Resultats de la cerca
Es mostren 521 resultats
Josef Tal
Música
Compositor, pianista i pedagog israelià nascut a Polònia, de nom Josef Grünthal.
Fou una de les grans figures de la música jueva del segle XX Estudià a la Hochschüle für Musik de Berlín, on fou alumne de P Hindemith, entre d’altres L’any 1934 s’installà a Palestina i entre el 1948 i el 1952 dirigí l’Acadèmia de Música d’Israel També fou cap del departament de musicologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem i ocupà la càtedra Arthur Rubinstein d’aquest mateix centre És autor de nombroses obres, sovint de temàtica bíblica o basada en episodis de la història jueva, entre les quals hi ha diverses òperes Saul at Ein Dor 1957, Ammon and Temar 1961, Ashmedai 1971, Massada 1973…
Societat Internacional per a la Música Contemporània
Música
Entitat creada el 1922 a Salzburg.
Els seus fundadors -entre els quals hi havia A Webern, B Bartók, A Honegger, P Hindemith, D Milhaud i Z Kodály- tenien com a objectiu promoure la música contemporània, fos quin fos el país de procedència Pertal dho organitzaren una sèrie de festivals, el primer dels quals tingué lloc el 1923 Al principi es limitaren a la música de cambra, però el 1926, ja incloïen diversos gèneres Al llarg dels anys, molts països crearen les seves pròpies seccions, entre les quals hi havia la catalana i l’espanyola, que els representaven en el festival anual El 1936, l’…
Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, …
, ,
pedal
Música
Palanca que s’acciona amb el peu per tal de produir diferents efectes en alguns instruments.
Així, en un instrument de teclat -el cas més freqüent- serveix per a accionar diferents registres, però també tenen pedals l’arpa i les timbales per a modificar ló, l’harmònium per a accionar les manxes, i certs instruments de la bateria per a realitzar-hi la percussió La incorporació de pedals de registració als instruments de teclat és relativament tardana i està relacionada amb l’evolució dels gustos musicals respecte als canvis de dinàmica i de timbre en el clavicèmbal hi apareixen molt excepcionalment en alguns exemplars històrics de la…
música contemporània
Música
Expressió utilitzada per a designar la música culta d’avui dia que s’ha apartat dels llenguatges tradicionals, per tal de diferenciar-la de la música lleugera o del jazz.
És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals…
afinació
Música
Acció de modificar les freqüències associades a les notes que emet un instrument per tal d’ajustar-les a un sistema d’afinació predeterminat.
L’afinació pot dur-se a terme prèviament a la interpretació musical o durant la interpretació En el primer cas, es parla d’afinar l’instrument En la majoria dels instruments de vent, la llargària de la columna d’aire continguda dins del tub és el paràmetre fonamental d’afinació En els instruments de llengüetes de canya, la seva variació s’aconsegueix enfonsant més o menys el barrilet o el tudell dins del tub principal En els de metall, hi ha un tros de tub previst per a tal fi que es pot incorporar a la llargària total mitjançant un petit mecanisme En les flautes, la posició de l…
sarrusòfon
Sarrusòfon baix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta doble i tub metàl·lic de secció longitudinal cònica, proveït de claus, que fou inventat pel director de banda de l’exèrcit francès W. Sarrus per tal de substituir els oboès i fagots en els grans conjunts de vent militars del segle XIX.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit de doble llengüeta i tub cònic Els sarrusòfons constitueixen una família de nou membres sopranino mi♭, soprano si♭, contralt mi♭, tenor si♭, baríton mi♭, baix si♭ i contrabaix mi♭, do o si♭ Inicialment foren construïts per l’empresa Gautrot de París, que els patentà l’any 1856 Tots ells són instruments transpositors, s’escriuen en clau de sol i tenen una extensió escrita que va del si♭2 al fa5 La seva digitació es basa en el sistema Böhm Els instruments més petits són rectes, mentre que el tub dels…
encaix
Música
Part del tub dels aeròfons que uneix les diferents seccions de l’instrument, per tal que aquestes es puguin separar fàcilment per a desmuntar-lo.
Les seccions són fixades per la diferència de diàmetre existent entre elles, de manera que un tub entra parcialment dins de l’altre Per a garantir l’hermeticitat, indispensable per al correcte funcionament de l’instrument, les juntes s’afegeixen al voltant de la secció més prima o interior Antigament es feien de fil encerat i ara són de suro o de materials sintètics Al tub exterior, al voltant de l’encaix, sovint hi ha anelles de reforç, ja que aquesta zona sol ser més prima i poc resistent Les anelles d’os, ivori, metall o…
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb…
acústica de les sales

Un adequat equilibri entre el so directe i el so reflectit (primera reflexió) és el que fa conceptuar l’acústica d’una sala com a bona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Música
Branca de l’arquitectura que estudia les qualitats acústiques dels recintes (influència de la seva geometria i característiques físiques sobre el so original provinent d’una font) i les tècniques de construcció per a modificar-les.
Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina