Resultats de la cerca

El concepte d’orquestració també s’utilitza per a designar el tipus de plantilla instrumental d’una obra sempre que sigui d’una extensió més o menys considerable i contingui un cert nombre d’instruments prefixats, que es defineixen com a plantilla orquestral La plantilla orquestral pot variar segons les necessitats del compositor o l’orquestrador i segons cada època, però hi ha models estàndard que se solen designar amb els noms d’’orquestració a 2’, ’orquestració a 3’, i ’orquestració clàssica’, entre d’altres Els dos primers casos indiquen…

Estudià contrapunt, fuga i orquestració a la Universitat de Toronto 1934-37 Del 1937 al 1938 continuà la seva formació a l’Eastman School of Music de Rochester i fou aleshores que descobrí el serialisme És, de fet, el primer compositor canadenc que incorporà tècniques serials en les seves obres La seva primera composició serial fou Spasmodia 1938, per a piano El 1939 començà a fer classes de composició i orquestració al Conservatori de Toronto i des del 1952 fou professor a la universitat de la mateixa ciutat Fou cofundador de la Lliga Canadenca de Compositors,…

Inicià els estudis musicals amb el prevere F de P Rivera, capellà de Bochalema, quan formava part del cor de la parròquia A només disset anys dirigí la primera banda de música, a Córdoba El 1913 marxà a la ciutat colombiana de Pamplona a realitzar el servei militar i esdevingué músic de la Banda del Regiment, on tocava el flautí, el clarinet i el saxòfon, formació que dirigí a partir del 1920 Gràcies a una beca, el 1924 viatjà a Roma per estudiar amb Oscar Zuccarinni, composició amb C Dobici i orquestració de banda amb Vassella, director de la Banda Municipal de la capital Del…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu i posteriorment fou deixeble de C Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre del Cercle Manuel de Falla, des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge musical basat en un sistema modal Fou un compositor molt productiu Durant els anys cinquanta compongué algunes de les seves obres de cambra més reeixides, com la Sonata para piano y violonchelo 1954 o la Suite para orquesta de cuerda 1955 Anys més tard abandonà la composició, activitat que no reprengué fins a la dècada dels vuitanta Aquesta nova etapa es…

Deixeble de Johan Lindegren en les disciplines d’orgue, contrapunt i composició al Conservatori de Música d’Estocolm, estudià piano amb Richard Andersson i orquestració amb el polonès Philipp Scharwenka a Berlín Professor d’harmonia al Conservatori de Música d’Estocolm a partir del 1908, la seva música denota una gran influència de Max Reger, especialment en el llenguatge harmònic El seu catàleg inclou obres per a orquestra, vocals, instrumentals i nombroses cançons Entre les peces més notables hi ha Konsertuvertyr 1908, per a orquestra, i Sonata alla legenda 1919, per a violí i…

El terme s’usà principalment al segle XX M Reger, S Prokof’ev, B Britten, BJ Martinu, però el 1880 N Rimskij-Korsakov ja compongué una Symphoniette sur des thèmes russes , opus 31, i l’any 1841 Schumann havia pensat a donar el nom Symphonette a la composició que acabà anomenant Overture, Scherzo und Finale , opus 52 Alguns compositors han utilitzat altres denominacions de connotacions similars a les de sinfonietta , per exemple Britten en la seva Simple Symphony , opus 4

Probablement estudià amb Giovanni Legrenzi a Venècia Fou organista a l’església de Sant Andreu a Düsseldorf el 1692, vicemestre de capella de la cort el 1696 i mestre de capella el 1703 Posteriorment es traslladà a Heidelberg i el 1720 a Mannheim, on exercí la tasca de codirector musical de la cort Wilderer compongué òperes, oratoris, cantates i música sacra Les seves òperes mostren una considerable influència de l’estil venecià del final del segle XVII i també hi són presents elements de l’òpera francesa Moltes de les seves àries són acompanyades per una orquestració colorista a…

Estudià al Conservatori de Toronto, on tingué com a mestres Ettore Mazzoleni, Charles Peaker i Healey Willanon Des del 1940 fou professor de teoria i història d’aquest mateix centre Els anys quaranta escriví i dirigí música per al cinema i per a més de dues-centes radionovelles El 1948 començà a treballar a la Facultat de Música de la Universitat de Toronto La seva producció mostra un ampli ventall d’estils, amb influències que van des d’E Elgar i G Holst fins al dodecatonisme, i posseeix una orquestració brillant, ritmes sincopats i harmonies agosarades Qualificat d’antiquat per…

Guanyà el Premi de Roma del 1921 i dirigí l’Eastman School of Music entre el 1924 i el 1964, any en què fundà l’Institute of American Music Dugué a terme una tasca important en el camp de l’educació musical als Estats Units Fou un director d’orquestra reconegut, tant al seu país com a Europa Compositor neoromàntic, cità J Sibelius i E Grieg com a grans influències dins el seu estil harmònic i líric, a més de la d’O Respighi, amb qui estudià a Roma, en el camp de l’orquestració La seva música, encara que conservadora, té una vitalitat rítmica i una riquesa tonal que, segons ell…

Format al Conservatori de Música de Tbilisi, realitzà estudis de postgrau en aquest mateix centre Exercí la crítica i ocupà càrrecs en diverses institucions, com ara el Sindicat de Compositors Georgians Professor de composició i orquestració al Conservatori de Música de Tbilisi a partir del 1938, la seva obra musical es divideix en dos grans períodes En el primer, que arriba fins els anys cinquanta, fa ús d’elements del folklore georgià i el seu llenguatge es caracteritza pel lirisme En la segona etapa, però, opta per una renovació estilística i experimenta amb el dodecatonisme,…