Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
accelerando
Música
Progressiva acceleració del tempo.
En una partitura sol indicar-se emprant aquest mateix terme, sia sencer o abreujat accel Termes com affrettando o stringendo són utilitzats sovint com a equivalents
stringendo
Música
Acceleració progressiva del tempo.
Accelerando i affrettando en són termes sinònims En una partitura s’indica amb aquest mateix terme o bé amb la seva abreviació string
calando
Música
Disminució progressiva de la intensitat del so.
És un terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar disminuint-ne de forma gradual la intensitat sonora Alguns autors consideren que, juntament amb la sonoritat, també s’ha de retardar el moviment Es pot abreviar cal Per tal que aquesta indicació s’interpreti correctament s’ha d’aclarir el grau d’intensitat del qual es parteix, perquè no és el mateix començar a disminuir el so des d’un fortissimo que fer-ho des d’un piano
affrettando
Música
Acceleració progressiva del tempo, amb la implicació d’un cert neguit o precipitació.
La subtilesa de les possibles diferències entre aquest terme i d’altres com accelerando o stringendo fa molt difícil el consens sobre el seu significat exacte
regulador
Música
Signe relatiu a la dinàmica musical, que és la representació gràfica dels termes italians crescendo i diminuendo o decrescendo, que indiquen canvis graduals de dinàmica que afecten diverses notes.
Consisteix en un angle agut, collocat horitzontalment, que abraça tot el fragment que s’ha d’interpretar amb un augment o una disminució progressiva de la intensitat sonora Té la forma d’un angle que s’obre per a indicar que el so creix i que es tanca quan indica que el so decreix El compositor especifica de vegades el grau d’intensitat del qual s’ha de partir i al qual s’ha d’arribar També es poden presentar els angles l’un a continuació de l’altre, completats amb termes que precisen el seu significat, com ara poco , molto
música de Jordània
Música
Música desenvolupada a Jordània.
Desaparegut l’imperi Otomà, l’emirat de Transjordània obtingué la independència de la Gran Bretanya l’any 1946 L’emir Abdullah aconseguí annexar els territoris de Cisjordània situats a l’oest del riu Jordà 1949 i formar el país que es denomina Jordània L’annexió de la Cisjordània a la Transjordània permeté ampliar els territoris d’aquesta última i integrar un gran nombre de palestins a la seva població A més, l’ocupació de la Cisjordània per part d’Israel l’any 1967 tingué com a conseqüència un èxode massiu de refugiats palestins cap als territoris situats a l’est del Jordà Des de llavors,…
Geneviève Vix
Música
Soprano francesa.
Estudià cant al Conservatori de París i debutà a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat el 1906 Cinc anys més tard participà en l’estrena de L’heure espagnole M Ravel i també cantà en les primeres funcions íntegres de Les contes d’Hoffmann El 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, i posteriorment entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Chicago, amb la qual realitzà diverses gires arreu dels Estats Units L’any 1922 interpretà els papers titulars de Salome R Strauss i Thaïs J Massenet L’any 1925 es retirà dels escenaris, després d’una pèrdua progressiva…
Marij Kogoj
Música
Compositor i director d’orquestra eslovè.
Estudià a Viena amb F Schreker i A Schönberg 1914-18 La seva activitat principal fou la de director d’orquestra a l’Òpera de Ljubljana a més, dirigí la Societat Coral Slavec Des del 1932 exercí de crític musical, però una malaltia mental progressiva l’obligà a viure retirat La seva obra representa el punt àlgid de l’expressionisme en la música eslovena, però també adoptà el sistema lliure de dotze notes en la línia d’A Berg Entre les seves obres cal destacar les Sonates per a piano 1921, el Rèquiem per a cor masculí 1922, la Suite per a orquestra 1927 o l’òpera Crne maske '…
Siegfried Helferich Richard Wagner
Música
Compositor i director d’orquestra alemany.
Fill de Richard Wagner, començà a interessar-se per la pintura i l’arquitectura, però finalment es dedicà a la música, matèria en la qual es formà amb J Kniese a Bayreuth, E Humperdinck a Frankfurt i F Mottl a Karlsruhe, tot i que personalment es considerà deixeble de Hans Richter, que l’animà a menar la carrera de director d’orquestra En aquesta faceta actuà a Barcelona, en un concert al Liceu 1907 El 1894 entrà com a assistent de Richter a Bayreuth, escenari on debutà el 1901 Alguns anys més tard 1908 hi substituí el seu mestre, i romangué en la direcció del Festival de Bayreuth…
Unión Musical Española
Música
Editorial musical que té el seu origen en la que Luis Dotesio fundà a Bilbao el 1900 amb el nom de Casa Dotesio.
Des dels seus inicis seguí una política de progressiva absorció dels fons d’altres cases editorials de l’Estat El 1914 canvià el nom pel d’Unión Musical Española Mantingué la seva activitat editorial fins el 1992, any en què fou comprada per Music Sales Group i adoptà el nom d’Unión Musical Ediciones Madrid Tenia sucursal a València i Barcelona L’arxiu d’Unión Musical Española, amb unes 21 000 partitures, és una de les colleccions més importants de música impresa dels segles XIX i XX a l’Estat espanyol Abraça els gèneres més diversos obres líriques, transcripcions per a banda,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina