música
Músic, cantant i compositor de cançons.
Vida És un dels capdavanters del moviment de música popular a Catalunya des dels anys seixanta, en què participà en formacions com ara el Grup de Folk 1967-69, Els Sapastres, la Cobla Cotó fluix o l’Orquestrina Galana Va actuar formant grup amb Rafael Sala, i des del 1987 proposa en solitari un gènere singular com a creador i cantador de romanços Ha participat en nombroses formacions i en l’enregistrament d’una quarantena de discos Cançons de Vi i Taverna , Eròtica monàstica , La raó i el desig L’any 1991 rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya en qualitat d’intèrpret de…
Colette Herzog
Música
Soprano francesa.
Cursà estudis literaris abans de centrar-se en el cant al Conservatori de Nancy Entre el 1945 i el 1955 fou professora al Conservatori de Besançon Actuà amb èxit a l’Òpera de París, i s’especialitzà en el repertori del segle XVIII, especialment WA Mozart i ChW Gluck, i en música francesa del segle XX Estrenà obres d’A Schönberg i P Boulez, i I Malec li dedicà la Cantata pour elle , que estrenà el 1971 El 1981 A Clostre, per encàrrec de Radio France, li escriví El Tigre de oro , amb text de JL Borges Cantà arreu d’Europa el repertori francès del segle XX, des de C Debussy fins a I Malec,…
Renata Tebaldi

Renata Tebaldi
© Fototeca.cat
Música
Soprano italiana.
Formada al Conservatori Arrigo Boito de Parma, debutà a Rovigo 1944 amb el paper d’Elena a Mefistofele Toscanini la trià per al concert de reinauguració del Teatro alla Scala 1946 hi cantà sovint 1949-54 i 1959 i actuà per tot el món Londres, 1950 Nova York, 1954 i assolí una gran fama amb un ampli repertori verdià i verista Al llarg de la seva carrera enregistrà una trentena d’òperes completes, sovint amb Mario del Monaco , i una quinzena de discos de recitals Actuà amb regularitat a la Scala de Milà 1949-54 i fou membre estable de la Metropolitan Opera House de Nova York 1954-73 Fou…
,
Osip Afanas’evic Petrov
Música
Baix rus.
Començà a cantar en un cor d’església i, parallelament, estudià clarinet i guitarra, aquest darrer instrument de manera autodidàctica El 1826 ingressà en una companyia d’òpera itinerant, però el seu debut tingué lloc el 1830 a Sant Petersburg, amb una sèrie d’actuacions que el feren famós El 1836 participà en l’estrena d' Una vida pel tsar , de M Glinka, amb una interpretació del paper d’Ivan Susanin que tingué molta anomenada a la seva època També fou el Ruslan de Ruslan i L’udmila -estrenada el 1842 i també de Glinka-, el moliner de Rogneda 1865, d’A Serov, l’Ivan el Terrible de La donzella…
Societat Filharmònica de Barcelona
Música
Societat concertística i pedagògica catalana.
Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb entrada lliure en…