Resultats de la cerca

La polèmica es desencadenà l’1 d’agost de 1752, amb motiu de la representació -a càrrec d’una companyia italiana anomenada Les Bouffons- de l' intermezzo de GB Pergolesi titulat La serva padrona entre els actes d' Acis et Galatée , òpera de JB Lully Alguns mesos abans, el baró FM von Grimm, un diplomàtic alemany resident a París des del 1749, havia aprofitat la reposició de la tragèdia lírica Omphale , d’AC Destouches, per a criticar l’artificiositat de l’òpera francesa i declarar-se partidari de la naturalitat de l’òpera italiana Fins i tot JJ Rousseau escriví opinions similars en la seva…

Estudià a l’Emmanuel College de Cambridge, on es doctorà el 1964 amb una tesi sobre la Querelle des Bouffons Ha ensenyat a la Universitat de Nottingham, a la de Cardiff i, des del 1976, al King’s College de Londres És professor emèrit de música de la Universitat de Londres El seu camp de recerca s’ha centrat en la música del final del segle XIX i del XX Entre els seus treballs destaquen Schoenberg Chamber Music Londres, 1972, Music since the First World War Londres, 1977, amb diverses reedicions, Britten and Tippet Studies in Themes and Techniques Cambridge, 1982, Romantic Music…

De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants en un principi defensà JPh Rameau, però posteriorment s’alineà amb JJ Rousseau en la Querelle des Bouffons , i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda 1753 També fou ambivalent la seva valoració de ChW Gluck i la relació amb la família Mozart Escriví l’article Poème lyrique de l' Encyclopédie , on exposà els criteris d’una nova estètica operística La seva…

Estudià amb Marc-Roger Normand, cosí de François Couperin el Gran El 1725 es traslladà a París, on aconseguí una gran reputació com a professor de cant i clavicèmbal i ocupà alguns càrrecs de responsabilitat al teatre d’òpera de la capital francesa Del 1730 al 1733 fou mestre de música de l’Acadèmia Reial de Música i el 1749 arribà a ser director de l’orquestra de l’Òpera de París, on presentà simfonies de JA Hasse, N Jommelli i JWA Stamitz Aprofità l’agitació provocada per la Querelle des Bouffons per a introduir l' Stabat Mater 1753 de GB Pergolesi Royer compongué òperes en un…

Fill de Jean-Féry Rebel, a tretze anys tocava en l’orquestra de l’Acadèmia Reial de Música i deu anys després obtingué el dret de successió per a ocupar el lloc que deixà vacant el seu pare als 24 Violons du Roi Fou amic íntim del també violinista i compositor François Francoeur El 1726 tocaren plegats al Concert Spirituel i estrenaren l’òpera Pirame et Thisbé , composta per tots dos D’aquesta manera iniciaren una collaboració que durà més de quaranta anys, al llarg dels quals escriviren nombroses obres escèniques Ambdós compositors defensaren Rameau i l’estil francès durant la Querelle…

Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare i també estudià amb LN Clérambault i JB Senaillé Després d’haver servit a la cort de Lorena, treballà com a violinista en les orquestres de l’Òpera de París i del Concert Spirituel des del 1739 Dotat d’un caràcter polèmic i un cert talent literari, destacà com a pamfletista Foren cèlebres les seves disputes amb illustres figures del segle XVIII francès, com ara Voltaire, JJ Rousseau i JJC de Mondonville El 1753 participà en la cèlebre Querelle des Bouffons, com a defensor de la música francesa i publicant dos pamflets contra…

Rebé instrucció musical del seu pare, organista en una església de Narbona Cap al 1733 era a París, on publicà les seves primeres obres instrumentals, algunes de les quals foren estrenades al Concert Spirituel El 1740 fou nomenat sotsmestre de la capella del rei, i el 1744, intendant de musique de la cort Del 1755 al 1762 ocupà la plaça de director musical dels Concerts Spirituels Debutà com a compositor d’òperes el 1742 amb Isbé Aquesta òpera anà seguida d’altres, algunes de les quals assoliren un èxit notable, com Le carnaval du Parnasse 1749, que es representà trenta-cinc vegades el…

N’havien estat precedents F Provenzale i A Scarlatti, en escriure la primera veritable opera buffa Il trionfo dell’onore , 1718 El desenvolupament de l' opera seria al segle XVIII segregà les escenes còmiques de la resta de l’obra i les confinà als entreactes Amb el nom d' intermezzi , aquestes escenes es convertiren en una mena d’obra còmica curta -dins d’una de seriosa, més llarga- que a poc a poc s’interpretà independentment La més famosa fou La serva padrona 1733, de GB Pergolesi, situada originalment entre els actes de la seva opera seria Il prigionier superbo i representada com a peça…

Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…

Vida La seva família, d’origen humil, tenia com a nom Draghi però foren anomenats Pergolesi perquè provenien del poble de Pergola Sembla que des de petit Giovanni Battista tingué una salut feble i que fins i tot, segons afirmen alguns contemporanis, tenia algunes deformitats físiques Començà els estudis musicals a Iesi amb F Mondini i F Santi i demostrà una precoç aptitud per a la música, fet que convencé el pare d’enviar-lo a Nàpols per a perfeccionar-se al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo, on arribà en algun moment abans del 1725 Allí fou alumne de D de Matteis, G Greco i F Durante…