Resultats de la cerca

Estudià a Lodi amb Pietro Rizzi i posteriorment al Conservatori de Milà Treballà com a codirector amb A Masini al Teatro Filodrammatico de Lodi i després com a professor de cant al Conservatori de Milà 1850-75 Entre els seus alumnes cal esmentar cantants com E Albani, G Aldigheri, E Barbacini, M Lagrange o Teresa Stolz Publicà algunes obres teòriques, entre d’altres, estudis per a veu i un tractat sobre l’art del cant Lamperti tingué dos fills que també estigueren relacionats amb el món de la música El més gran, Giuseppe Milà 1834 - Roma 1899 treballà com a empresari teatral al…

Estudià al Conservatori de Madrid i posteriorment ho feu a Venècia, Viena i Salzburg, on fou alumne de direcció de Gerhard Wimberger al Mozarteum En aquesta ciutat actuà com a assistent de diversos directors participants en el festival que s’hi celebra Entre el 1954 i el 1959 fou professor d’acompanyament al Conservatori de Madrid, i al mateix temps inicià la seva carrera com a director El 1962 fou nomenat director titular de l’Orquesta Bética de Sevilla, al capdavant de la qual estigué fins el 1990 El mateix 1962 fou nomenat professor de piano del Conservatori de…

El 1855 es traslladà a París per estudiar a l’Escola Niedermeyer amb Saint-Saëns i Loret Allà feu amistat amb Fauré, i hi treballà com a professor durant dos períodes de temps, del 1863 al 1885 i del 1900 al 1905 Fou nomenat organista de Saint-Augustin el 1863, lloc que conservà fins la seva mort El 1867 entrà en contacte amb C Franck, el qual li dedicà el seu primer coral per a orgue i li confià l’estrena del tercer El 1885 creà la seva pròpia escola i el 1911 succeí a Guilmant com a professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Música de París Compongué…

Deixeble de K Jeppesen, amb qui aprengué harmonia i contrapunt, del 1921 al 1922 estudià a Viena amb Joseph Marx, gràcies al qual entrà en contacte amb el cercle d’amistats que envoltava Arnold Schönberg Ben aviat s’involucrà en un llenguatge musical proper al de Carl Nielsen Les Quatre simfonies i les òperes Kejserens nye klæder 'El vestit nou de l’emperador’ 1928 i Kilderejen 'El camí de la font’ 1942 es consideren les seves obres més representatives Professor i director del Conservatori de Copenhaguen 1954, els anys 1956 i 1958 obtingué el Premi Carl Nielsen

Germà del també músic Johann Nepomuk Fuchs 1842-1899 Realitzà estudis de magisteri abans de traslladar-se a Viena el 1865, on estudià al conservatori amb Dessoff i Hellmesberger i on treballà primer de professor i organista El 1874 aconseguí el seu primer èxit com a compositor, amb la Serenata núm 1 , en re M, opus 9 L’any següent fou nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde i professor del conservatori, on, fins el 1912, impartí classes a tota una generació de futurs famosos compositors G Mahler, J Sibelius, H Wolf i A von Zemlinsky Amb la seva primera…

Des de molt jove mostrà una gran vocació per la poesia i el teatre, però poc després de traslladar-se a Roma el 1807 per estudiar dret, abandonà la universitat i dirigí el seu interès cap a la música A la capital italiana fou deixeble de G Janacconi composició Del 1812 al 1815 estudià amb G Paisiello a Nàpols, on estrenà la seva primera òpera I solitari di Scozia 1815 Tot i que aconseguí un cert èxit amb obres com Zadig ed Astartea 1825, Giuletta e Romeo 1825 i Marco Visconti 1838, la seva activitat més reconeguda fou la de professor de cant, que dugué a terme a Venècia, Trieste…

Acabats els estudis preliminars a Vílnius, es traslladà a Varsòvia, on estudià al Conservatori amb Roguski harmonia, R Statkowski instrumentació i Z Noskowski composició i es graduà el 1908 Se li coneix una notable activitat de crític musical des del 1911 A partir del 1918, exercí de professor al conservatori La seva dedicació al món de la docència el dugué a dirigir, entre el 1956 i el 1961, l’Institut de Música de la Ciutat de Sopot Per aquesta dedicació i per l’interès de la seva obra rebé el Premi de la Ciutat de Gdansk La seva producció musical inclou òperes Ijola , 1928…

Nascut en el si d’una família de músics, el seu pare, Oskar, fou un destacat compositor Estudià composició amb E Melartin a l’Institut de Música de Hèlsinki, amb M Reger al Conservatori de Leipzig i amb S Vasilenko a Moscou Professor de l’Acadèmia Sibelius entre el 1936 i el 1958, la seva òpera Juha 1922 ha fet que se’l compari amb L Janácek La seva producció s’agrupa en tres etapes modernista 1921-33, nacional romàntica 1934-50 i una tercera 1951-58 que representà una simbiosi de totes dues El moment de màxima brillantor cal situar-lo, però, en la dècada dels anys vint…

Estudià piano a Lwów i composició a Cracòvia, i es doctorà en dret a la Universitat de Cracòvia Rebé lliçons de N Boulanger a París Fou professor de composició a Poznan, a Vílnius i a Varsòvia i en 1951-54 presidí la Unió de Compositors Polonesos Rebé diversos premis, el darrer dels quals del president del consell de ministres, el 1957, per la seva feina amb la joventut En la seva producció, abundant i eclèctica, es troben influències de la música francesa, medieval, de S Prokof’ev i, sobretot, del folklore polonès La seva habilitat a l’hora de combinar l’estil clàssic i el…

Rebé lliçons de Juan Lino de Leturia, organista de la parròquia on era nen soprano Posteriorment estudià humanitats a Salamanca Acabats els estudis universitaris, rebé lliçons d’harmonia i contrapunt de B Echeverría Fou nomenat professor de música al Seminari de Salamanca Des del 1902 fou titular de l’Orfeó Donostiarra, que situà en un gran nivell artístic reconegut per públic i crítica i amb el qual realitzà diverses gires arreu de l’Estat espanyol, França i també Bèlgica, on obtingué diversos premis honorífics i distincions De nou a Espanya, fou guardonat amb la Creu d’Alfons…