Resultats de la cerca

Estudià física i geografia a Heidelberg, Berlín i Kiel Viatjà a Amèrica per desenvolupar treballs cartogràfics a la regió inuit, i allà es despertà el seu interès per l’etnologia De retorn a Berlín, se sentí atret pels mètodes de l’antropologia i l’estudi de la música d’altres cultures, i retornà a l’Amèrica del Nord per investigar els pobles indis El 1888 començà a donar classes a la Universitat de Clark i, del 1899 i al 1937, a la de Columbia Els seus treballs foren capdavanters en l’estudi de les tradicions orals i serviren de model a altres recerques etnomusicològiques

Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Publicà poemes i un recull de prosa, i fou premiat als jocs florals Des dels anys vint fins als seixanta es dedicà a recollir nombrosos textos orals per tota l’illa de Mallorca N’aplegà més de 50000, especialment cançons curtes, però també cançons narratives com les balades i les codolades No n’elaborà, però, cap notació melòdica El resultat de la seva tasca són els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca 1966-74 i el llibre El cançoner popular de Mallorca 1960, que és una interessant descripció del…

Ordenat de sacerdot, fou organista de la seva ciutat natal durant set anys i, posteriorment, durant trenta-dos anys i fins a la seva mort, ho fou de la catedral de Salamanca Era conegut pels seus dots d’improvisador Compongué diverses obres per a orgue, música litúrgica i també una sarsuela amb temes populars de la seva província, peces totes elles que romanen inèdites Interessat pel folklore, avui és recordat sobretot pels seus treballs de recopilació de música tradicional El 1907 publicà el llibre Folklore o cancionero salmantino , una recopilació de 396 cançons que havia recollit a partir…

Fou educat com a cantor en la música tradicional jueva a Filzburg Posteriorment estudià a Berlín i a Leipzig Visqué una temporada a Jerusalem 1906-21, on es dedicà plenament a la recerca de la música hebraica El 1910 fundà el primer Institut de Música Hebrea i el 1914 publicà el primer dels deu volums de Theasaurus of Hebrew-Oriental Melodies , obra completada el 1932 El 1922 es traslladà als EUA, on ensenyà a la Universitat de Cincinnati 1922-30 i, des del 1924, al Hebrew Union College , de la mateixa ciutat La seva investigació destaca pel descobriment de les comunitats jueves orientals com…

Fou proposat per Constantin Brailoiu Le giusto syllabique , 1952, i es basa en un motlle de vers fix per a tota la cançó nombre de síllabes i distribució binària dels accents sobre el qual les melodies només combinen dos valors, un de breu i un de llarg en proporció 12 En la tradició catalana, el mecanisme giusto sillàbic és útil per a explicar el ritme d’un bon nombre de balades i de goigs, generalment de mètrica 7+7 i 5+5 Brailoiu també el considera útil per a cants versificats medievals tardans Bibliografia Aiats, J El ritme gs 1212 un cas notable de giusto sillàbic en les cançons…

Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…

Les seves melodies, exclusivament vocals, són escrites a una sola veu sobre textos llatins Pren el seu nom de Gregori I, papa entre els anys 590 i 604, a qui la tradició iniciada per Joan el Diaca segle IX n’atribuí la composició Tot i que aquesta atribució és poc fiable, la iconografia cristiana acostuma a representar Gregori I recollint les melodies directament de l’Esperit Sant, que, en forma de colom, les hi dicta a l’orella Aquesta llegenda gaudí d’un gran predicament durant l’època medieval Si bé el paper de Gregori en la composició del repertori musical és dubtós, sí que és cert que…

Més en particular, composició vocal relativament breu per a una o més veus, amb text quasi sempre versificat, i sovint amb acompanyament instrumental Normalment, i en aquest segon sentit, es considera la cançó com a gènere oposat a l' ària , peça de dimensions i estructura molt més complexa El terme alemany lied designa un tipus de cançó culta característica sobretot del Romanticisme alemany L’equivalent francès és la mélodie Fins fa poc, en la llengua oral s’anomenaven cançons els cants estròfics narratius, i especialment les balades, per oposició als cants breus com les corrandes o les…