Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Siegfried Palm
Música
Violoncel·lista alemany.
El seu pare, de qui rebé les primeres lliçons musicals, era violoncellista a Wuppertal A vint-i-tres anys anà a perfeccionar els seus coneixements amb Enrico Mainardi, el qual despertà l’interès de Palm per l’obra de Max Reger Formà part també de les orquestres de la Ràdio d’Hamburg i de la Ràdio de Colònia Així mateix, fou professor i director de la Musikhochschule de Colònia i intendant de la Deusche Oper de Berlín 1976-81, i fou president de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1982-88 i de la Deutsch-Französischer Kulturrat 1988-2000 Totes aquestes…
Ruggiero Ricci
Música
Violinista nord-americà.
Deixeble de Louis Persinger, perfeccionà la seva tècnica amb Michel Piastros, Paul Stassevitch i Georg Kulenkampff Debutà a deu anys a la seva ciutat natal amb un espectacular programa, que incloïa els concerts de F Mendelssohn, H Wieniawski i C Saint-Saëns El 1929 actuà al Carnegie Hall de Nova York i el 1932 feu la primera gira de concerts per Europa Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial, retornà a la seva activitat de concertista Impartí classes a la Universitat d’Indiana, la Juilliard School de Nova York i la Universitat de Michigan Fixà la seva residència a Salzburg, on fou…
Ernst Krenek
Música
Compositor austríac naturalitzat nord-americà.
De jove fou conegut per la seva precocitat com a compositor i també pel seu radicalisme musical, reflex del qual és la seva Simfonia número 2 , opus 12 1923, escrita seguint els principis de l’atonalisme El 1924 compongué una sèrie d’obres que foren més assequibles per al gran públic, com és ara l’òpera Jonny spielt auf 'Jonny actua', on usà elements del jazz Fou, però, una etapa que durà poc Convençut que havia esgotat el sistema musical tradicional i que havia de cercar nous mitjans expressius, adoptà definitivament el dodecatonisme La seva música fou prohibida pel règim nazi el 1933, i el…
Victor Young
Música
Compositor, director i violinista nord-americà.
A deu anys entrà al Conservatori de Varsòvia, on estudià violí i debutà l’any 1917 Tornà als Estats Units l’any 1920 i feu el seu debut en un concert a Chicago Entre el 1922 i el 1929 treballà com a violinista, director i arranjador En 1929-31 collaborà en la ràdio L’any 1935 s’establí a Hollywood i entrà als estudis de la Paramount Durant els següents vint anys collaborà en la televisió i la ràdio com a compositor i director Escriví música per a més de 225 pellícules, música instrumental - Elegy to FDR i Leaves of Grass -, dos espectacles de Broadway - Pardon our French 1950 i…
Frederick Loewe
Música
Compositor nord-americà d’origen germànic.
És molt probable que estudiés amb F Busoni abans d’emigrar als Estats Units l’any 1924 Després d’alguns fracassos, compongué per al cinema èxits tan fulgurants com Brigadoon V Minnelli 1947, Paint Your Wagon J Logan 1951, My Fair Lady G Cukor 1956, Gigi V Minnelli 1958 i Camelot 1960, sempre en collaboració amb el llibretista Jay Alan Lerner 1918-1986 Encara que treballà dins l’univers de la música popular, la seva formació clàssica es manifesta en el seu llenguatge musical, arrelat en la tradició alemanya del segle XIX, la qual cosa s’observa en la conducció de veus i la textura, que…
James Levine
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Debutà a deu anys com a pianista amb l’Orquestra Simfònica de Cincinnati i posteriorment estudià a la Juilliard School de Nova York El 1964 fou director assistent de George Szell a l’Orquestra de Cleveland El 1970 es presentà a l’Òpera de San Francisco amb Tosca , el mateix títol del seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York 1971 El 1976 debutà al Festival de Salzburg amb la reeixida posada en escena de La clemenza di Tito , i el 1982 dirigí per primera vegada al Festival de Bayreuth, al capdavant de Parsifal El 1976 fou nomenat director de l’Orquestra de la Metropolitan Opera…
,
Max Rostal
Música
Violinista britànic d’origen austríac.
Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R Schumann, i també…
Aloys Kontarsky
Música
Pianista alemany.
Germà del també pianista Alfons Kontarsky fou, com ell, deixeble de piano d’Else Schmitz-Gohr i de música de cambra del violoncellista Maurits Frank En 1956-57, estudià també a Hamburg amb el pianista Eduard Erdmann per ampliar la seva formació Dugué a terme una important activitat concertística formant duo amb el seu germà Alfons, amb el qual treballà a Hamburg Les actuacions conjuntes dels germans Kontarsky no impediren a Aloys d’esdevenir també un cèlebre intèrpret en solitari del gran repertori romàntic L’any 1960 fou nomenat professor als Cursos de Darmstadt Estrenà nombroses obres dels…
Anton Guadagno
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià al Conservatori Vicenzo Bellini de Palerm, a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i al Mozarteum de Salzburg Fou en aquest centre de la ciutat austríaca on el 1948 guanyà el primer premi en un concurs de directors d’orquestra Des del començament, la seva trajectòria estigué lligada especialment a l’òpera Després de ser director musical a l’Òpera de Monterrey Mèxic, ho fou també al Concert Hall de Nova York el 1952 i en 1958-59 fou assistent de la Metropolitan Opera House Fou director musical de la Philadelphia Lyric Opera Company 1966-72 i director resident del repertori…
Virginia Zeani
Música
Soprano italiana d’origen romanès.
Estudià música a Bucarest i el 1947 es traslladà a Itàlia, on fou deixebla de cant d’Aureliano Pertile, amb qui completà la seva formació Debutà a Bolonya el 1948 amb el paper principal de La Traviata El 1953 cantà a Londres i el 1957 ho feu a Viena i a París El 1956 actuà al Teatro alla Scala, escenari on tornà en temporades successives També actuà a Nova York, a Barcelona, a Nàpols i a Roma Destacà en el repertori italià romàntic, tot i les seves reeixides incursions en el verista —especialment U Giordano— i del bel canto —V Bellini, G Donizetti i G Rossini— També cantà repertori operístic…