Resultats de la cerca

Vida La seva vida és un model arquetípic romàntic breu, amb sofriment -exili de la pàtria, tisi, admiració inabastable per part de la societat del seu temps-, sensible sense exageracions, i original des de les seves primeres obres fins a la darrera, nacionalista i alhora universal El caràcter novellesc de moltes biografies seves -la relació amb George Sand, la història de la capsa amb terra polonesa que portava amb ell durant els primers viatges- contribuí a fer-ne un símbol Les seves bones maneres, els dots com a caricaturista i l’esperit jovial en fer imitacions, estengueren una aurèola al…

Apareguts a Itàlia a la primera meitat del segle XVII, els primers scherzi eren generalment obres vocals de característiques molt semblants a les del balletto Les dues colleccions de Scherzi musicali de C Monteverdi 1607 i 1632 en són els exemples més representatius Des de la segona meitat del segle XVII fins al final del Barroc la majoria de scherzi són de tipus instrumental

Pygmalion Lió 1770, de Jean-Jacques Rousseau, està considerada la primera obra d’aquest gènere, malgrat que ell mateix l’anomenà scéne lyrique Georg Benda, que també escriví música per a la traducció alemanya de Pygmalion 1779, fou el compositor més important de monodrames de la segona meitat del segle XVIII Posteriorment, Lélio estrenada el 1855, d’H Berlioz, i Erwartung 1909, d’A Schönberg, en són els exemples més representatius

Treballà de manera itinerant per Texas, fins que el 1946 començà a enregistrar la seva música El primer èxit fou Katie May , el qual seguiren Tim Moore’s Farm 1949 i Hopkins’ Sky Hop 1954 Amb l’adveniment del rock passà a l’oblit, però arran de la revitalització del folk-blues , els anys seixanta, recuperà la categoria, actuà en nombrosos festivals i tingué bones vendes discogràfiques Hopkins fou un dels músics més representatius de l’estil de blues rural de Texas

Aquestes representacions, pròpies del teatre espanyol dels segles XVII i XVIII mojiganga , tenien sovint acompanyament musical i incloïen cançons i danses També hi eren freqüents les disfresses d’animals Un dels autors més representatius que conrearen aquest gènere fou Pedro Calderón de la Barca Hi ha llocs d’Espanya i l’Amèrica del Sud on aquest terme també s’aplica a algunes danses i comparses relacionades amb escenes o ritus religiosos, i a determinades celebracions que tenen lloc en temps de carnaval

La Simfonia concertant en mi M per a violí i viola, KV 364, de WA Mozart, i el Grand duo concertant per a clarinet i piano, de CM von Weber, en són dos exemples representatius D’altra banda, abans de l’establiment definitiu del quartet de corda a l’opus 9 de FJ Haydn, s’anomenava quartet concertant la disposició instrumental de solista i tres instruments acompanyants L van Beethoven feu imprimir a la portada de la seva Sonata a Kreutzer per a violí i piano, " scrito in uno stilo molto concertante, quasi come d’un concerto "

Després d’haver estudiat a la seva ciutat natal, a Milà i a Florència, el 1940 debutà en aquesta ciutat amb Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i dos anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi Després de la guerra abordà papers de tessitura més dramàtica, i s’especialitzà en els personatges verdians més representatius, com Ulrica, Amneris o Azucena A Barcelona, es presentà al Gran Teatre del Liceu el 1957 amb Il trovatore i hi actuà sovint fins el 1974 En cinema, interpretà el paper de Giovanna al Rigoletto dirigit per Jean-Piere Ponnelle 1983

Estudià violí amb H Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3 En 1932-38 ensenyà música a Vassar Michigan i, des del 1938, al New England Conservatory of Music, centre…

Rebé del seu pare les primeres nocions de música Després ingressà al Gymnasium de Praga i continuà els estudis musicals pel seu compte violoncel, orgue i teoria Fou mestre d’escola a Mníšek 1786-88 i tot seguit es feu càrrec de la capella de Rožmitál, on fou kantor des del 1788 fins al 1815, que se suïcidà La seva considerable obra és una mostra típica de la darreria del segle XVIII, amb una clara deriva cap a l’estil mozartià És considerat un dels compositors més representatius de la música bohèmia Són molt conegudes les seves peces i els cants de Nadal, amb una notable…

Començà tocant la bateria amb diverses bandes a Chicago i, el 1928, es traslladà a Los Angeles per treballar amb Les Hite Enregistrà diverses vegades amb Louis Armstrong, el qual l’encoratjà a dedicar-se al vibràfon El 1936, Benny Goodman el contractà com a vibrafonista per al seu quartet, i es convertí, així, en una de les figures més conegudes de l’era del swing Durant el període 1937-40, realitzà una sèrie de gravacions amb els millors músics del moment El 1940 formà orquestra pròpia, distingible pels seus arranjaments, amb un swing directe i impetuós El cap del grup, tocant el vibràfon,…