Resultats de la cerca

Un primer intent del capítol de la collegiata de Santa Maria de Daroca de nomenar-lo organista, el 1628, feu fallida a causa de la migradesa del sou i no fou fins el 1631 que accedí al càrrec Des d’aquesta ocupació desenvolupà una intensa activitat professional i docent i assolí un gran prestigi arreu de la Península El 1639, el capítol del Pilar de Saragossa li oferí la plaça d’organista, que rebutjà El 1669, el capítol de Daroca el nomenà mestre de capella i concedí al seu nebot, Diego Xaraba, el dret de succeir-lo com a organista Bruna fou confirmat en el càrrec el 1674 i sembla que l’…

Cec des de la infantesa, es formà com a organista amb Pablo Bruna Ingressà a l’orde franciscà i serví com a organista al convent de San Francisco de Saragossa La seva faceta més important és la de teòric Els seus tractats més importants són Fragmentos músicos Saragossa, 1683 i els dos toms d' Escuela música, según la práctica moderna Saragossa, 1723-24 Ambdues són obres fonamentals de la teoria musical ibèrica de l’època Les seves idees conservadores, poc favorables a la influència italiana, exerciren un gran influx en els compositors i teòrics contemporanis També s’han conservat…

Inicià els seus estudis musicals amb la seva mare, professora de música Més tard amplià els seus coneixements amb G Quintano i E van Dooren Al llarg de la seva vida, a través d’articles i conferències, promocionà els compositors xilens i el folklore del seu país natal Creà diverses revistes, entre les quals "La Revista Nueva" 1925, on defensà l’avantguardisme, tant pel que fa a la música com en altres manifestacions artístiques Home d’idees progressistes, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals destaca el de secretari de cultura de la Federación Obrera de Chile Com a compositor fou…

Estudià piano amb E Hernández Moncada i composició amb Chávez i Huízar al Conservatori de Mèxic L’any 1935 fundà, conjuntament amb Salvador Contreras, Blas Galindo i Daniel Ayala, el Grup dels Quatre, interessat en la difusió i promoció de la música mexicana Des del 1944 dirigí l’Orquestra Simfònica de Mèxic Entre la seva producció cal destacar l’obra orquestral Huapango 1941 i l’òpera La mulata de Córdoba 1948, que li donaren una gran projecció A partir del 1949 fou professor de composició i director del Conservatori Nacional de Música de Mèxic

Vida S’inicià en la música a l’Academia de Bellas Artes de Sant Sebastià amb Manuel Cendoya, i fou nen cantor a l’Orfeón Donostiarra Posteriorment estudià violí amb Alfredo Larrocha, piano amb Germán Cendoya i harmonia i composició amb Beltrán Pagola El 1914 ingressà en l’orquestra del Casino de Donostia Cinc anys després es traslladà a Madrid, on s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica El 1920, becat per l’Ajuntament de Sant Sebastià i per la Diputació, anà a Leipzig, on estudià contrapunt amb Stephan Krehl i violí amb Hans Sitt A Alemanya començà la seva tasca com a director d’orquestra i…

Fou violinista de la Real Capilla de San Cayetano, i tocà també en companyies de comèdies El 1778 guanyà la plaça de violinista dels teatres de Madrid El 1787 compongué les seves primeres tonadillas , i l’any 1790 passà a ocupar el càrrec de compositor de les companyies teatrals madrilenyes, que abandonà dos anys més tard De la seva producció vocal s’han conservat prop de 150 tonadillas , juntament amb minués , seguidillas i rondós Una de les tonadillas que gaudí de major èxit i popularitat fou La ópera casera 1799 Els trets estilístics de la seva obra s’emmarquen dins la música hispànica…

Es formà com a infant de cor a El Pilar, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb H Eslava Segons B Saldoni, des del 1848 fou organista a l’església de San Gil de Saragossa A partir del 1858 ho fou a l’església d’Atocha de Madrid, i més tard desenvolupà la mateixa tasca a l’església del Buen Suceso En ésser nomenat professor de solfeig al Conservatori de Madrid es pogué dedicar a la composició amb una intensitat destacable Redactà un Método de órgano 1860-67 que havia d’ésser la introducció al Museo orgánico d’Eslava Ben considerat com a organista, compongué un bon nombre de…

Estudià direcció d’orquestra amb E García Asensio, J Ferriz i A Blanquer, entre d’altres, al Conservatori de València, i amplià la seva formació a Bonn, amb A Wagernheim, i a Siena, amb S Celibidache El 1959 entrà com a intèrpret de trompeta en la Banda Municipal de València, de la qual fou subdirector del 1976 al 1986, any en què assumí la titularitat de la Banda Municipal de Madrid Deixà aquest càrrec el 1992 en ser nomenat director titular de la Banda Municipal de València, lloc que encara ocupa Al llarg de la seva carrera ha estat director convidat de diverses bandes i orquestres a Europa…

Format com a violinista a l’Escola de Música de Saragossa, fou deixeble de M Arnaudas en les disciplines d’harmonia i composició Concertino titular de l’Orquestra del Teatre Principal de Saragossa, inicià la seva carrera compositiva el 1904 amb l’estrena de La escalera de los duendes , al Teatre Campos Elíseos de Bilbao, i de La rabalera 1904, a Saragossa Més tard es traslladà a Madrid, on, amb el suport de Chapí, pogué oferir diferents títols sarsuelístics El punt d’inflexió en la carrera de Luna arribà el 1910 amb l’estrena, al Teatre Cervantes de Sevilla, de la sarsuela Molinos de viento…

Estudià al Real Conservatorio de Música de Madrid Posteriorment amplià la seva formació a Munic i, de retorn a Espanya 1977, ensenyà a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Entre el 1980 i el 1988 fou director de l’Orquestra Simfònica d’Astúries Des del 1986 és director titular de l’Orquestra Simfònica de Tenerife, càrrec que alterna, des del 1992, amb la direcció de l’Orquestra Simfònica de Galícia Ha dirigit, així mateix, les orquestres filharmòniques de Londres i de Munic, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma A més, ha intervingut en el…