Resultats de la cerca

Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…

Nascut en una família de músics, després de completar els estudis fou nomenat organista a Lüneburg 1781, càrrec que abandonà per una ocupació com a organista i docent a la Royal German Chapel of St James Londres, tasca des de la qual realitzà una aportació bàsica en la tradició musical anglesa Autor d’un gran nombre de mètodes didàctics, que illustrà amb composicions escrites a propòsit, presentà una rigorosa teoria musical en què es mostrà un entusiasta defensor de l’obra de Johann Sebastian Bach, com quedà reflectit en diverses obres An Essay on Musical Harmony 1796, An Essay…

Estudià a Roma amb S Falchi i, posteriorment, a Venècia amb E WolfFerrari La seva carrera com a director d’orquestra el portà a fer d’assistent de P Mascagni i T Serafin, i a dirigir arreu d’Europa i de l’Amèrica del Sud Fou crític musical de "Secolo", "La Sera" i "Il Giornale d’Italia" Entre els seus escrits cal destacar Viaggio musicale in Italia 1927 Diputat durant el règim feixista, fou el màxim exponent, juntament amb Giuseppe Mulé, de la política musical oficial Aquest conservadorisme es troba reflectit en les seves composicions, en les quals no s’allunyà mai del llenguatge…

La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir, una combinació…

Després dels seus estudis amb Albrechtsberger ocupà diversos càrrecs en diferents esglésies i a la cort de Viena El 1829 fou nomenat hofkapellmeister , lloc que ocupà fins el 1833, any en què una malaltia el deixà incapacitat per a dirigir El prestigi adquirit fins aleshores com a director musical i com a compositor de nombroses obres religioses, instrumentals i teatrals quedà reflectit en una sèrie di honors que se li reteren els darrers anys de la seva vida Tingué freqüents contactes professionals i personals amb J Haydn i WA Mozart i, segons ell, fou al costat d’aquest durant…

Fou deixeble de F Corder a la Royal Academy of Music de Londres La seva òpera Caedmar , estrenada el 1892 al Crystal Palace, l’erigí com un dels exponents de l’anomenat "renaixement musical anglès" S’interessà pels compositors anglesos contemporanis i en moltes ocasions dirigí obres de ChH Parry, E Elgar i ChV Stanford Successor d’E Elgar com a professor a la Universitat de Birmingham, hi restà del 1908 al 1933 i parallelament compongué una extensa obra musical influïda pels aspectes més tradicionals del llenguatge musical de R Wagner i R Strauss La música de Bantock, però, s’allunya del…

Fill d’un soldat alsacià establert a Londres com a violinista, del 1830 al 1835 estudià piano amb I Moscheles, i el 1832 debutà com a pianista en un concert al Covent Garden El 1835 es traslladà a França, on durant alguns anys treballà com a professor, concertista i director d’orquestra Durant aquest mateix període viatjà per tot Europa i entrà en contacte amb els músics més importants de l’època F Liszt, H von Bülow, G Meyerbeer, H Berlioz, etc El 1851 es casà amb la vídua de l’editor Gottfried Martin Meyer i es traslladà a Alemanya, on convertí l’editorial de la seva esposa en la Henry…

Fou la primera orquestra permanent de la ciutat de Londres Dirigida per Boult fins el 1950 i, posteriorment, per M Sargent 1950-57, R Schwarz 1957-63, A Doráti 1963-67, C Davis 1967-71, P Boulez 1971-75, R Kempe 1975-76, G Roždestvenskij 1978-81,JPritchard1982-89iADavis 1989-2000, quan aquest esdevingué director llorejat fou substituït per Leonard Slatkin L’Orquestra Simfònica de la BBC OSBBC ha collaborat també amb alguns dels principals compositors del segle XX, entre els quals B Bartók, HW Henze, S Prokof’ev, R Strauss o I Stravnsky, collaboracions que s’han reflectit en més…

Vida Pare del físic i astrònom Galileo Galilei i del llaütista Michelangelo Galilei Cap al 1550 s’establí a Florència com a llaütista Després, vers el 1563, a instàncies del comte Bardi, anà a Venècia a estudiar amb G Zarlino Del 1564 al 1568 fou professor de llaüt a Pisa Passà alguns anys a Venècia, on el 1568 aparegué el seu Fronimo dialogo nel quale si cotengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto , un tractat de tabulatura per a llaüt en forma de diàleg El 1572 entrà en contacte amb l’harmonista Girolamo Mei, que inspirà algunes de les seves principals…

Vida Influït per Woody Guthrie, Buddy Holly i Chuck Berry, començà a cantar l’any 1965 amb el grup Castiles, al Greenwich Village El 1973 aconseguí editar el seu primer disc — Greetings from Ausbury Park, NJ—  acompanyat de The E Street Band Si bé no obtingué una gran acollida, feu que fos conegut com “el nou Dylan” El 1975 aparegué el seu primer èxit, Born to Run , el qual seguiren  Darkness on the edge of town 1978, The River  1980, Nebraska 1982 i, sobretot, Born in the USA 1984, que li donà popularitat mundial La clau de l’èxit de Springsteen fou el retorn a les arrels del rock en una…