Resultats de la cerca

Des de la seva fundació ha actuat com a orquestra de Ràdio França El seu primer director titular fou DE Inghelbrecht, que instaurà un repertori basat en l’obra de C Debussy i M Ravel El 1944 E Rosenthal assumí el càrrec de director permanent de l’orquestra, que exercí fins el 1947 i que posteriorment fou ocupat per R Desormière 1947-51 i Ch Münch com a directors permanents, i M Le Roux 1961-67 i J Martinon 1968-73 com a directors musicals S Celibidache en fou primer director convidat del 1973 al 1975, càrrec en el qual el succeí L Maazel, que del 1988 al 1990 fou director musical…

Estudià piano i composició a Pesaro i Roma, i de seguida fou assistent de T Serafin El 1944 debutà a Roma com a director de La Traviata , i entre el 1946 i el 1955 fou director permanent de l’Òpera d’Estocolm, on compaginà el repertori italià amb òperes d’autors escandinaus Del 1955 al 1961 dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Danesa, i després tornà a l’òpera, com a director permanent a Budapest 1961-65 Durant el període 1964-66 dirigí al Carnegie Hall i al Metropolitan de Nova York, on tornà regularment fins el 1968 Des d’aquesta època i fins al 1981 realitzà…

Estudià direcció d’orquestra amb Hideo Saito i Norbert Kaneko, i començà la seva carrera el 1965 Ben aviat fou considerat un dels més destacats directors del Japó, fet que es confirmà l’any 1967 amb la concessió del premi del Ministeri de Cultura japonès en reconeixement a la seva tasca Dirigí pràcticament totes les orquestres del seu país i oferí les primeres audicions dels Gurrelieder , d’A Schönberg, la Passió secundum Lucam , de K Penderecki, i Ariadne auf Naxos , de R Strauss, entre moltes altres Convidat habitual d’orquestres europees i americanes, fou titular de la Simfònica Yomiuri…

Es formà al Conservatori de Brusselles, on estudià violoncel, harmonia i música de cambra Posteriorment fou alumne de violoncel de Gaspar Cassadó, i a Ginebra estudià direcció d’orquestra amb Josef Krips Debutà com a director el 1951 i durant gran part de la seva carrera exercí de director convidat, tret de dos períodes com a titular de l’Orquestra Simfònica de Saint Louis 1958-62 i de l’Òpera de Montecarlo 1965-69 Actuà en el Festival de Salzburg, realitzà gires amb l’Orquestra del Mozarteum, i a partir del 1974 fou director convidat permanent de l’Orquestra Simfònica Nacional…

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Krauss i F Schmidt a l’Acadèmia de Música El 1937 fou contractat com a director permanent de l’orquestra de la Wiener Staatsoperen Alternà la seva dedicació a la direcció orquestral amb la docència a la Hochschule für Musik de la capital austríaca 1949-53, entre altres centres Després d’haver-se presentat amb èxit arreu d’Europa, del 1957 al 1959 fou director de l’Orquestra de la Corporació Radiofònica Japonesa a Tòquio El 1963 fou nomenat director de l’Elizabethan Trust Opera Company d’Austràlia

Estudià a l’Acadèmia Franz Liszt de la capital hongaresa amb F Ferencsik i debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat el 1947 Director del Cor de la Ràdio Hongaresa en 1950-52, el 1951 fou nomenat director permanent de l’Òpera de Budapest, càrrec que ocupà fins el 1988 A partir d’aleshores ha estat convidat a dirigir diverses orquestres en teatres d’òpera internacionals, especialment a l’Òpera Nacional Finlandesa de Hèlsinki El 1960 guanyà el premi Franz Liszt, i quinze anys després, el Kossuth El 1963 publicà una monografia sobre F Schubert

S’inicià en la música amb la seva família, de tradició musical, i posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià arpa, harmonia, fuga i composició, tot assolint diversos premis El 1956 guanyà a Besançon el primer premi de direcció d’orquestra Fou professor d’arpa del Conservatori de París 1963-92 i de direcció d’orquestra a l’Escola Normal de Música de la capital francesa 1986-87 El 1970 assumí la presidència, fins el 1990, i la direcció de l’orquestra permanent de l’Associació de Concerts Pasdeloup Desenvolupà una intensa carrera com a compositor

Començà a estudiar música per dedicar-se a la flauta, però finalment orientà la seva carrera vers la direcció d’orquestra Debutà el 1953 com a director al Teatre de Friburg, on ocupà la plaça de director permanent fins el 1959 Director musical de l’Òpera de Graz del 1959 al 1961, posteriorment exercí de director general de música a Hannover 1961-65 i de director de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg 1965-80 Entre el 1969 i el 1973 feu classes de direcció a la Folwang Hochschule d’Essen Entre les seves collaboracions amb diverses institucions musicals cal destacar la…

Rebé classes particulars de P Kadosa i de L Sómógyi i debutà el 1946 Guanyador del Premi Liszt el 1955 i el 1962, aquest darrer any dirigí l’Orquestra Simfònica de Budapest Amb aquesta formació es presentà a Anglaterra el 1968 i posteriorment a l’URSS, els Estats Units i el Japó Després d’haver-la convertida en una de les millors orquestres del país, el 1974 fou nomenat director permanent convidat de l’Orquestra Simfònica de Basilea Efectuà nombrosos enregistraments d’obres de músics hongaresos, especialment F Liszt i B Bartók, a més d’obres de compositors contemporanis, algunes…

Es formà al Conservatori de Schwerin i, acabats els estudis, passà una temporada com a director a Stendal 1950-51 i, després, a Meiningen 1951-52 Del 1953 al 1956 fou titular de l’Orquestra del Teatre de Schwerin, càrrec que ocupà posteriorment 1956-58 al capdavant de la del Teatre de Cottbus Dirigí les òperes de Leipzig 1958-61 i Stuttgart 1961-64 i la Deutsche Oper de Berlín 1964-65, abans d’esdevenir director general de música a Bremen 1965-70, Mannheim 1970-80 i Dortmund 1979-85 El 1986 fou contractat per la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg, i fou també director …