Resultats de la cerca

Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica

Vida Germà de l’escriptor carmelità Jaume Montanyes Pertanyé a l’orde augustinià, en el qual arribà a ocupar càrrecs importants Fou prior del convent de Saragossa i vicari general de l’orde Participà en controvèrsies teològiques i filosòfiques a Roma Des del 1556 ocupà una càtedra de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida, i des del 1565, la d’arts a la de València Publicà diverses obres de teologia i filosofia, i el tractat musical In musicam liber unus 1566 Bibliografia Complement bibliogràfic Montanyes, Vicent In musicam liber unus , 1566

Franciscà del tercer orde regular, del qual va ser provincial, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i es diplomà en música sacra a l’Acadèmia Nacional de Viena Organista i director de cor, la seva labor de creació com a compositor s’ha dirigit gairebé exclusivament a aquests dos camps Fou enviat per l’orde a Mèxic, on residí alguns anys exercint de mestre de clergues Entre la seva producció destaquen Ave Regina Caelorum , Alma Redemptoris Mater , Salm 112 , Boira del dubte i Scherzo

Fou deixeble del compositor i organista José Lidón Ingressà a l’orde dels carmelitans calçats i exercí d’organista al convent de l’orde a Madrid S’encarregà de l’edició d’un Ritual carmelitano en dos volums Madrid, 1788-89, on tractà sobre el cant pla de tradició hispànica i sobre la intervenció de l’orgue en l’acompanyament de la litúrgia A més d’altres publicacions de teoria musical o dedicades al cant litúrgic, creà algunes obres per a orgue, especialment els versets recollits a Salmodia orgánica Madrid, 1792 i Adiciones a la salmodia orgánica Madrid, 1814

Fou una de les escasses figures importants de la interpretació pianística grega del segle XX Inicià els estudis musicals a tres anys tocant el piano, al mateix temps que escrivia algunes petites peces que interpretà en el seu primer recital ofert a sis anys d’edat Posteriorment es traslladà a Viena, on estudià amb Felix Weingartner i Richard Stohr, i a París, on fou alumna de piano d’Isidore Philipp i de composició d’Henri Büsser A setze anys emprengué una carrera internacional i actuà sota la batuta d’importants directors, amb un repertori molt extens no sempre tractat amb rigor Enregistrà…

Fou monjo de l’orde del Cister al monestir de Nogales Exercí diversos càrrecs dins d’aquest orde, com per exemple el de visitador general i abat de diversos monestirs Segons afirma Andrés Lorente en el seu llibre El porqué de la música Alcalá de Henares, 1672, Tomás Gómez sembla que és l’autor del tractat Arte de canto llano, órgano y cifra junto con el de cantar sin mutanza, altamente fundado en principios de aritmética y música Madrid, 1649, escrit amb l’objectiu de simplificar l’aprenentatge del solfeig i del cant pla També hi ha indicacions sobre la notació…

Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem…

Provinent d’una illustre família, rebé una educació exquisida Ben aviat s’introduí a la cort, on serví l’emperador Carles V i desenvolupà diversos càrrecs entre el 1539 i el 1543 Heretà el ducat de Gandia del seu pare Profundament afectat per la mort de la seva esposa 1545, el 1550 ingressà públicament en l’orde dels jesuïtes, tot i que ja hi collaborava des de feia temps Mantingué vincles personals amb Ignasi de Loiola i esdevingué general de l’orde el 1565 Fou beatificat l’any 1624 i canonitzat el 1671 Rebé una sòlida formació musical i cultivà aquest art en…

De jove fou soldat i serví l’exèrcit de Felip II a Flandes i a Sicília El 1579 fou greument ferit a Maastricht i poc després ingressà a l’orde caputxí, que acabà abandonant per l’orde de Sant Joan de Jerusalem Un cop a Itàlia, serví el cardenal Ascanio Colonna i fou mestre de capella a Urbino En aquesta ciutat també treballà al servei de la cort del duc Francesco Maria II L’any 1592 s’establí a Roma, protegit per membres de la família Colonna Allí tingué l’oportunitat de conèixer Luca Marenzio i altres músics importants, amb alguns dels quals mantingué disputes de…

Estudià al Conservatori de París, on el 1961 obtingué un primer premi en viola i el 1963 un altre en música de cambra, aquest últim a la classe del seu pare, Pierre Pasquier El 1965 fou contractat com a primer solista de l’orquestra de l’Òpera de París El 1972 el director Lorin Maazel el trià com a solista convidat per a la gira de l’Orquestra Nacional de França al Japó Aquest mateix any fundà, juntament amb el seu germà Régis i Roland Pidoux, el Nou Trio Pasquier El 1985 deixà l’orquestra de l’Òpera de París i ingressà com a primer solista de l’Orquestra Nacional de França, on romangué fins…