Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Zuric, on estudià violí amb Stefi Geyer i didàctica de la música Willy Burkhard fou el seu primer professor de composició, estudis que amplià posteriorment a Berlín amb Boris Blacher Professor de violí al Conservatori de Zuric i d’història de la música al Conservatori de Lucerna, el 1964 fou nomenat professor de composició de l’Acadèmia de Música de Basilea, i del 1973 al 1990 ho fou de la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg Un dels professors de composició amb més prestigi del moment, des de la seva jubilació el 1990 fou professor convidat a les principals…

Segon fill de Ferran III d’Augsburg, el 1658 fou coronat rei de Germània i emperador romà Home culte, rebé una completa educació humanística i fou un gran protector de la música Durant el seu regnat, Viena es convertí en un centre musical de primer ordre i, de manera especial, de desenvolupament de l’òpera italiana Entre els compositors que tingué al seu servei hi hagué, per exemple, GF Sances, A Draghi, MA Ziani, GB Bononcini o JJ Fux Leopold tocava diversos instruments, com ara el violí i la flauta, però destacava especialment com a clavicembalista També fou un compositor prolífic n’han…

La distinció entre art religiós i profà pot ser purament descriptiva o comportar un matís pejoratiu per a aquest darrer En determinades èpoques, en què les característiques de la música per a l’església o de la música religiosa no litúrgica han estat fortament regulades, els àmbits de cadascun dels tipus de música són clars Però quan hi intervé la subjectivitat pròpia d’un sentiment religiós més modern, el que és profà o no pot ser molt discutible Molta música no religiosa, en teoria, del segle XIX és concebuda com a expressió d’algun tipus de religiositat, encara que sigui molt…

Vida Fill d’un funcionari reial, estudià amb els jesuïtes i, posteriorment, a la Universitat d’Alcalá de Henares i a la de Salamanca 1614-21, època en què rebé l’encoratjament de Lope de Vega, del qual sovint és considerat hereu literari El 1651 fou ordenat de sacerdot El 1663 fou nomenat capellà de cort, i dos anys després, arran de la mort de Felip IV, superior de la Congregació de Sant Pere de Madrid En la producció de Calderón, que comprèn unes 200 obres, destaca un gran nombre d’actes sacramentals, en els quals la música té una funció simbòlica i és part constitutiva del mateix argument…

Persona que interpreta una copla o una estrofa a l’estil flamenc i que la converteix en cante mitjançant la tècnica musical vocal atribuïda al gènere artístic del flamenc El cantaor clàssic reuneix una sèrie de característiques musicals i expressives que giren al voltant d’un concepte purista d’autenticitat Fa un ús sovintejat de la cadencia andaluza o cadència frígia, canta al compás o ad libitum , sol a palo seco o acompanyat per las palmas , la guitarra o altres instruments baix, violí, flauta, el cajón , etc, jaleado i/o coreado , sense ball cante p’adelante o, en funció del ball…

Començà els seus estudis musicals a Rybnik i posteriorment estudià composició a Katowice amb Bolesław Szabelski 1955-60 Des del 1958 presentà composicions al Festival de Varsòvia i el 1960 hi obtingué un gran èxit amb l’obra orquestral Zderzenia ‘Collisions’ Aquest any obtingué el primer premi de la Unió de Compositors Polonesos 1960 per l’obra Monologhi , que li permeté d’anar a París i ampliar la seva formació Estudià amb Olivier Messiaen i el 1961 rebé un premi per la simfonia número 1, composta l’any 1959 Conegué també Pierre Boulez , el qual l’influí considerablement En tornar a Polònia…

Vida Estudià composició amb Paul Le Flem i E Varèse al mateix temps que cursava els estudis universitaris de literatura a la Sorbona Fou professor en aquest centre des del 1928 al 1942 Fundà el 1936, amb O Messiaen, D Lesur i Y Baudrier, el grup Jove França, en reacció al Grup dels Sis Fou director musical de la Comédie-Française 1945-59 i professor al Conservatori de París 1966-70 Jolivet s’interessà especialment pel gènere concertant, del qual deixà uns exemples notables, com ara el Concert per a ones Martenot 1947, peces per a trompeta, percussió, violí o piano La seva música, atonal, és…

Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes populars, la seva…

Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti  i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del ric passat…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Tot i que la música tradicional aragonesa s’identifica popularment amb la jota , les manifestacions musicals i coreogràfiques no s’esgoten ni de bon tros en aquest gènere Amb la religiositat popular s’associen un bon nombre de pràctiques musicals, entre les quals destaquen les loas als sants i els goigs -en algunes localitats aragoneses són també denominats coplas o romances -, que molt sovint es canten amb melodies de manlleuta A més de les avemaries, salves i dels cants de penitència de Setmana Santa, de rogativa i de processó, cal destacar les…