Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Rita Hunter
Música
Soprano anglesa.
Estudià cant a Liverpool, amb Edwin Francis, i a Londres For mà part del cor del Sadler’s Wells de Londres fins el 1957, any que ingressà a la Carl Rose Company El 1960 retornà al Sadler’s Wells i interpretà el paper de Mar cellina a Les noces de Fígaro Posteriorment, amb aquesta mateixa companyia, cantà òperes de G Verdi, P Mascagni i R Wagner El 1970 actuà al Coliseum Theatre de la capital anglesa interpretant el paper de Brunilde La valquíria , el qual repetiria dos anys més tard a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment, en aquest mateix teatre cantà Cavalleria rusticana…
Rita Streich
Música
Soprano alemanya.
Estudià amb W Domgraf-Fassbänder i debutà el 1943 a Aussig com a Zerbinetta Ariadna a Naxos Del 1946 al 1951 cantà a la Staatsoper de Berlín, on es destacà en papers de soprano lleugera en òperes de WA Mozart, G Verdi, J Offenbach i R Strauss També actuà amb la companyia de l’Òpera de Viena, amb la qual el 1953 es presentà a Londres El 1957 interpretà a l’Òpera de San Francisco El cavaller de la rosa i Ariadna a Naxos , òpera que cantà també al Festival de Glyndebourne un any més tard Participà en diverses ocasions en els festivals de Salzburg i d’Ais de Provença, amb un gran èxit de…
Rita Gorr
Música
Nom amb què és coneguda la mezzosoprano belga Marguerite Geirnaert.
Estudià a Gant i a Brusselles El 1949 debutà a Anvers amb el paper de Fricka, de La valquíria El 1952 rebé el primer premi de cant del Festival Internacional de Música de Lausana, la qual cosa li obrí les portes de l’Òpera de París, on cantà Aïda , Orfeo , Werther , el paper de Mère Marie de Diàlegs de Carmelites , de F Poulenc, i Medea , de L Cherubini, i el 1958 estrenà a Brusselles Maria Golovin , de GC Menotti El mateix any debutà a Bayreuth, i el 1960 ho feu al Teatro alla Scala de Milà Cantà, entre altres països, a Itàlia, els Estats Units, Àustria, França i Alemanya El 1965 debutà amb…
Xavier Cugat i Mingall
Música
Violinista i director català.
Vida El 1905 es traslladà a Cuba amb la seva família, i a dotze anys esdevingué primer violinista de l’Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de l’Havana El 1916, els Cugat s’establiren als Estats Units, on Xavier inicià la seva trajectòria musical com a violinista de l’orquestra que acompanyava les gires d’Enrico Caruso Després d’un temps formant duet amb Rita Montaner, la seva primera esposa, decidí deixar la música clàssica per dedicar-se a la música afrocubana, que "americanitzà" per tal de facilitar-ne l’acceptació per part del públic dels Estats Units, per la qual cosa pot ser…
òpera de cambra
Música
Tipus d'òpera composta o adaptada per a ser representada en un espai reduït, amb una escenografia esquemàtica, possiblement el saló d’un noble o d’un mecenes.
Al segle XVIII solia rebre el nom de serenata WA Mozart Il re pastore , 1775 Generalment els efectius instrumentals es limiten a una orquestra de cambra, amb un nombre petit de cantants G Donizetti Rita , obra pòstuma, 1860 Al segle XX, les creixents dificultats d’escenificació feren renéixer l’interès per l’òpera de cambra GC Menotti The Telephone , 1946, i Amahl and the Night Visitors , 1951 F Poulenc La voix humaine , 1958 A Catalunya, aquesta solució ha estat adoptada també per diversos autors X Montsalvatge Una voce in off , 1961 D’Arquer Una jornada con-Vincent , 2001
Geoffrey Penwill Parsons
Música
Pianista australià.
A partir del 1941 es formà al Conservatori de Sydney i el 1946 debutà com a concertista a la mateixa ciutat Dos anys després realitzà una gira arreu d’Austràlia amb la cantant Essie Ackland, fet que encaminà la seva carrera vers l’acompanyament Per tal d’ampliar els seus coneixements en aquest sentit es traslladà a Anglaterra, on estudià amb Peter Dawson, i posteriorment, l’any 1956, assistí als cursos que impartia Friedrich Wührer a Munic El 1961 començà a collaborar amb la soprano Elisabeth Schwarzkopf Des de la retirada de Gerald Moore es constituí en el seu successor Actuà amb algunes de…
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…