Resultats de la cerca

Estudià a Madrid i posteriorment anà a Pàdua a perfeccionar el seu estil El 1919 cantà en la companyia del Teatre Victòria de Barcelona, i durant prop de trenta anys actuà en nombrosos teatres d’Europa i Amèrica En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a Barcelona i Sant Petersburg, i després a Buenos Aires i Tucumán, ciutat on fundà una acadèmia juntament amb Joan Goula Fou autor de l’obra Método para la impostación de la voz

S’inicià en el cant amb l’Orfeó Català de Mèxic, on la seva família s’havia exiliat després de la Guerra Civil Espanyola Ingressà a la companyia del Teatro Bellas Artes, i el 1955 hi interpretà el seu primer gran paper, el Manrico d' Il Trovatore Per mediació de Victòria dels Àngels es presentà a una audició al Carnegie Hall, i tot seguit anà a Milà a perfeccionar els seus estudis A conseqüència d’un malentès amb l’empresa de JA Pàmies, no cantà mai a l’antic Liceu Gravà algunes sarsueles per a l’EMI espanyola El 1968 tornà a Mèxic

Es formà a Moscou amb Konstantinos Mostras L’any 1922 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Lucien Capet Dos anys més tard començà la seva carrera com a concertista en aquesta ciutat, però el 1939, a causa de la Segona Guerra Mundial, emigrà als Estats Units El 1944 fou nomenat professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia, i poc després, de la Juilliard School de Nova York En el terreny pedagògic, la seva influència sobre els ensenyaments musicals ha estat fonamental Entre els seus deixebles destaquen Itzhak Perlman, Miriam Fried, Jaime Laredo i Pinchas Zukerman L’any 1962…

Vida Estudià piano i percussió al Conservatori de Música de Barcelona, on es graduà l’any 1973 amb un premi extraordinari en percussió Més tard fou alumne del percussionista alemany Siegfried Fink, amb el qual el 1974 anà a perfeccionar els seus coneixements a Suècia Es diplomà en percussió a la Universitat de Würzburg el 1987 Fou catedràtic al Conservatori de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica És autor de diverses obres didàctiques sobre percussió, entre les quals destaquen Xilofon I-II Barcelona, 1982 i Marimba I Barcelona, 1983 De la seva producció com a…

Des dels tres anys demostrà tenir dots excepcionals per al piano Es formà al seu país natal amb els professors Nise Obino i Lucia Branco, fins que, el 1957, el primer premi del Concurs Internacional de Rio de Janeiro li proporcionà una beca que el portà a Viena a perfeccionar els seus estudis amb Bruno Seidlhofer El 1964, a Londres, li fou atorgada la medalla Dinu Lipatti i aquell mateix any guanyà el Concurs Vianna da Motta de Lisboa El 1972 rebé el Premi Edison per l’enregistrament dels 24 Preludis de F Chopin D’altra banda, actuà sovint amb les grans orquestres nord-americanes…

Estudià al Conservatori New England de Boston i inicià la seva carrera com a violinista en orquestres de segon ordre L’èxit en els negocis li permeté viatjar a París per perfeccionar-se De tornada a Amèrica, estrenà diverses obres per a orquestra i per a piano, com la fantasia Summer day 1906, Three American Dances 1911 i Negro Rhapsody 1913, que posen de manifest la influència dels seus estudis sobre música afroamericana i índia, i que donaren lloc a la publicació d’un centenar de melodies populars 1909 El seu ballet The Dance in Place Congo 1918 fou estrenat amb gran èxit a la…

Començà la seva formació musical amb el seu pare i el 1879 es traslladà a Madrid per perfeccionar estudis de cant a l’Escuela Nacional de Música Alumna destacada, guanyà el premi de cant instituït per la cantant Cristina Nilsson El 1884 debutà al Teatro Real de Madrid amb El barber de Sevilla , de G Rossini La seva actuació fou un èxit complet i la crítica li dedicà molts elogis Cantà en diversos teatres de França i Itàlia i el 1889 l’empresari del Gran Teatre del Liceu Albert Bernís la contractà per a actuar a Barcelona amb l’òpera Lucia de Lammermoor , de G Donizetti A partir d’aquell…

Estudià al Conservatori de Cluj amb G Dima i A Bena 1919-21 i posteriorment 1921-26 anà a perfeccionar-se a Viena amb E Kanits, que li ensenyà contrapunt i composició Impartí classes al Conservatori de Tírgu-Mures, del qual fou director en 1946-48 També exercí de professor al Conservatori de Timisoara 1940-45 i tingué un càrrec al Ministeri de Belles Arts a Bucarest El 1960 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Compositors Romanesos Dugué a terme tasques de musicòleg i publicà estudis sobre G Enescu i la música coral sacra Compongué força música de cambra de notable…

Estudià composició a l’Acadèmia de Ljubljana, amb K Pahor, i també a l’Acadèmia de Zagreb, amb M Kelemen El 1966 anà a Utrecht a perfeccionar els seus coneixements, i allà pogué entrar a treballar a l’Institut de Música Electrònica Impartí classes de composició i anàlisi a la Universitat de Mont-real 1973-74 Molt immers en la música contemporània, sobretot en el tractament de les tècniques de percussió, fou un dels exponents de la música eslovena dels anys seixanta i setanta De la seva obra destaquen Congruences , per a piano i orquestra 1963, Apokatastasis ‘Rèquiem eslovè’, 1967…

Emigrà als Estats Units l’any 1920 i s’establí a Nova York Format amb Vladimir Graffmann, feu la seva primera aparició en públic l’any 1926 Tornà a Europa per perfeccionar-se amb Eugène Ysaÿe a Brusselles i per fer algunes gires de concerts De nou als Estats Units, fou membre de diverses orquestres, com l’Orquestra Simfònica de l’NBC, que dirigia Arturo Toscanini, l’Orquestra Simfònica de Detroit, de la qual fou concertino, i l’Orquestra de Cleveland, on actuà com a solista Professor de la Meadowmount School of Music del 1955 al 1981, l’any 1965 fou nomenat professor de la…