Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
pausa

Pauses
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota o a sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’augmenten la durada en la meitat del valor anterior La pausa de rodona s’utilitza per a omplir…
semibrevis
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII al XVII i que equival a la meitat o a la tercera part de la brevis, d’on ve el seu nom.
A la vegada és dues o tres vegades més gran que la minima La seva aparició, al segle XIII, coincidí amb la de la notació mensural Durant el Renaixement, i després en el Barroc, fou adoptada com a unitat de mesura Es representà mitjançant un rombe, que amb el temps es transformà en l’actual figura de la rodona el seu silenci, que s’indica per mitjà d’un traç vertical descendent unit a qualsevol de les línies del pentagrama, és el model del qual deriva el silenci de rodona
indicador mètric
Música
Signe o signes que, posats al començament d’una partitura o -si hi ha canvis mètrics que ho justifiquin- al llarg d’aquesta, indiquen el metre general de l’obra.
Modernament, consisteix en una fracció -dues xifres l’una al damunt de l’altra, normalment sense ratlla divisòria- que indica la proporció entre el valor total de cada compàs i el d’una rodona Així, 34, que es llegeix "tres per quatre" o simplement "tres quatre" i que, fora de la partitura, sol escriure’s en forma de fracció convencional 3/4, assenyala que a cada compàs hi entren figures per valor equivalent a tres quartes parts de la rodona una blanca amb punt, tres negres, sis corxeres, etc També s’utilitzen amb relativa freqüència uns altres signes que són…
quartifusa
Música
Figura musical que té un valor equivalent a la meitat de la semifusa.
Representa 1/128 part de la rodona La figura de quartifusa apareix poc en les partitures, encara que és conegut l’ús que en feu Beethoven en les sonates per a piano, opus 13, Patètica I Grave , i opus 27 núm 1 Adagio con espressione i Allegro vivace Els teòrics classifiquen també l’octifusa , que equival a la meitat de la quartifusa, encara que el seu ús és encara més infreqüent que el d’aquesta última
H
Música
Vuitè element de la notacióalfabètica utilitzada exclusivament als països d’influència germanòfona, que correspon a la nota si.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Quan s’abandonà la diferenciació entre les dues tipografies de la lletra b, la b rodona - b mollis o b rotundum , origen del signe bbbbbbb- i la b quadrada - b durum o b quadratum origen del signe n - que representaven respectivament el sibbbbbbb i el si n , als països germànics es continuà anomenant amb la lletra B el sibbbbbbb i s’adoptà la H potser per la seva relativa semblança al signe del becaire per al si n
durada
Música
Temps que dura una nota o bé un silenci.
S’indica a la partitura amb les diverses figures rodona, blanca, negra que representen el seu valor en relació amb les unitats mètriques compàs, temps, pulsació El valor absolut d’aquestes unitats està determinat per les indicacions de tempo , siguin expressions verbals allegro , adagio , etc o bé indicacions metronòmiques Hi ha també diverses circumstàncies que incideixen d’una manera important en la durada, com són les pròpies de la interpretació articulacions, accents, etc i les característiques acústiques dels instruments i els llocs Amb les darreres tendències compositives…
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…
corxera
Música
Figura musical (♪) que té un valor equivalent a la vuitena part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/8 Quan es troben, de manera consecutiva i en una mateixa unitat mètrica generalment el temps de compàs, més d’una corxera o una corxera amb altres figures més breus, sovint s’uneixen amb una barra La pausa de corxera s’indica amb el signe ww