Resultats de la cerca

Vida Estudià amb Bonaventura Pla a l’Escola Municipal de Música i es perfeccionà amb Matthieu Crickboom a l’Acadèmia de la Societat Filharmònica de Barcelona i a Brusselles El 1901 feu la seva primera aparició pública, en un concert organitzat per la Societat Filharmònica de Barcelona A Brusselles debutà com a solista el 1904 i formà part de l’Orquestra Ysaÿe De nou a Barcelona, es dedicà a la tasca pedagògica a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori del Liceu Membre del Doble Quintet Granados i del Trio Barcelona, fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya 1928 i…

Fou alumne de Bonaventura Dini a Barcelona i més tard continuà els seus estudis amb Pau Casals Feu la seva presentació oficial en un concert al Teatre Principal de Barcelona Fou professor de l’Acadèmia Ainaud i un dels impulsors de l’Associació de Música da Camera, que es fundà arran d’una sèrie de concerts que dirigí al Vendrell, Igualada i Manresa l’any 1913 S’encarregà de l’organització i direcció de l’orquestra d’aquesta associació, amb la qual feu concerts amb intèrprets com Enric Granados, Pau Casals, Conxita Badia, Joan Manén, Marià Perelló i Ricard Viñes Una malaltia de…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà a Brusselles, on fou deixeble de Jacques Gaillard, el fundador del Quartet Schörg, i posteriorment a Berlín amb Jean Berardy Fou membre de l’orquestra del Kurhause, a Westerland-Sylt, amb la qual debutà com a solista l’any 1912 El 1914 tornà a Barcelona, on fundà el Trio Barcelona amb el pianista Ricard Vinyes i el violinista Marià Perelló Aquell mateix any es presentaren a Berlín i després de la guerra realitzaren una gira per Amèrica Participà en nombrosos concerts a París, Madrid i Barcelona, on interpretà la…

Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A partir de llavors actuà sense…

Fou deixeble de B Dini i E Morera a Barcelona El 1915 guanyà la càtedra de música de l’Escola Normal de Magisteri de Girona Fundà el Quintet Empòrium, l’Associació de Música de Girona i la revista "Scherzando" Fou una de les personalitats dinamitzadores de la vida musical gironina de la primera meitat del segle XX, i participà en moltes activitats i molts concerts Propietari d’un establiment de música a Girona, també organitzà, amb l’entitat Sobrequés i Reig, cicles de concerts que foren inaugurats per Enric Granados l’any 1905 i en els quals participaren Miquel Llobet, Emili Pujol, Andrés…

Durant els primers anys, l’ànima de l’Associació foren Josep Raventós i Marià Perelló El 1915 Enric Granados, que només pogué fer el concert de presentació, en fou nomenat director artístic El seu successor fou Pau Casals, l’orquestra del qual collaborà assíduament amb l’Associació Els principals solistes vocals i instrumentals, així com les més distingides entitats simfòniques, cambrístiques i corals, locals i estrangeres, foren presentades per l’Associació, que, malgrat les dificultats, preparà curosament festivals i sessions de música contemporània Personalitats com Ravel,…

Inicià estudis de piano a vuit anys amb J Salvat, i més tard fou deixeble d’E Daniel, A Nicolau i, a partir dels setze anys, d’E Granados Debutà amb un gran èxit amb la interpretació del concert número 3 en re menor, BWV 974, de JS Bach L’any 1910 feu una gira arreu de l’Estat espanyol formant duo amb el violinista M Perelló Juntament amb aquest instrumentista i el violoncellista JP Marès, el 1911 creà el Trio de Barcelona, que tingué un debut esclatant a Berlín l’any 1913 Oferiren més de 500 concerts per diferents països d’Amèrica i Europa Vives també acompanyà cantants com M…

Estudià dret i compaginà els estudis universitaris amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, debutà el 1895 al Gran Teatre del Liceu amb Els hugonots , i aviat es presentà amb èxit en teatres d’òpera de França, Àustria, Anglaterra i Alemanya El 1906 interpretà Leporello Don Giovanni al costat de F D’Andrade Entre el 1901 i el 1920 actuà assíduament al Metropolitan de Nova York, amb figures com E Caruso, T Ruffo, G Farrar o L Bori Parallelament, feu alguna incursió en el món del cinema i intervingué, al costat d’estrelles com G Swanson, en…

Sovint, els intèrprets dediquen moltes hores a estudiar l’instrument sense adonar-se que estan forçant massa alguns músculs, la qual cosa afavoreix l’aparició d’aquestes lesions Algunes especialitats mèdiques, com la foniatria -que es dedica a les malalties de l’aparell fonador- o la fisioteràpia, poden acomplir una important funció en l’educació preventiva i en la rehabilitació, un cop produïda la lesió La musicoteràpia , en canvi, utilitza la música com a eina terapèutica Patologies dels grans músics Les biografies dels grans compositors solen fer referència als aspectes de les malalties…

Vida La seva vida és un model arquetípic romàntic breu, amb sofriment -exili de la pàtria, tisi, admiració inabastable per part de la societat del seu temps-, sensible sense exageracions, i original des de les seves primeres obres fins a la darrera, nacionalista i alhora universal El caràcter novellesc de moltes biografies seves -la relació amb George Sand, la història de la capsa amb terra polonesa que portava amb ell durant els primers viatges- contribuí a fer-ne un símbol Les seves bones maneres, els dots com a caricaturista i l’esperit jovial en fer imitacions, estengueren una aurèola al…