Resultats de la cerca

El 1948 un grup d’entusiastes de la música, liderats per Gabriel Dussurget, organitzà la primera edició del que ha esdevingut un dels principals festivals lírics del món Per iniciativa de Roger Bigonnet, la programació, que en un principi tan sols preveia l’audició de concerts, inclogué una òpera Così fan tutte , de WA Mozart, dirigida per Hans Rosband Però fou amb la representació de Don Giovanni 1949 que el festival agafà embranzida El pintor Cassandre ideà un teatre a l’aire lliure capaç d’acollir els decorats de les funcions i que durant vint-i-quatre anys transformà el pati de l’…

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…

Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de…

Rebé les primeres lliçons de violí dels seus pares violinistes professionals Posteriorment estudià amb Jacques Thibaud Des que tenia cinc anys tocava en públic El 1926 feu una gira per Anglaterra a instàncies de Maurice Ravel, i formant duo amb ell Fou professor de l’Escola Normal de Música de París L’any 1939 debutà als Estats Units en un concert amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, i s’establí en aquest país Feu nombrosos enregistraments discogràfics amb grans directors com Eugène Ormandy, Bruno Walter o Leonard Bernstein L’any 1987 fundà un concurs internacional de violí a Ais de…

Estudià amb els seus pares, professors del conservatori de la seva ciutat natal, i acabà la carrera de música amb diversos premis, a més d’haver obtingut la llicenciatura en dret El 1942 debutà a Montpeller amb Mignon , i al llarg dels sis anys següents recorregué el país presentant-se en diversos teatres El 1947 cantà a l’Òpera Còmica de París, on interpretà el paper de Nadir a Les pêcheurs de perles , de G Bizet, i el mateix any fou el Tamino de La flauta màgica a l’Òpera Garnier Durant els vint anys següents fou un dels principals tenors convidats als dos teatres d’òpera parisencs, on es…

Vida El 1508 es troba documentat com a solista de la Capella Pontifícia, a Roma, institució en la qual, entre el 1513 i el 1521, ocupà el càrrec de mestre de capella La mort del papa Lleó X, el seu protector, l’allunyà de Roma Entre el 1521 i el 1524 i a partir del 1526 fins a la seva mort, residí a Avinyó En aquesta ciutat ocupà càrrecs eclesiàstics i publicà quatre volums 1532-39 que contenen la major part de les seves obres conservades cinc misses, unes lamentacions, motets, himnes i magníficats Aquests llibres foren els primers a utilitzar els tipus musicals arrodonits dissenyats per…

D’origen noble, heretà de la seva mare el comtat d’Aurenja En els seus versos afirma que no escrivia ni per guanyar diners ni per obtenir l’acceptació del públic, sinó perquè el seu art fos apreciat pels entesos Diu la seva Vida que estigué enamorat de la comtessa d’Urgell En un debat que sostingué amb Giraut de Bornelh, que se suposa que tingué lloc l’any 1170, defensà el trobar clus poesia de caràcter hermètic enfront del trobar lèu poesia de caràcter senzill Les seves prop de quaranta poesies conservades corroboren aquesta posició, i ha de ser considerat, en aquest sentit, el precedent més…

Fill d’un "paubre cavailler", ingressà de molt jove a la cort del marquès de Monferrato, al nord d’Itàlia, on romangué des del principi de la dècada del 1180 El 1189 era a la Provença, se suposa que al servei d’Hug II dels Baus El 1192 retornà a la cort de Bonifaci de Monferrato, a qui dos anys més tard salvà la vida durant una acció militar a Sicília en canvi, Raimbaut fou nomenat cavaller El 1202 Bonifaci es posà al capdavant de la quarta croada, que acabà atacant l’imperi Bizantí Se suposa que Raimbaut s’uní al seu senyor el 1203, i que morí al seu costat durant un atac per sorpresa de les…

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…

Vida Orfe des de petit, inicià estudis musicals com a nen cantor de Sant Salvador, a Ais de Provença Molt aviat començà a escriure obres religioses i de cambra Al collegi dels jesuïtes d’Ais descobrí el repertori sacre de FJ Haydn, WA Mozart i L Cherubini, juntament amb les opéras comiques que de vegades eren adaptades com a peces religioses Viatjà a París per ingressar al conservatori, on estudià amb Millault i FJ Fétis, i orgue amb F Benoist No sembla que reexís gaire en els seus estudis, i en acabar-los, es trobà en una situació econòmica compromesa Potser per aquesta causa…