Resultats de la cerca

La proposició acostuma a abraçar dos compassos i a estar constituïda per una sèrie d’elements motívics que proporcionaran el material temàtic bàsic del tema La proposició s’identifica amb la idea bàsica que es repeteix en la presentació d’una frase tipus sentence vegeu els dos primers compassos de l’exemple 3 de frase o amb cadascuna de les dues parts que poden compondre l’antecedent i el consegüent d’un període vegeu els compassos 1-2 i 3-4 de l’exemple 2 de frase

La semifrase divideix la frase de manera simètrica i a la vegada es pot descompondre en proposicions proposició La semifrase acostuma a abraçar quatre compassos i s’identifica amb l’antecedent i el consegüent d’un període vegeu exemples 2 i 4 de frase o amb la presentació i la continuació d’una sentence vegeu exemples 3 i 5 de frase

El fraseig musical, que pot afectar tant l’agrupació de les notes pertanyents a un element formal com la demarcació dels elements formals entre ells, depèn de l' articulació , és a dir, de la manera de connectar les notes consecutives d’una línia melòdica Es considera que el fraseig, de manera anàloga a l’estil declamatiu d’un actor, és una de les tasques més genuïnes i un dels trets més distintius d’un intèrpret, i que resulta determinant a l’hora de transmetre una versió intelligible d’una obra, la qual, d’altra banda, pot admetre, en general, més d’una possibilitat de fraseig Fins al segle…

El mot ’frase’ s’hauria de distingir de conceptes com ’període’ o sentence traduït sovint per la mateixa paraula ’frase’, que fan referència a models formals concrets En aquest sentit, una frase unitat formal que habitualment té vuit compassos pot organitzar-se com un període o com una sentence , sense que això impedeixi d’aplicar aquests mateixos models formals a la semifrase unitat formal que habitualment té quatre compassos i al grup de frases habitualment de setze compassos D’altra banda, s’ha de tenir present que la paraula anglesa phrase designa generalment una unitat formal de nivell…

El fenomen formal La forma musical s’identifica amb un procés temporal integrat per components solidaris i recíprocament determinats Aquest procés temporal, de manera semblant a un organisme, s’autoregula, es forja ell mateix En aquest sentit, és capaç de projectar una sèrie d’expectatives que, d’una manera o una altra, s’hauran de complir per a assolir la completesa formal Des d’aquesta perspectiva, l’inici d’una obra n’hauria de suggerir les dimensions així mateix, el seu final hauria de tenir lloc no perquè la música simplement deixi de sonar, sinó perquè s’hagin assolit les expectatives…