Resultats de la cerca

La seva carrera musical anà parallela a la del seu germà Joan El 1751, tots dos reberen l’aplaudiment del públic de París, i dos anys després anaren a Londres El 1754 se separà del seu germà i sembla que retornà a Espanya Compongué un Stabat Mater per al comte de Peñaflorida el 1756, i el 1758 tocà com a suplent, juntament amb el seu germà Manuel, a la capella reial de Madrid L’any següent es retrobà amb Joan, amb qui viatjà a Itàlia el 1762 De retorn a Stuttgart, traspassà a l’edat de trenta-quatre anys

Pel març del 1367, ell i els seus companys Abdallà, Alí i Mafumet, reberen la gràcia de cinc florins d’or de mans de l’infant Joan d’Aragó Pel setembre del 1389 i el gener del 1404 Massot, Muntrein -la seva dona-, Xamari Mariem i altres moros joglars tornaren a actuar a la cort catalanoaragonesa Martí I reclamà Massot i el seu fill Alí al seu costat l’any 1405, com també ho feu el seu successor, Ferran I, pel desembre del 1413 És possible que l’apellatiu al-Fulei signifiqui "moro dansaire" i/o "titellaire"

Serví a la cort de Rastatt com a konzertmeister a partir del 1762 i com a mestre de capella des del 1765 El 1772 s’installà a Karlsruhe -ciutat que només abandonà durant un sojorn a Colònia- per exercir-hi funcions de konzertmeister El seu catàleg compositiu abraça tots els gèneres, tant vocals com instrumentals En l’apartat de música religiosa en destaquen diverses misses, una passió, un rèquiem i un bon nombre de cantates Pel que fa a la música orquestral, és autor d’obres concertants i simfonies en l’estil de l’Escola de Mannheim Compongué l’òpera L’isola disabilitata 1762 i un gran…

Mentre realitzava els seus estudis d’enginyeria a Graz, decidí dedicar-se a la música Estudià primer a Viena i posteriorment ho feu al Conservatori de Milà amb F Faccio 1873-77, entre altres professors Debutà com a operista a Milà el 1879 amb Preziosa , que fou seguida de Bianca di Cervia 1882 i Re Nala 1887 Òperes posteriors com Il vassallo di Szigeth 1889, Cornil Schut 1893 i Nozze istriane 1895 tingueren molt d’èxit en les seves versions alemanyes a Viena, Dresden i Praga, i reberen elogis de J Brahms i E Hanslick El 1900 perdé la vista, però no abandonà la composició Oceàna…

Fill de Cebrià Cabané, inicià la formació musical al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Benvingut Socias, harmonia amb J Zamacois i instrumentació amb J Lamote de Grignon Posteriorment realitzà estudis d’orgue amb Josep Muset a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Professor, a partir del 1934, de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, el 1950 n’assumí la direcció, i no abandonà el càrrec fins el 1981 El 1948 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Director de l’Orfeó de Sabadell i sotsdirector de l’Orfeó Català, del conjunt del catàleg de…

Estudià amb Sancho i Arturo Quiñones i prosseguí la seva formació musical al Conservatorio de Música Hubert de Blanck de l’Havana Més tard estudià amb Carlos Anckermann i Ignacio Cervantes Les seves composicions reberen la influència dels models romàntics, juntament amb la de la música del seu país Fou crític musical del diari "El Mundo" de l’Havana, president de l’Academia Nacional de Artes y Letras de Cuba i membre fundador de la Corporación Nacional de Autores Entre la seva obra destaquen les òperes Yumurí 1898, El Náufrago 1901, Doreya 1918, on s’aprecia la influència de l’…

Membre d’una nissaga de músics, el seu pare l’inicià en els estudis musicals, que posteriorment continuà amb A Rée i, ja de gran, a Leipzig El nom que el seu pare havia aconseguit arran de les collaboracions amb N Gade dificultà que Emil obtingués el reconeixement al seu país Aquest fet es nota en la seva producció, deutora d’una estètica que prenia com a model la tendència més conservadora del Romanticisme, sense interessar-se pel conreu d’obres més properes al nacionalisme danès Durant quasi tota la vida fou un músic al servei de l’Església, organista a Copenhaguen i al palau de…

La seva mare era professora de piano al Liceu de Música d’Amsterdam i el seu oncle matern, que l’introduí en l’estudi de la flauta de bec, era amic dels compositors Paul Hindemith, Darius Milhaud i Francis Poulenc De jove se sentí atret pel jazz i pel clarinet, instrument que estudià, juntament amb la flauta, al Liceu de Música d’Amsterdam El 1946 feu el seu debut Fou un dels pioners a Holanda de la interpretació de la música antiga amb criteris històrics L’any 1963 fundà el conjunt Syntagma Musicum, que destacà per les seves interpretacions de música medieval i renaixentista Gràcies a la…

Fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i del Conservatori Nacional de la mateixa ciutat L’any 1942 fou distingit amb el premi Jenö Hubay Amb l’ocupació nazi d’Hongria, fou internat en un camp de treball a Budapest pel seu origen jueu Després de la Segona Guerra Mundial començà la seva carrera de solista a Europa, però el 1950 fixà la residència als Estats Units, on feu de professor en diverses institucions i universitats Fou director del Departament d’Instruments de Corda de la Universitat d’Oklahoma 1950-54 i professor del Conservatori de Baltimore 1955-68, del Mannes…

Estudià als conservatoris d’Avinyó i de París El 1960 guanyà el primer premi d’oboè al Concurs Internacional de Música de Ginebra i el 1967 ingressà a l’Orquestra de París El mateix any fundà l’orquestra La Grande Écurie et la Chambre du Roy, amb la qual dugué a terme una important tasca de recuperació del Barroc francès, especialment Rameau, Lully i Campra, l’obra dels quals sotmeté a una profunda revisió, alhora que desenvolupà una creixent activitat com a director d’orquestra, en detriment de la de solista Arran del seu interès per la música antiga fundà un grup de cantants i…