Resultats de la cerca

Celebrada durant el mes d’octubre, se’n feren tretze edicions impulsades des de l’Ajuntament per Esteve Bassols i Pere Martínez Ticó, primer, i Vicente Villar Palasí, després, i des de Joventuts Musicals per Jordi Roch i Manuel Capdevila , que en fou el director Els principals criteris a l’hora de fer la programació eren la participació d’artistes joves catalans en collaboració amb orquestres i conjunts de gran renom internacional, l’estrena d’obres de compositors catalans, amb una dedicació especial a les noves generacions, i l’oferta de preus especials per al públic jove Entre el 1963 i el…

La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya Ha estat utilitzada evocativament per V D’Indy Suite , opus 91, D Milhaud Suite provençale , opus 152a, i Suite française , opus 248, G Bizet L’Arlésienne i C Gounod Mireille

La Simfonia concertant en mi M per a violí i viola, KV 364, de WA Mozart, i el Grand duo concertant per a clarinet i piano, de CM von Weber, en són dos exemples representatius D’altra banda, abans de l’establiment definitiu del quartet de corda a l’opus 9 de FJ Haydn, s’anomenava quartet concertant la disposició instrumental de solista i tres instruments acompanyants L van Beethoven feu imprimir a la portada de la seva Sonata a Kreutzer per a violí i piano, " scrito in uno stilo molto concertante, quasi come d’un concerto "

La primera notícia documental que es té de La Barre fa referència a un viatge realitzat a Espanya en qualitat de flautista per a un noble Fou membre de l’Académie Royale de Musique, segons consta a la portada de Le triomphe des arts 1700, la seva primera opéra-ballet El 1704 ocupà el lloc del flautista Antoine Piesche a la formació Gaites i Oboès de Poitou i l’any següent fou nomenat músic de la cambra reial Segons C Parfaict, La Barre era considerat el millor flautista del seu temps i fou particularment lloat per les seves expressives interpretacions Escriví diverses suites per…

Estudià cant i farmàcia i amplià els estudis musicals a París i Múnic En un principi combinà el recital amb l’òpera, i la seva brillant carrera l’ha portada a actuar en nombrosos teatres alemanys, francesos i escandinaus El 1972 representà a Ais de Provença el Cherubino de Les noces de Fígaro , de Mozart, i actuà a Andrea Chénier , al Gran Teatre del Liceu L’any següent ho feu a Gianni Schicchi , de Puccini, a Madrid, i el mateix any estrenà al Teatre de la Zarzuela La mona de imitación , d’Á Arteaga El 1974 enregistrà un disc de duets amb Montserrat Alavedra i el mateix any participà —amb el…

Estudià amb Sophia Brilliant, Jan Chiapuso i Gavin Williamson, i més tard, entre el 1932 i el 1935, a la Juilliard School amb Olga Samaroff Aquest darrer any debutà a Nova York amb dos concerts dedicats a JS Bach, l’obra del qual interpretà al piano, clavicèmbal, orgue electrònic i, fins i tot, sintetitzador Fou professora a Filadèlfia, Nova York i, en 1966-72, a la Universitat de Califòrnia Després de deu anys d’actuacions als Estats Units debutà a Europa el 1947, on posteriorment actuà amb freqüència, especialment als festivals dedicats a Bach La devoció per la música de JS Bach l’ha …

Dotada d’unes grans condicions per a la música, a cinc anys oferí un concert a Alger Estudià amb Marcel Ciampi al Conservatori de París, centre on el 1950, amb catorze anys, aconseguí el primer premi de piano Tres anys després resultà vencedora en el Concurs de Piano Claire Pagès La relació de concursos en què ha estat premiada inclou el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1953, Concurs Internacional de Música de Ginebra 1954, Concurs GB Viotti 1955, Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1956, Concurs Internacional de Piano F Busoni 1959 i Concurs Internacional de Piano Van Cliburn 1962 La seva…

A partir del 1947 treballà com a pianista en night-clubs i estudis de gravació El 1956 escriví part de la música per a l’obra teatral Orfeo do Carnaval , portada al cinema per Marcel Camus el 1959 amb el títol d' Orfeus noir El 1958, el llavors desconegut João Gilberto gravà cançons de Jobim, especialment Chega da saudade , títol que assenyalà l’inici de l’estil bossa nova El 1962, Stan Getz, amb el seu disc Jazz Samba , fou el primer dels músics de jazz que començaren a gravar temes de Jobim i a adoptar la textura de la bossa nova Durant els anys seixanta i la…

Estudià al Conservatori de Santa Cecília i fou deixeble de composició de S Falchi, formació que compaginà amb els estudis universitaris Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en el camp de la filologia clàssica El 1902, a causa de les seves recerques filològiques, es traslladà a Berlín, fet que aprofità per a ampliar els seus coneixements musicals tot matriculant-se a la Hochschule für Musik, on fou alumne de M Bruch El llenguatge de joventut de Tommasini mostra influències de l’impressionisme de C Debussy, del Romanticisme i també de la música del segle XVIII Amb el temps anà…

Presumptament el seu nom prové de l’expressió alla pavana , que podria haver indicat l’estil paduà de la peça Com alguna dansa anterior, per exemple, la bassadanza , usualment precedia una altra dansa amb la qual -ja fos pel caràcter, el tempo , etc- constrastava saltarello , piva , gallarda Sovint, ambdues danses es basaven en el mateix material melòdic o harmònic Molt similar al passamezzo , possiblement se’n diferenciava més per l’estructura coreogràfica que per la musical Al principi del segle XVI adquirí una gran popularitat i es difongué per Europa al final d’aquest mateix segle…