Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
divisi
Música
Terme que es pot traduir per ’dividits’ que, escrit en un determinat punt de la partitura orquestral o vocal, en una de les parts de corda o veu, indica que a partir d’aquest punt aquella part (per exemple els violins primers) quedarà dividida en dues parts o més, cosa que possibilita més nivells polifònics.
Sovint també s’utilitza l’abreviatura "div" Per tornar a restablir en una única part els diferents nivells polifònics provocats pel divisi s’indica amb el mot tutti o amb la locució all’unisono
sistema
Música
En una partitura, conjunt de pentagrames que s’interpreten alhora.
A les partitures d’instruments polifònics, com el piano o l’orgue per exemple, la barra divisòria de compàs travessa i agrupa els pentagrames corresponents a la mà dreta i a la mà esquerra formant un conjunt Així mateix, a les partitures generals d’orquestra, cor o grup de cambra, la barra divisòria s’estén verticalment abastant els pentagrames de tots els instruments o veus que sonen al mateix temps, per tal que sigui més fàcil copsar-ne visualment la simultaneïtat
versus
Música
Poesia estròfica llatina de caràcter sacre a la qual s’afegí música.
Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de…
Diego Fernández de Huete
Música
Arpista i compositor castellà.
El 1681 fou admès com a arpista de la capella de música de la catedral de Toledo Fou autor d’un important tractat d’acompanyament titulat Compendio numeroso de zifras harmónicas para harpa de una orden, de dos órdenes y de órgano El llibre s’organitzava en tres parts, de les quals només es van publicar les dues primeres Madrid, 1702 i 1704, respectivament Bé que dedicat especialment a l’arpa diatònica i cromàtica, també s’estenia als altres instruments polifònics, seguint l’habitud hispànica del segle XVI Per la seva organicitat i modernitat, aquesta obra és considerada pels…
strambotto
Música
Forma poeticomusical italiana apareguda al segle XV.
Fou coneguda també com a ottava rima Els tipus més comuns de strambotto , formats per versos endecasíllabs, són l' strambotto o ottava siciliana o napolitana AB AB AB AB, utilitzada al segle XVII per les arie siciliane siciliana l' ottava toscana AB AB AB CC, emprada en les composicions musicals dels segles XV i XVI, i la sestina toscana AB AB CC Tot i que al final del segle XV esdevingué una de les formes adoptades per la frottola , es mantingué com a forma musical per ella mateixa durant cent anys més Usualment s’escrivia per a una sola veu amb acompanyament, amb preludi i postludi o…
W. de Wycombe
Música
Compositor anglès.
Al llarg de quatre anys treballà com a amanuense al priorat de Leominster a Herefordshire, període durant el qual produí diversos manuscrits musicals en els quals apareix el seu nom Un d’ells copia la rota Sumer is icumen in Londres, British Library Harl 978 a sis veus, que tal vegada és la composició canònica més coneguda de tota l’Edat Mitjana El manuscrit conté, així mateix, trenta-set alleluies polifònics que li han estat atribuïts Es tracta de peces dividides en quatre seccions, la segona i la quarta de les quals són per a solista i corresponen al responsori i al vers,…
ofertori
Música
Cant del propi de la missa que acompanya el ritu de l’ofertori, ofrena del pa i del vi que seran consagrats en la litúrgia eucarística.
L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com GP da Palestrina Offertoria totius anni o R Lassus Sacræ cantiones n’han escrit diversos En temps més recents…
Manuel Machado
Música
Compositor i instrumentista portuguès.
Estudià música a la seva ciutat natal amb el famós mestre Duarte Lobo i el 1610 ingressà a la capella reial de Felip III gràcies a la seva extraordinària habilitat interpretant diversos instruments El 1639 obtingué el càrrec que ocupà la resta de la seva vida, el de músic de cambra de Felip IV A partir del 1642 figurava adscrit a la capella musical de la casa de Borgonya La seva producció musical és majoritàriament profana, amb alguns exemples de música religiosa Les seves obres sobre textos poètics en castellà es troben repartides en diversos cançoners polifònics de l’època S’hi…
Dominique Phinot
Música
Compositor francoflamenc actiu sobretot a Itàlia.
Cap al final de la dècada del 1540 possiblement residí durant una temporada a Lió A Itàlia estigué al servei de la cort ducal d’Urbino i també treballà durant algun temps a Pesaro La contribució musical més important de Phinot fou el desenvolupament de la tècnica de l’escriptura policoral a vuit veus El 1548, dos anys abans de les primeres obres d’A Willaert en aquest estil, publicà cinc motets per a doble cor Les seves obres conservades incluouen dues misses, dos magníficats, un elevat nombre de motets i diversos arranjaments polifònics de salms També publicà dos llibres de…
Lucas Osiander
Música
Teòleg i compositor italià.
Fill del conegut reformador Andreas Osiander, estudià teologia i exercí com a pastor reformat en diverses ciutats alemanyes Fou també un important teòleg protestant Publicà Fünffzig Geistlichhe Lieder und Psalmen Nuremberg, 1586, el primer llibre de corals polifònics alemanys en l’estil cantionale , això és, polifonia homofònica a quatre veus i amb la melodia del coral a la part superior, que amb el temps arribà a ser el més característic de la música reformada L’objecte d’aquest estil era aconseguir la participació dels fidels en el cant litúrgic de l’església reformada El seu…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina