Resultats de la cerca

Estudià música amb Joan Carreras i Prats a l’església del Carme de Girona i també rebé alguna lliçó de J Barba Exiliat a França des del 1841, sembla que fou organista a Besiers, i més tard, a la catedral de Nimes Retornà a Girona vers el 1860, on fou organista de la catedral per oposició i també mestre de capella en substitució de J Carreras i Dagas, i posteriorment fou ordenat de prevere L’estat bastant precari de la capella de música de la catedral devia ésser el motiu pel qual abandonà ambdós càrrecs el 1864 Retornà a França, i s’establí a Seta Compongué una Gran Missa , editada …

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…

La qüestió central dels escrits musicals de Weber, recollits principalment en Els fonaments racionals i so ciològics de la música 1921 -text inacabat i publicat pòstumament-, és la següent quines són les condicions socials i tècniques que expliquen la racionalització del material musical, base de l’emergència de la singular teoria i pràctica musical que caracteritza la tradició musical occidental Weber proposa quatre àmbits d’investigació la mesura dels modes, el desenvolupament de principis de composició com la polifonia, la fixació d’una notació musical i la confecció de nous…

Anà becat a Itàlia 1782-85, on amplià estudis i ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya 1785 De nou a Rússia, compongué la seva obra operística, que s’inscriu en el nacionalisme musical i comprèn, entre d’altres, Orfej i Evridika 'Orfeu i Eurídice', 1792, l' opéra-comique Amerikantsij 'Els americans', 1800 i Zolotoje Jabloko 'La poma d’or', estrenada pòstumament el 1803 El 1797 fou nomenat inspector dels teatres imperials Supervisà l' opéra-comique de Mikhail Sokolovskij Mel’nik-koldun, obmanšcik 'El moliner mag, estafador i matrimonier', que gaudí d’una gran popularitat i…

Intervingué en les guerres civils de l’època formant part de les milícies liberals de Reus Guitarrista de mèrit reconegut, es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, primer a la seva ciutat natal i després a Barcelona, on gaudí d’un merescut prestigi en la triple faceta d’intèrpret, pedagog i compositor De les nombroses obres compostes, algunes foren impreses pòstumament, el 1885 i el 1886 Felip Pedrell n’esmenta les següents El castillo vals, Allegretto , Un adiós , Andante , El ay vals, Una flor masurca, Pensamiento español fantasia, El cortesano xotis, Fantasía , El patinador…

Rebé la primera formació musical de la seva mare, que era pianista, i del 1829 al 1831 fou alumne de PJG Zimmermann al Conservatori de París, on guanyà un primer premi de piano Posteriorment portà a terme una gira de concerts per Europa i, aprofitant la seva estada a Viena, estudià piano amb C Czerny i composició Gràcies a la bona situació financera de la seva primera dona, a partir del 1839 es dedicà quasi exclusivament a la composició La seva obra més coneguda és la simfonia Sapho 1878 per a cor i orquestra Escriví el llibre Philosophie et musique , publicat pòstumament el 1896…

Des del 1544 formà part, com a tenor, de la capella musical del duc Ulrich de Württemberg a Stuttgart L’any 1555 fou promogut a mestre de capella pel duc Christoph Fou un dels músics més importants de la generació posterior a la Reforma i el primer compositor que escriví un arranjament complet dels salms en llengua alemanya La seva obra més important, Der gantz Psalter Davids, wie derselbig in teutsche Gesänge verfasset 'Salm complet de David adaptat a la cançó alemanya', Tübingen, 1569, recull aquesta collecció Fou publicada pòstumament i tingué un gran ressò en els ambients…

És conegut sobretot pels seus estudis sobre l’ acústica de les sales i la reverberació Estudià a la Universitat Estatal d’Ohio, on impartí classes a partir del 1890 El seu primer projecte fou la sala de conferències del Fogg Art Museum, i més tard participà en el del Music Hall de Boston 1898 Els èxits obtinguts, sobretot en aquest darrer projecte, li proporcionaren una gran fama Descobrí la llei que duu el seu nom que calcula la relació entre el temps de reverberació, la capacitat d’absorció del so i les dimensions d’un auditori, i que constitueix la base per al càlcul acústic…

Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de GB Viotti a l’Odéon i d’un concert que D Auber li dedicà el 1808 Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans Del 1837 al 1841 dirigí l’escola de…

Es formulà un reglament general de la secció espanyola, en virtut del qual els dos comitès mantindrien les relacions, alternativament, l’un cada any, amb el comitè central de Londres, i, d’altra banda, cada comitè seria enterament autònom quant a la seva organització interna Per tal d’actuar legalment i desenvolupar tot el pla d’iniciatives, el comitè català es constituí en Associació de Música Contemporània de Barcelona Aquesta era formada per Francesc Pujol, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Frank Marshall, Joaquim Pere Marès i Joan Llongueres A la primavera del 1936 organitzà a…