Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Henri-Montan Berton
Música
Compositor, violinista i professor de música, membre d’una prolífica família de músics francesos.
Vida Seguint la idea del seu pare, la seva formació fou principalment autodidàctica, malgrat que seguí els ensenyaments d’aquest i de J Rey pel que fa a la composició Posteriorment, Andrea Sacchini l’ajudà a millorar el seu estil De Sacchini adoptà la gràcia de l’estil italià, que influí clarament la seva obra, tret que sovint s’ha confós amb una falsa influència mozartiana De molt jove entrà com a violinista a l’Orquestra de l’Òpera de París, i aviat es dedicà a la composició Els seus primers treballs foren cantates escrites per als Concerts Spirituels, però la major part de la seva…
Elmer Bernstein
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà.
Realitzà estudis de conservatori i treballà per al teatre i la televisió abans de lliurar-se a una prolífica carrera cinematogràfica que inicià amb Sudden Fear 1952, David Miller The Man with the Golden Arm 1955, Otto Preminger, The Ten Commandments 1956, Cecil B De Mille, The Magnificent Seven 1960, John Sturges, The Great Escape 1963, John Sturges, Thoroughly Modern Millie 1967, George Roy Hill —Oscar de l’Acadèmia—, The Shootist 1976, Don Siegel, The Blues Brothers 1980, John Landis, Heavy Metal 1981, Gerald Potterton, etc
,
Memphis Slim
Música
Pianista nord-americà de blues.
Installat a Chicago des dels anys trenta, fou un dels grans pianistes del blues Tingué com a principals influències Roosvelt Sykes i Big Bill Broonzy De fet, començà acompanyant Broonzy al piano, fins que el 1944 inicià una prolífica carrera en solitari, a cavall entre el blues tradicional i l’urbà Amb la seva veu profunda, cantà cançons com Lend Me Your Love , Rockin’ the House , Nobody loves me , Alberta i Messin’ Around With the Blues , que ell mateix escriví i que es convertiren en clàssics del blues El 1963 s’establí a París, on visqué fins a la seva mort
Esther Edith Gerson-Kiwi
Música
Musicòloga israeliana d’origen alemany.
Es formà als conservatoris de Berlín, Leipzig i París, en els quals estudià piano i clavicèmbal S’especialitzà en musicologia a les universitats de Friburg amb W Gurlitt, Leipzig amb Th Kroyer i Heidelberg amb H Besseler, on es doctorà el 1933 El mateix any obtingué el títol de bibliotecària a la Universitat de Bolonya El 1935 es traslladà a Palestina i s’orientà cap a l’estudi de l’etnomusicologia Feu cursos a Friburg i Zuric, i el 1969 esdevingué professora de la facultat de musicologia a la Universitat de Tel-Aviv Escriptora prolífica, tot i el seu eclecticisme fou reconeguda…
Emile Leipp
Música
Musicòleg i físic acústic francès.
Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica Musical Aquest grup…
Florent Schmitt
Música
Compositor francès.
Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré L’any 1936 substituí P Dukas a l’Acadèmia de Belles Arts Manifestà públicament el seu antisemitisme i la seva xenofòbia davant d’obres com les de K Weil El lirisme de la música romàntica tardana de R Strauss, el caràcter pintoresc propi del poema simfònic, així com l’exotisme que recorria la seva època, marcaren profundament la prolífica obra de Schmitt Tot i ser contemporani de les grans transformacions tecnicocompositives del començament del segle XX, compongué una música que restà impermeable a qualsevol…
Josep Campabadal i Calvet
Música
Compositor català.
Essent escolà de la capella de música de Balaguer, estudià música amb Francesc Coma A quinze anys inicià estudis d’orgue a Lleida amb Magí Puntí, amb qui feu també contrapunt Es traslladà després a Barcelona, on estudià amb A Rius Durant un breu període de temps dirigí la capella de música de la catedral, llavors sota el magisteri de Josep Sancho i Marraco, amb qui és de suposar que també realitzà estudis Posteriorment dugué a terme una llarga carrera com a concertista de piano mentre n’exercia el magisteri L’any 1876 emigrà cap a Costa Rica, on exercí d’organista i mestre de…
Richard Rodney Bennett
Música
Compositor i pianista anglès.
Deixeble de L Berkeley i H Ferguson a la Royal Academy of Music de Londres, amb ells adquirí la tècnica necessària per a desenvolupar un talent creatiu que a setze anys el portà a utilitzar el mètode de composició amb dotze notes dodecatonisme Una beca del govern francès 1957 li permeté estudiar dos anys amb Pierre Boulez El 1959 s’erigí com un dels noms més importants dins dels cercles compositius britànics La diversitat de llenguatges, l’amplitud de registres de la seva obra i la varietat estilística li permeteren crear una obra prolífica Si bé les seves primeres mostres compositives …
Alfred McCoy Tyner
Música
Pianista de jazz nord-americà.
Professional des dels setze anys, als divuit es convertí a l’islam, bé que, a diferència de molts músics afroamericans convertits a l’època, conservà el seu nom de naixement Les primeres actuacions que li donaren renom foren en el grup d’Art Farmer trompeta i Benny Golson saxòfon tenor l’any 1959 El 1960 John Coltrane l’incorporà al seu quartet, un dels dos o tres grups de jazz més influents des de la segona meitat del segle XX amb àlbums com My Favorite Things 1961, Africa Brass 1961, Crescent 1964 o A Love Supreme 1965 Parallelament, gravà amb altres músics de l’avantguarda del moment per…
,
música celta
Música
L’expressió "música celta", tal com s’empra correntment, és molt difusa i no té res a veure amb la música dels antics celtes, sobre la qual se sap ben poca cosa.
El terme es fa servir generalment per a designar un conjunt de músiques populars provinents bàsicament d’Irlanda, Escòcia, Galles, l’illa de Man, Bretanya França, Galícia, Astúries i també d’alguns llocs del Canadà Pel que fa a Galícia, aquest concepte ha trobat un terreny ben adobat en la visió idealitzada de la cultura celta que ha caracteritzat el nacionalisme gallec des de la segona meitat del segle XIX Aquesta tendència també s’observa a Astúries, tot i que d’una manera menys marcada Així com els historiadors tenen clar que el terme celta referit a la població de la Gran Bretanya d’…