Resultats de la cerca

Vida Per voluntat dels seus pares inicià la carrera de filologia, però la deixà per completar els estudis de música El 1853 ingressà al Conservatori del Liceu, on estudià composició amb Gabriel Balart La primera obra que estrenà fou Minerva El 1865 inicià la composició de l’òpera Rahabba , amb llibret del seu pare L’estrena al Liceu el 1867 fou prou bona, fet que l’animà a compondre dues òperes més, Giuseppe i La Ghironde Amplià estudis a París amb Daniel Auber 1869-71, però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs Fou…

Vida Cursà estudis al seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1912 Musicalment es formà amb Josep Barberà, Vicenç M de Gibert i Gregori M Suñol Fou mestre de capella de la parròquia dels Sants Just i Pastor i organista de la de Betlem, de Barcelona L’any 1915 fundà l’Associació gregorianista i el 1921 l’Associació d’Amics dels Goigs Des del 1946 collaborà amb Higini Anglès a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC Desenvolupà una intensa activitat en favor de la difusió del cant gregorià, de la cançó popular i dels goigs Publicà molts treballs de caràcter periodístic sobre…

La confraria tenia cura de la bona professionalitat dels seus membres i distribuïa de manera equitativa el treball entre tots els associats Funcionà amb normalitat fins que el decret de Nova Planta de Felip V abolí tots els privilegis de l’Antic Règim Sembla que continuà desenvolupant la seva activitat fins el 1827, amb el nom de Gremi de Música i Mestres de Dansa Bibliografia Complement bibliogràfic Baldelló i Benosa, Francesc de Paula La Confraria de Músics de Barcelona , La Paraula Cristiana, Barcelona 1928

Orfe de pares, començà els estudis musicals al Conservatori del Liceu el 1871 sota el mestratge de JM d’Arteaga i F de Paula Sánchez Perfeccionà els seus estudis de piano amb CG Vidiella Més endavant inicià estudis d’orgue amb P Pardàs Aviat es donà a conèixer en recitals d’orgue Exercí la crítica musical en "La Renaixença", "La Vanguardia" i "La Ilustració Catalana" Com a compositor es dedicà bàsicament al conreu d’obres de cambra, repertori per a piano i obres simfòniques Algunes de les seves composicions foren estrenades a Barcelona, i d’altres, a París

Nascut en una família humil, dedicà tota la seva vida al flamenc, gènere en què destacà com a cantaor i també com a investigador i divulgador Sense ell, molts tipus de cant flamenc s’haurien perdut Quan començà a cantar es feia anomenar "Niño de Rafael", però posteriorment es canvià el nom pel de "Niño de Mairena" i finalment es quedà amb Antonio Mairena Proclamà que els seus principals mestres havien estat Manuel Torre i Joaquín de la Paula Entre els diversos premis lloant la seva tasca de divulgador i cantaor destaca la prestigiosa Llave de Oro del Cante, que li fou concedida l’any 1962 A…

Desenvolupà la seva carrera sempre a cavall entre el piano i el clavicèmbal, sense renunciar mai a cap dels dos instruments El seu recorregut formatiu la portà a Lugano, Basilea i Berlín, i tingué professors tan prestigiosos com Rudolf Serkin, Albert Schweitzer, Anna Hirzel-Langenhan i Paula Roth-Kastner L’any 1937 guanyà el Concurs Internacional Fryderyk Chopin a Varsòvia, fet que donà un gran impuls a la seva carrera, iniciada amb el debut a Friburg el 1927 A partir d’aleshores oferí concerts de piano i clavicèmbal arreu d’Europa, l’Amèrica llatina i Àsia També interpretà música de cambra,…

A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de Música de…

Durant la seva infantesa formà part del cor de l’església de Santa Maria d’Ontinyent Allà rebé el magisteri de Josep Mir i, un cop abandonà el cor, fou deixeble de l’organista Francesc de Paula Bonastre L’any 1858 ingressà al Conservatori de Música de Madrid, on tingué mestres com J Monasterio i E Arrieta i obtingué alguns premis d’harmonia i composició A partir del 1876 fou professor de solfeig a l’Escuela Nacional de Música Dins el conjunt de la seva obra destaquen les cançons per a veu i piano, entre les quals un bon nombre d’havaneres de saló que li proporcionaren una certa fama en el seu…

Vida Rebé la formació musical del seu pare, Francisco de Paula Villar i Modonés, que fou director de la collegiata de Sant Nicolau a Alacant Ernest Villar arribà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal d’Alacant El 1890 fundà la Societat de Quartets Clàssics Des del 1896 hom li encomanà la direcció de la capella de música de Sant Nicolau, en substitució de F Senante És autor d’un centenar d’obres, per a orquestra, banda, piano, orgue, cor i conjunt de cambra Publicà diferents estudis musicogràfics, com ara Alicante Artístico-Musical 1893 Fou, a més, professor de l’Escuela Normal de…

Vida Es formà musicalment al monestir de Montserrat 1767-72, sota el mestratge del pare Anselm Viola Guanyà, per oposició, la plaça de primer violí de la catedral de Tarragona La "Gaceta Oficial de Madrid" del 4 de maig de 1802, citada per B Saldoni, esmenta que Ràfols escriví un tractat sobre la simfonia, i també que era prevere En aquest tractat, a més d’exposar tota una sèrie de consideracions i observacions pel que fa a aspectes de la gramàtica compositiva, Ràfols basa els principis de la seva preceptiva musical en l’autoritat del pare Josep Antoni Martí, que fou mestre de capella del…