Resultats de la cerca

Fou incorporada pel flamenc dins l’anomenat gènere chico Com la granaína , la malaguenya, la cartagenera o d’altres, es tracta d’un tipus dins el flamenc que utilitza la base harmònica del fandango folklòric andalús Com tots ells, pertany al grup de fandangos que en aflamencar-se es realitzen amb ritme lliure, enfront dels que desenvolupen un acompanyament amb un ritme fix els fandangos de Huelva, d’Almeria, granadinos , verdiales , etc

És el fruit de l’aflamencament dels fandangos de Granada, en incorporar-los els gitanos del Sacromonte a les seves zambras , on es barrejaven balls i cançons purament folklòrics amb elements flamencs La granadina es pot catalogar dins del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi, els cants del qual deriven principalment dels anomenats fandangos grandes , més guarnits i d’interpretació menys intensa que el cante jondo

Es caracteritza melòdicament per la improvisació vocal, estructurada en estrofes de quatre o cinc versos octosíllabs sobre un senzill esquema harmònic Es pot catalogar dintre del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi entre aquest i el cante hondo Es troben malaguenyes estilitzades en les obres d’I Albéniz Iberia , M Ravel Rhapsodie espagnole i E Chabrier España

Fou deixeble de J Carreras i Dagas Dirigí la banda de l’hospici de Girona i fou professor de l’Escola Municipal de Música de la ciutat El 1910 fundà l’Academia Musical Gerundense, juntament amb Josep Saló i Tomàs Sobrequés Dirigí la societat claveriana La Regional Compongué obres ballables, com ara sardanes - Les dues ninetes , Gentilesa , Angelical , La pageseta , Stakanowitchz -, i també repertori per a instruments solistes Fou considerat un dels millors flautistes de les comarques gironines Com a pianista formà part d’alguns grups de cambra

De família humil i amb pocs recursos econòmics, exercí com a professor itinerant de salmòdia en diversos centres d’Anglaterra fins que s’establí a Saint Neots, on es guanyà la vida com a organista, professor i compositor Limità la seva tasca professional a un àmbit regional reduït i, malgrat mostrar una modesta tècnica compositiva, aconseguí publicar un bon nombre d’obres que gaudiren de certa difusió És autor de salms, himnes i anthems de factura senzilla, que aparegueren en reculls com A Compleat Melody or, The Harmony of Sion 1734 i The Melody of The Heart 1735, agrupats més…

Es formà com a cantant en un cor regional de Bagnères-de-Bigorre El 1947 es traslladà a París i es matriculà al conservatori, on fou deixeble de F Francell El 1954 obtingué un primer premi de cant a Canes, fet que fou decisiu en la seva projecció internacional A partir de llavors cantà en teatres francesos, belgues i alemanys El 1958 ingressà a l’Òpera Còmica de París, on fou primer tenor dramàtic També fou contractat per diversos teatres de província d’Itàlia, on l’aclamaren per la força del seu cant i els seus vertiginosos aguts en òperes d’autors com G Rossini Guillem Tell ,…

Estudià al Conservatori de Milà i més tard amplià la seva formació com a director d’orquestra a Siena amb F Ferrara Entre els diversos premis rebuts, cal destacar el Guido Cantelli de Milà 1980 Aquest mateix any es presentà a Salzburg, on dirigí el Rèquiem de G Verdi L’any 1981 debutà al Teatro alla Scala i poc després fou sollicitat per diverses orquestres angleses i alemanyes En 1983-87 fou director principal de l’Orquestra Regional de la Toscana, de la qual posteriorment fou nomenat director titular El 1984 dirigí l’estrena de Gargantua , d’A Corghi, a Torí El 1995 inicià les…

Estudià als conservatoris de Niça i París L’any 1962 fou guardonat amb la medalla d’or del Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres, i dos anys després guanyà el Concurs Internacional de Violí N Paganini de Gènova Debutà al Carnegie Hall de Nova York quan tenia dinou anys Ha tocat música de cambra amb instrumentistes de la talla del violoncellista Paul Tortelier, el pianista Krystian Zimerman i el violinista Gidon Kremer Amb el violinista Vladimir Mendelssohn i el violoncellista Herre-Jan Stegenga formà el Trio Ludwig Ha enregistrat tots els concerts per a violí,…

Estudià piano amb una tia seva, i gràcies al seu context social -era el fill d’una rica plantació- conegué moltes cançons tradicionals El 1921 estudià orquestració a Rio de Janeiro amb Joâo Otaviano, i al cap de cinc anys s’inicià en la composició de música per al teatre El 1935 compongué la seva primera obra erudita, la suite simfònica André de Leão e o demônio de cabelo encarnado , inspirada en la música regional Del 1949 al 1953 recorregué el país recopilant peces folklòriques que més tard utilitzà en algunes de les seves composicions, com en el poema simfònic O Anhangüera És…

El 1958 es matriculà com a estudiant de cant a l’Escola Coral de Ràdio França Posteriorment estudià piano i direcció coral Tingué com a mestre, entre d’altres, J Jouineau, de qui fou assistent entre el 1968 i el 1973 Parallelament inicià una intensa tasca docent al Conservatori d’Argenteuil i fins el 1974 dirigí la Coral Vittoria, que havia fundat un any abans El 1978 creà el Conjunt Vocal Michel Piquemal, amb el qual s’especialitzà en el repertori de música antiga, amb incursions en les composicions del segle XX Més tard exercí de professor de l’Escola de Ràdio França i del Centre d’Estudis…