Resultats de la cerca

De molt jove viatjà per Europa formant part de grups que actuaven en locals d’Alemanya, Suècia i Dinamarca Posseïdor d’una veu greu molt característica i d’una imatge escènica franca i desimbolta, després de publicar un primer disc poc difós, Canta a la vila 1980, aconseguí la popularitat a Mallorca amb el disc  Càrritx i roses 1983, en el qual ja es manifesten els seus trets bàsics un lirisme planer, una gran habilitat de melodista —inspirat sovint pel folklore illenc— i un humor poc depurat però directe i efectiu Després d’ Illamor 1985, aconseguí l’èxit al Principat amb Mallorquins i…

Fill d’una concertista de piano, es formà com a músic a la St Peter’s School de York i més tard estudià harmonia i contrapunt, també a York, amb Francis Jackson De jove formà part de diferents grups de jazz i fins i tot enregistrà alguns discs Fou, però, com a compositor cinematogràfic que aconseguí un èxit més remarcable, activitat en la qual s’inicià el 1959 en The L-shaped Room , de Brian Forbes, a la qual seguiren més d’un centenar de títols Aconseguí cinc Oscars amb les bandes sonores de  Born Free de James Hill, 1966, també Oscar a la millor cançó, The Lion in Winter…

S’inicià en la trompeta a onze anys, i el seu primer contracte important fou amb Willie Bobo, el 1963 També tocà i gravà amb Eric Dolphy El 1964 s’establí a París, on treballà sobretot amb el grup de Nathan Davis Novament als Estats Units, entrà al grup d’Horace Silver i més tard treballà al costat dels millors solistes de l’època, entre els quals destaquen Larry Young, amb qui enregistrà Unity 1965, Art Blakey i Bobby Hutcherson A partir del 1970 començà a gravar amb el seu nom Entre els enregistraments d’aquesta època cal esmentar The Moontrane 1974 i United 1981 Formà una banda amb la qual…

Cursà estudis de piano des que tenia sis anys Fou un músic local a Mont-real fins que l’empresari Norman Granz l’incorporà al programa dels concerts de Jazz at the Philharmonic de Nova York el 1949 Peterson ja es mostrà llavors com un virtuós amb un estil que es caracteritzava per un swing potent i una extraordinària riquesa de recursos, i que reunia elements dels estils d’altres pianistes, sobretot de Nat King Cole i d’Art Tatum, amb el qual compartia el virtuosisme Durant els anys cinquanta formà el seu propi trio amb una guitarra i un contrabaix, amb el qual…

Nascut en una família de músics i ballarins, als 10 anys passà a formar part de la companyia de dansa que dirigia el seu germà Uday Les seves extraordinàries aptituds com a intèrpret de sitar  i sarong, dos dels més difosos instruments de corda de la tradició musical de l’Índia, i tambe d’altres instruments com la tabla una mena de tambor i la flauta, es posaren aviat de manifest, i en pocs anys es convertí en un dels membres més importants del grup Bàsicament autodidacte, en 1936 anà a París i amb el seu conjunt hi introduí la música índia Tot i una considerable acceptació, l’any següent…

Fou la més coneguda i influent de la primera època del blues i el jazz  Debutà el 1910, i a partir del 1912 treballà en espectacles itinerants com a cantant i ballarina, encara que no assolí fama fins el 1922 El seu primer enregistrament, Down Hearted Blues 1923, fou un gran èxit, i durant els anys següents gravà més de cent cinquanta cançons amb acompanyants com James P Johnson, Louis Armstrong, Tommy Ladnier i altres reconeguts músics de jazz Entre aquestes peces destaquen Backwater Blues 1927, After You’ve Gone 1927, Alexander’s Ragtime Band 1927 i Nobody Knows You When You’re Down and…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten, especialment…

El 1934 començà a estudiar cant al conservatori de Berlín Quatre anys més tard fou contractada per l’òpera de la Ciutat de Berlín, i més tard amplià la seva formació amb M Ivogün El 1944 el director Karl Böhm la incorporà a l’Òpera de Viena fins el 1950 Durant aquests anys, debutà al Covent Garden de Londres el 1947 Cantà assíduament al teatre londinenc, on es destacà en el repertori alemany R Strauss, WA Mozart, R Wagner i italià G Verdi, G Puccini, que interpretà en anglès Cantà també regularment amb la Scala de Milà 1949–63, al Festival de Salzburg 1949–64 i a l’Òpera de San Francisco 1955…

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…

Nascuda en una família de músics, de ben petita desenvolupà els seus dots artístics i als deu anys ja cantà una ària de La Traviata L’any 1950 inicià estudis al Conservatori de Bolonya, que posteriorment amplià amb Ettore Campogalliani a Màntua El 1955 debutà a Mòdena en el paper de Micaela Carmen i tres anys més tard guanyà el concurs de cant de Vercelli El 1961 inicià la seva projecció internacional amb la intervenció al Covent Garden en Falstaff , en versió dirigida per Carlo Maria Giulini Posteriorment debutà al Teatro alla Scala de Milà 1963 i al Metropolitan Opera House de Nova York…