Resultats de la cerca

Sovint s’havia parlat de dos compositors amb el mateix nom, però recentment s’ha demostrat que es tracta de la mateixa persona Escriví molta música religiosa, entre la qual destaca un cicle complet de lamentacions També se n’ha conservat un magníficat, un motet, un himne i algunes altres composicions litúrgiques El seu estil evolucionà des de la rigidesa de les formes gòtiques del nord fins a una música molt més simple i expressiva pròpia del Renaixement italià

Músic precoç, quan tenia vuit anys ja demostrà el seu talent tocant l’orgue El 1838 ingressà al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de J Knorr i CF Becker Acabats els seus estudis, obtingué, gràcies a la recomanació de F Mendelssohn, una plaça d’organista a Winterthur El 1862 s’installà a Zuric, on es guanyà la vida com a director d’orquestra, organista i professor de música El 1873 es posà al capdavant de la llavors recentment fundada escola de música de Würzburg, càrrec que abandonà el 1875 Llavors visqué successivament a Leipzig, Dresden i Hamburg, ciutat on s’establí…

Els seus pares, pianistes, li ensenyaren els rudiments tècnics del piano abans de ser admès, a tretze anys, al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Hans Schneider i també rebé formació violinística i de direcció orquestral L’any 1928 debutà a Dresden La Segona Guerra Mundial interrompé la seva carrera, que reprengué el 1946 com a director al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Dertmold L’any següent començà a ensenyar a la llavors recentment creada Nordwestdeutsche Musikakademie El 1953 aconseguí un gran èxit en un concert celebrat a Holanda sota la direcció…

Estudià al monestir de Montserrat, segons B Saldoni, del 1826 al 1831 Després fou organista dels convents dels franciscans i dels trinitaris a Vilafranca del Penedès El 1838 apareix com a professor de solfeig al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona -llavors Liceo de Montesión- i des del 1847 fou auxiliar de Marià Obiols en les tasques de direcció de l’orquestra del recentment creat Gran Teatre del Liceu Alguns anys més tard consta com a membre del Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès, on, des de l’any 1854, fou director de l’ensenyament musical També hi ha constància…

Se’n pot modificar la freqüència i la intensitat del so amb la variació de la distància de les mans de l’intèrpret respecte a dues antenes, situades a ambdós costats de la caixa principal El so resultant és emès per un sistema d’altaveus Fou creat el 1919 pel físic rus Lev Termen, que el 1920 es traslladà als EUA per fer-lo conèixer i adoptà el nom de Leon Theremin, amb el qual batejà l’instrument El sistema electrònic és controlat per mitjà de l’efecte electroestàtic de les mans sobre les emissions de radiofreqüència de les antenes El resultat musical és un so fluctuant descrit a vegades com…

Estudià al Conservatori de Bucarest a partir del 1938 i debutà en un concert a la Ràdio d’aquesta ciutat el 1940 Posteriorment es perfeccionà amb George Enescu i David Ojstrakh al Conservatori de Moscou 1955-57 De tornada a Bucarest, l’any 1969 hi fundà l’Orquestra de Cambra, i del 1971 al 1982 hi fou director de l’Orquestra Filharmònica George Enescu, de la qual prèviament havia estat membre Feu gires internacionals de concerts com a solista i enregistrà obres d’Enescu i Ysaÿe Debutà a la Gran Bretanya l’any 1963 El 1995 creà una fundació amb el seu nom que, entre altres activitats,…

Estudià a la Universidade Federal da Bahia amb els germans Widmer i Jamary Oliveira, i en diversos cursos d’estiu amb P Maxwell Davies, G Becker i I Grünauer Des del 1972 formà part del Grup de Compositors de Bahia Parallelament exercí com a docent de l’Escola de Música de la universitat local Actualment és cap del departament de composició i professor de teoria, composició, orquestració i estructures musicals a l’Escola de Música de la Universidade Federal da Bahia Ha participat en diversos festivals i ha guanyat importants premis fora del país, com per exemple a Atenes i a Santiago de Xile…

Es formà en un ambient familiar acomodat Pogué accedir al Royal College of Music, recentment creat, on estudià amb H Parry, ChV Stanford i F Taylor, i adquirí una formació sòlida i molt acadèmica Els models de F Mendelssohn i CM Weber marcaren una bona part del seu llenguatge com a compositor Dedicà una gran part de la seva carrera com a músic a les tasques de direcció d’òpera en diferents teatres de Londres, on dirigí les primeres funcions de Sigfrid i Tristany i Isolda , que foren cantats en anglès El seu nom s’associa al nacionalisme musical escocès, però aquest es limitava,…

Inicià els seus estudis musicals amb G Quilici a Londres, i el 1793 entrà a formar part del cor de la capella de l’ambaixada de Sardenya Fou allí on començà a estudiar orgue sota el mestratge de Samuel Webbe El 1798 fou nomenat organista de la capella de l’ambaixada de Portugal, càrrec que exercí fins el 1823 Home polifacètic, prengué part activa en la vida musical londinenca El 1813 entrà a formar part de la llavors recentment creada Societat Filharmònica de Londres La seva tasca com a editor començà el 1811 amb l’aparició d’una obra en dos volums titulada Collection of Sacred…

Realitza investigacions en els camps de la sociologia de la música, de la cultura i dels mitjans de comunicació Enginyer civil i doctor en sociologia per l’EHESS 1991, és director del Centre de Sociologie de l’Innovation École des Mines de París Després d’haver estudiat el món del disc a França Les professionnels du disque , 1981 L’économie du disque en France , 1978, va abordar l’ense nyament de la música Comment la musique vient aux enfants Une anthropologie de l’enseignement musical La seva obra més destacada en l’àmbit musical és La passion musicale Une sociologie de la médiation 1993…