Resultats de la cerca

Fou violinista del Gran Teatre del Liceu i de la catedral de Barcelona i professor de solfeig al Conservatori del Liceu El 1863 rebé el primer accèssit d’un certamen promogut per Clavé, pel seu cor a veus soles Las huestes de Pelayo Compongué obres religioses, com una Misa sobre el Tantum ergo Rebé també una menció honorífica en el concurs literariomusical que s’organitzà dins els actes de celebració del millenari del monestir de Montserrat

Rebé classes particulars de P Kadosa i de L Sómógyi i debutà el 1946 Guanyador del Premi Liszt el 1955 i el 1962, aquest darrer any dirigí l’Orquestra Simfònica de Budapest Amb aquesta formació es presentà a Anglaterra el 1968 i posteriorment a l’URSS, els Estats Units i el Japó Després d’haver-la convertida en una de les millors orquestres del país, el 1974 fou nomenat director permanent convidat de l’Orquestra Simfònica de Basilea Efectuà nombrosos enregistraments d’obres de músics hongaresos, especialment F Liszt i B Bartók, a més d’obres de compositors contemporanis, algunes de les quals…

A set anys rebé lliçons de violí del seu pare i quan en tenia dotze estudià piano i harmonia amb L Caruso i orgue amb el seu oncle L Mazzetti El 1803 es traslladà a Loreto per estudiar contrapunt amb NA Zingarelli, però, incapaç de seguir els seus mètodes severs, al cap de dos anys s’installà a Bolonya per estudiar al Liceo Filarmónico En aquesta ciutat s’interpretà la seva cantata Il tempio della gloria , escrita en honor de Napoleó El 1807 debutà com a compositor d’òpera a Florència amb Il poeta in campagna L’èxit d’aquesta obra el convertí en un compositor de fama i rebé encàrrecs dels…

Rebé lliçons de Juan Lino de Leturia, organista de la parròquia on era nen soprano Posteriorment estudià humanitats a Salamanca Acabats els estudis universitaris, rebé lliçons d’harmonia i contrapunt de B Echeverría Fou nomenat professor de música al Seminari de Salamanca Des del 1902 fou titular de l’Orfeó Donostiarra, que situà en un gran nivell artístic reconegut per públic i crítica i amb el qual realitzà diverses gires arreu de l’Estat espanyol, França i també Bèlgica, on obtingué diversos premis honorífics i distincions De nou a Espanya, fou guardonat amb la Creu d’Alfons XII i, des del…

Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas 1961, realitzà estudis musicals amb P Casale i de piano amb M Moleiro El 1974 rebé el títol de doctor en arts musicals a la Universitat de Columbia Nova York Residí a Nova York, on treballà en música aleatòria i cibernètica al Columbia-Princeton Electronic Music Center El 1968 fou cofundador de la secció veneçolana de la Societat Internacional per a la Música Contemporània SIMC El mateix any rebé el Premi Nacional de Música, gènere vocal, i el 2000, el Premi Nacional de Música en reconeixement de la seva trajectòria Entre…

Rebé la primera formació musical de la seva mare Posteriorment, encoratjat per Ch Gounod, treballà amb E Paladilhe contrapunt i fuga, C Franck orgue i Reben composició al Conservatori de París El 1879 guanyà el Premi de Roma per la seva cantata Médée , i, posteriorment, el Premi Crescent amb l' opéra-comique Les Pantins 1881 A més rebé una menció honorífica en el Premi de la Ciutat de París per la llegenda simfònica Rübezahl 1886 El 1922 fou admès a l’Acadèmia de les Belles Arts, on ocupà el lloc de C Saint-Saëns Hüe dedicà la major part de les seves energies a la música vocal escènica, tot i…

Estudià piano a Lwów i composició a Cracòvia, i es doctorà en dret a la Universitat de Cracòvia Rebé lliçons de N Boulanger a París Fou professor de composició a Poznan, a Vílnius i a Varsòvia i en 1951-54 presidí la Unió de Compositors Polonesos Rebé diversos premis, el darrer dels quals del president del consell de ministres, el 1957, per la seva feina amb la joventut En la seva producció, abundant i eclèctica, es troben influències de la música francesa, medieval, de S Prokof’ev i, sobretot, del folklore polonès La seva habilitat a l’hora de combinar l’estil clàssic i el modern és palesa…

Rebé la formació musical primer del seu pare, metge aficionat a la música, i després, de Sébastien Boixet, organista de la catedral de Montpeller El 1853, a l’edat de nou anys, ingressà al Conservatori de París, on fou alumne de F Halévy composició i, posteriorment, d’AF Marmontel piano i F Benoist orgue El 1857 guanyà el primer premi de piano del conservatori, i el 1860, el Premi de Roma amb la cantata Le Czar Ivan IV Durant la seva estada a Itàlia compongué la cançó Mandolinata , que li donà una gran popularitat i que després incorporà a Le passant , la seva primera obra escènica,…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, cantor i compositor en una sinagoga berlinesa El 1935, amb el partit nacionalsocialista al poder, la família Werder abandonà Alemanya i s’installà temporalment a Anglaterra El 1940 es traslladaren a Austràlia, on durant quatre anys estigueren internats en un camp de concentració com a presoners de guerra Fou durant aquest temps que compongué les primeres obres El 1955 l’Orquestra Simfònica de Sydney estrenà la seva obra orquestral Balletomania Considerat un dels màxims representants de l’avantguarda musical australiana, exercí la docència i la…

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1942 debutà al Teatro San Carlo amb el Concert en fa menor , de Fryderyk Chopin Un any després obtingué un premi de composició i el 1949 guanyà el Grand Prix M Long-Thibaud, que li permeté iniciar tot un seguit de gires internacionals El 1950 tocà a Nova York sota la direcció de Dimitri Mitropoulos Establert a París i nacionalitzat francès 1969, és considerat un dels intèrprets més destacats de la música francesa i enregistrà integrals pianístiques d’obres de Camille Saint-Saëns, Jules Massenet, Erik Satie o Déodat de Séverac Del 1971 al 1989 exercí la…