Resultats de la cerca

Començà els estudis de violí a la seva ciutat natal i es perfeccionà a Bucarest amb Stefan Gheorghiu El 1969 rebé el primer premi del Concurs Long Thibaud de París, i un any després guanyà el George Enescu Quan només tenia setze anys es presentà amb l’Orquestra de la Residència de la Haia El 1972 Leopold Stokowski la convidà a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov amb la London Symphony Orchestra Ha estat invitada per les orquestres més importants dels EUA i Europa, i també ha fet gires pel Japó, Israel i l’Amèrica del Sud Ha fixat la seva residència a Strasburg Ha enregistrat el…

Estudià música a Viena i el 1922 debutà a Zagreb com a Charlotte Werther Posteriorment cantà a la seva ciutat natal, a Viena i a Frankfurt, ciutat on fou dirigida per C Krauss, amb qui es casà El 1930 es traslladà a Viena i cinc anys més tard a Berlín, on cantà a la Staatsoper Del 1937 al 1944 formà part de la companyia de l’Òpera de Munic Estrenà diverses òperes de R Strauss Arabella , 1933 Friedenstag , 1938 Capriccio , 1942, de qui es convertí en especialista, amb memorables interpretacions en Electra , El cavaller de la rosa i Ariadne auf Naxos D’entre els més de vuitanta títols…

Estudià música i cant a Bucarest, on debutà el 1969 en el paper d’Elisabetta Don Carlo Posteriorment, es presentà en diversos teatres operístics de Suïssa, Alemanya i França Ha interpretat amb gran èxit papers wagnerians com els de Senta L’holandès errant , Elisabeth Tannhäuser o Sieglinda La valquíria , a més dels papers dramàtics de G Verdi -Abigaille Nabucco o Leonora Il trovatore - La riquesa del seu registre mitjà li ha permès abordar igualment papers d’òperes veristes d’autors com P Mascagni, U Giordano o G Puccini, especialment el paper titular de Tosca Ha cantat amb èxit en…

La comprensió tardana del seu personal estil interpretatiu i una greu afecció a la columna vertebral marquen l’existència d’aquesta pianista Inicià els estudis a set anys amb R Roberts a Viena i posteriorment, a París, es formà sota la direcció d’A Cortot, Lazare Lévy i G Fauré El 1907, any que alternà l’estudi del piano i del violí, no fou admesa al Conservatori de París Afectada d’escoliosi, passà vuit anys sense actuar, fins que reaparegué l’any 1920 En aquesta època el món musical parisenc li negà el reconeixement i durant molts anys només fou contractada a Suïssa, on es refugià durant la…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Bucarest, on es graduà el 1990 Dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres com a Zerlina en l’òpera Don Giovanni , i el 1993 ho feu al Metropolitan de Nova York cantant La bohème La consagració definitiva li arribà al Covent Garden la temporada 1994-95, durant la qual interpretà memorablement La Traviata dirigida per G Solti Des d’aleshores ha estat convidada a cantar a Salzburg, Munic, Zuric i Viena, entre altres ciutats, i ha realitzat nombroses gravacions fonogràfiques Casada amb el tenor Roberto Alagna , hi ha format parella artística en teatres…

Cantà al cor de Ràdio Bucarest i més tard estudià cant amb Constantin Stroesco al conservatori de la mateixa ciutat També estudià a Viena Debutà a Bucarest el 1964 amb Pélleas et Mélisande Després d’haver interpretat alguns papers d’òperes franceses i italianes, guanyà diversos premis en concursos de cant Treballà algunes temporades al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on actuà en òperes de Mozart, que, amb el temps, esdevingué un dels seus músics preferits, i del qual interpretà els personatges de Susanna, Konstanze, Pamina o Despina Debutà al Covent Garden de Londres el 1972 i dos…

Estudià violí al Conservatori de Cluj i a catorze anys inicià els estudis de cant a Bucarest Debutà com a contralt a l’Òpera de Cluj i el 1970 fou contractada per l’Òpera de Frankfurt Posteriorment cantà a Itàlia i a Colònia, especialment centrada en el repertori mozartià El seu primer èxit internacional es produí el 1970 en cantar La clemenza di Tito Mozart a l’Òpera de Múnic, que es convertí en el seu escenari predilecte També ha cantat sovint en teatres dels Estats Units i d’Anglaterra La temporada 1977-78 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York i el 1987 emprengué una important…

Música culta L’Església, de forta influència bizantina, fou el principal centre de producció musical fins ben bé al segle XIX Del segle XIV s’ha conservat una sèrie d’himnes compostos per Filoteu, monjo del monestir de Cozia Un període especialment fecund de la música sacra a Romania fou el comprès entre els segles XV i XVII, època al llarg de la qual sorgiren escoles de música religiosa als monestirs importants Al segle XVI destacà l’organista H Ostermayer 1500-1561, i ja al XVIII, el compositor J Sartorius 1712-1787 Durant aquest segle s’hi feren sentir les influències russa i occidental,…

Estudià al Conservatori d’Iasi i més tard al de Leipzig, on cursà piano, contrapunt i composició Fou deixeble de M Reger El 1919 es traslladà a París i estudià al conservatori amb el compositor F Schmitt, a més de rebre classes particulars Important dinamitzador cultural al seu país, fou fundador de la Societat de Compositors Romanesos, professor del Conservatori de Bucarest i director de la Corporació Radiofònica Romanesa Jora és apreciat sobretot pels seus ballets i cançons, obres en les quals utilitzà ritmes i melodies zíngares, tàrtares i romaneses La seva música orquestral…

Estudià a la Schola Cantorum de París en el període comprès entre el 1895 i el 1903 i tingué com a mestres V d’Indy, P Dukas i A Roussel Posteriorment exercí la docència a l’Escola Normal de Música de París Crític musical durant més de vint anys en el diari "Le Figaro", collaborà també amb algunes publicacions romaneses, com ara "Muzica" i "Rominîa muzicala", i fundà la revista "L’Album musical" 1905 Adscrit al nacionalisme musical romanès, en les seves obres emprà melodies populars del seu país d’origen tot cercant expressar l’essència de l’ànima romanesa Compositor de gran…