Resultats de la cerca

Vida i obra De formació autodidàctica, treballà en el comerç, el periodisme i la ràdio, i fou secretari del president de la Generalitat 1931-34 És autor del recull d’articles El fet del dia 1935, de la narració Tossa 1954, del Poema del pessebre 1948, sobre el qual Pau Casals feu un oratori, i de les biografies Pau Casals 1962, L’extraordinària vida de Pau Casals 1969 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 El seu Poema del Pessebre , premiat als Jocs Florals de l’exili el 1943, fou musicat per Pau Casals en l’oratori El Pessebre , que constituí el…

Estudià piano al Conservatori de Música de Barcelona i poc després inicià estudis de cant amb Concepció Callao, Conxita Badia i més tard amb Jordi Albareda A partir de l’any 1966 entrà en contacte amb l’obra de Bach i interpretà el paper de l’Evangelista a les seves Passions El mateix any actuà a Atenes i Sant Miquel de Cuixà, sota la direcció de Pau Casals, cantant la part de tenor d' El Pessebre A Suïssa i Holanda actuà com a solista en diversos oratoris, com a La Creació de Haydn, i realitzà diverses gravacions Després d’una breu estada a Berlín anà a Ginebra, on intervingué…

Estudià música a l’Escolania de Sant Felip Neri i també amb A Pérez i Moya Més endavant amplià la seva formació al costat, entre d’altres, de Ll Millet i E Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i al cap d’un any inicià les seves collaboracions amb el quartet vocal Orpheus Tot i dedicar-se pràcticament en exclusiva a l’oratori i la cançó, intervingué en algunes representacions operístiques al Gran Teatre del Liceu El 1949 fou el tenor solista de les audicions d' Elijah , de F Mendelssohn, al Palau de la Música Catalana, amb l’Orfeó Català Destacà en obres com la Passió segons sant Mateu i…

Creat per a divulgar la música cambrística, el seu repertori inclou obres des del Renaixement fins al segle XX, tot emfatitzant la música catalana amb l’estrena d’obres de J Homs, J Soler, X Montsalvatge, Ll Balsach, S Brotons, X Turull, J Rossinyol i Ll Gasser, entre d’altres Dirigit per Jordi Casas i Bayer, la gran preparació dels components del cor ha fet que les més de 300 actuacions realitzades arreu de Catalunya, a Espanya, Europa, Guatemala, Israel i els Estats Units hagin assolit un gran èxit, reconegut per la Generalitat de Catalunya amb la concessió del Premi Nacional de Música, en…

Estudià cant i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i després amplià la seva tècnica vocal amb Josep Sabater i Conxita Badia Debutà a Olot amb Rigoletto i després ho feu al Gran Teatre del Liceu amb Il trovatore 1962 Al mateix teatre, on ha desenvolupat una bona part de la seva carrera, ha interpretat les parts de mezzosoprano de títols com Aïda , La forza del destino , Un ballo in maschera o La Gioconda , entre d’altres Cantà El Pessebre de Pau Casals al Festival de Prada sota la direcció de l’autor, i el 1969 guanyà a Treviso el Concurs de Veus Rossinianes, la…

A vuit anys ja era organista de la seva parròquia Es formà als seminaris de Vic 1954-59 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Parallelament a la seva formació teològica i humanística, continuà els estudis de música El 1967 ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra PIMS, on es graduà en cant gregorià 1970 Posteriorment estudià composició amb A Renzi i orgue amb AM Polcaro, disciplines en les quals es graduà al Conservatori de Bari Durant aquesta època compongué nombrosa música litúrgica per a la Capella Júlia del Vaticà, d’on era organista El 1973 fou nomenat sotsmestre de capella de Santa…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…

Germà de Pau Casals Deixeble del mestre Rafael Gálvez, estudià violí amb de Matthieu Crickboom Més tard, estudià composició al conservatori de Brusselles i es perfeccionà amb František Suchy a Praga Fundador del quartet de corda del seu nom, figurà com a solista en diferents agrupacions i a l’Orquestra Pau Casals, que a vegades dirigí Collaborà també en l’organització dels Festivals de Prada Compongué concerts per a violí i per a violoncel, una sonata per a violoncel i orquestrà diverses obres del seu germà, entre les quals El Pessebre 1960 i Himne a les Nacions Unides 1968…

Els primers intents de formar una coral a Puig-reig partiren de mossèn J Besora, però no fou fins al cap d’alguns mesos que la Colla Joventut Sardanista decidí crear la seva pròpia coral, que nasqué a la tardor del 1968 sota la direcció de mossèn Josep Solà amb al nom de Coral Joventut Sardanista L’any següent, Ramon Noguera, l’actual director, es posà al capdavant de la formació Aviat començà a oferir concerts pels pobles de la rodalia, i el 1974 enregistrà el primer disc, que ha estat seguit de molts altres D’ençà d’aleshores, la gran qualitat de la seva tècnica vocal l’ha portat a…

Dins dels repertoris de caràcter tradicional, la cançó de Nadal constitueix una de les composicions que han conservat més vigència social Es tracta de cançons de tipus estròfic que, associades funcionalment i temàticament al període nadalenc, posseeixen un origen predominantment culte, tot i que el seu ús sigui ben popular En el cas de Catalunya, hi ha mostres d’aquest gènere des del prinicipi del segle XV, o fins i tot al XIV Els orígens cal cercar-los en himnes i pregàries de la litúrgia pròpia de Nadal Alguns dels temes que amb més freqüència apareixen a les nadales catalanes són el dubte…