Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Adrià Esquerrà i Codina
Música
Compositor.
Estudià amb E Morera i fou sotsdirector de la Coral Catalunya Nova 1895 — ˜1900 L’any 1901 fundà els orfeons Nova Catalònia i Germinal 1909 Fins el 1918 fou professor a l’Acadèmia Granados Dirigí també la Sociedad Odeón i l’orfeó Schola Orpheonica, i compongué una gran quantitat d’obres escèniques, entre les quals destaquen La sardana dels promesos 1906, La dama d’Aragó 1906, estrenada en els Espectacles Audicions Graner, Les calderes d’en Pere Botero 1906, Permeti’m 1907, T’estimo 1907, Ofèlia 1907, Les roselles 1907, La festa de les donzelles 1907, El portal de Betlem 1908, L’…
,
Pierre Attaignant
Música
Impressor i editor de música francès.
Reconegut com un dels primers editors de música de França, arribà a París el 1514 essent només un comerciant de llibres La seva carrera com a editor començà amb la publicació dels llibres litúrgics del Capítol de Noyon Tot i que generalment s’afirma que l’any 1525 l’editor i fabricant de caràcters Pierre Haultin li cedí els seus caràcters tipogràfics, no hi ha res que permeti confirmar aquesta dada, ja que només es té constància que el 1547 Haultin subministrà caràcters tipogràfics a Nicolas Du Chemin La primera edició coneguda d’Attaignant 1527 són les Chansons nouvelles en…
Edgar Willems
Música
Pedagog belga, creador del mètode d’ensenyament que porta el seu nom.
En un principi volia dedicar-se a les arts plàstiques però, atret des de sempre per la música, les abandonà Després de completar els seus estudis musicals al Conservatori de Ginebra, començà a treballar-hi com a professor Al llarg dels anys trenta del segle XX anaren apareixent les seves primeres publicacions, en les quals explicà les seves idees sobre la presència de potencial musical en totes les persones i la manera de fomentar-ne el desenvolupament des de la infantesa Entre les seves obres es poden esmentar Nouvelles idées philosophiques sur la musique , Les bases psychologiques de l’…
tambor
Tambor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Terme que designa qualsevol instrument membranòfon de percussió format per una o dues membranes vibratòries esteses en una o dues obertures d’una caixa de ressonància, de formes i materials molt diversos.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió En un sentit encara més ampli, qualsevol instrument constituït per una cavitat tancada per una o diverses superfícies elàstiques cas en què l’instrument seria classificat com a membranòfon o rígides l’instrument seria classificat com a idiòfon que sonen en ser percudides per un o diversos objectes relativament durs, sigui el peu o la mà de l’instrumentista, una pedra, una baqueta, etc Segons la quantitat de membranes de què disposen, els tambors poden classificar-se en tambors d’una o de dues membranes Entre els primers abunden…
sonologia
Música
En la teoria de la música, la ciència de l’artificial en contraposició amb el terme sonètica, o la ciència del real (Otto Laske).
Aquests conceptes són una analogia dels termes fonètica i fonologia, que es fan servir en la lingüística Es tracta d’una disciplina pont entre la música i la tecnologia musical, propera a aspectes de l’enginyeria També s’aplica aquest terme a la ciència que tracta de la utilització d’ultrasons en exploracions mèdiques i veterinàries Centre de Sonologia de la Universitat de Glasgow El primer Institut de Sonologia s’establí a la Universitat d’Utrecht, com a successor del laboratori de música electrònica Natlab, que havia estat creat per Philips Indústries a Eindhoven el 1952, per a la…
anàlisi
Música
Estudi global o parcial d’una o més peces musicals que té per finalitat determinar els elements melòdics, harmònics, rítmics, tímbrics, etc. de què estan constituïdes i el paper que tenen aquests en la seva estructura.
L’anàlisi pot considerar-se com una disciplina aplicada, és a dir, com a auxiliar de la interpretació, de l’ensenyament musical o de la musicologia És generalment acceptat que la millor comprensió racional d’una obra concreta pot ajudar a assolir-ne una interpretació més correcta, però es tracta de quelcom molt difícil de demostrar L’anàlisi pot tenir també un valor autònom i estar dedicada simplement a l’estudi de les obres sense cap més finalitat que la del seu coneixement Teoria L’objecte de l’anàlisi pot ser una obra sencera o diversos fragments presos com a globalitat per tal de veure…
nacionalisme musical
Música
Tendència sorgida a mitjan segle XIX en diversos països europeus segons la qual la identitat nacional del compositor és un factor determinant, fins i tot el tret essencial, en el seu llenguatge musical.
El nacionalisme pot considerar-se un moviment que inclou els compositors classificats com a nacionalistes, o bé pot entendre's com una característica que es manifesta en major o menor grau segons les obres concretes Sovint el nacionalisme està vinculat a l'ús de materials de procedència popular fórmules rítmiques o modals o bé la citació directa de cançons tradicionals, però aquest no és un factor imprescindible El nacionalisme de molts compositors es troba més en les seves referències extramusicals que en la tècnica compositiva L'existència de característiques nacionals en la música és tan…
ornamentació
Música
Nom aplicat als diversos recursos que tenen per objectiu l’embelliment d’una composició musical.
Consisteixen en diferents tipus de modificacions, convencionals o lliures, dels elements melòdics, rítmics, harmònics o tímbrics essencials El terme abraça nombrosos i variats aspectes en els camps de la composició i de la interpretació tots ells, però, tenen com a tret comú i característic la contribució a l’enriquiment i el desenvolupament de les estructures musicals bàsiques Així, el concepte ornamentació fa referència als diferents tipus de dissonàncies, també anomenades notes estranyes, pertanyents al terreny del contrapunt i l’harmonia nota de pas, brodadura, retard, nota cambiata , i…