Resultats de la cerca

L’aire insuflat per l’intèrpret a través del bufador és forçat a sortir pels tubs melòdics i bordons -atès que entre el bufador i el sac hi ha una vàlvula que impedeix el seu retrocés- tot posant en vibració les llengüetes corresponents La pressió de l’aire es regula en prémer el sac des de l’exterior amb un braç o tots dos braços, tècnica que possibilita el control de l’afinació, l’atac i el final de les notes La reserva d’aire en alguns instruments permet tocar una estona sense necessitat de tornar a bufar

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…

Joseph Friedrich Majer, en el seu tractat Museum Musicum també del 1732, els repetí, sense canviar-ne pràcticament res En primer lloc, Walther l’anomenà "instrument senzill de pastor" No especificà, però, el tipus de generador del so Aquest significat coincideix, bàsicament, amb el de Marin Mersenne a la seva Harmonie Universelle 1636 " Les cinq Chalumeaux ou Flustesqui suivent sont les plus simples de toutes " Mersenne inclogué, en un gravat, cinc instruments molt senzills amb diversos generadors del so Segonament el definí com a "part del sac de gemecs que fa la melodia" Aquest…

Ha estat descrita per alguns autors com una giga lenta, però se’n diferencia per l’extensió sovint irregular de les frases i per la textura contrapuntística Rítmicament destaca l’ús d’anacrusis, figures amb punt, síncopes i hemiòlies Com a dansa teatral, fou utilitzada sovint com a entrée dins de l’òpera francesa i el ballet, des de JB Lully fins a JPh Rameau Durant el segle XVIII aparegueren loures estilitzades com a peces instrumentals, que eventualment formaven part de la suite , però sense assolir la popularitat de danses com la bourrée o la gavotte N’hi ha exemples en F Couperin, en…

Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels infants…

Originària de la regió de Mazowsze, prop de Varsòvia, comprèn tres variants regionals mazur , o mazurek , obertas , o oberek , i kujawiak En general l' oberek presenta un tempo força més ràpid que la resta, essent la kujawiak la més lenta Totes tres tenen en comú, a més de les característiques rítmiques ja esmentades, l’estructuració en dues, tres o quatre seccions de sis a vuit compassos, amb repetició AABB, AABC, AAAB, ABBB Les seves melodies són modals, i es caracteritzen per l’ús del quart grau augmentat A l’origen s’utilitzava la duda una mena de sac de gemecs com a bordó…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat entre les dècades dels anys setanta i vuitanta, feina que compaginà amb la composició i la interpretació de les seves cançons amb recitals per tot Catalunya Aconseguí un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera El 1968 enregistrà el primer single La tia Maria/El progressista , al qual seguiren, en el mateix format,  Decididament  1969,  La cançó de les trompetes/Mariano oh Mariano 1969,  Moreno de la fe/ Pep, Pepita, petitona Marieta  1971, Una dolça…

La població és majoritàriament francòfona Valònia no està separada de França, Alemanya i Flandes per cap frontera natural, de manera que presenta trets de les tres cultures i la seva música popular no és sinó una barreja de diverses influències El repertori melòdic való, que no ha estat encara investigat de manera exhaustiva, té com a característiques principals la tendència al mode major, l’àmbit reduït i el gust pel grau conjunt Els melismes són molt poc corrents i, en canvi, és freqüent la regularitat sillàbica La majoria de les melodies comencen de forma anacrústica La polifonia popular…

Música culta La seva història ha estat condicionada per les contínues invasions dels pobles veïns Per aquesta raó, l’Església i les classes dominants estrangeres foren els principals nuclis al voltant dels quals es desenvolupà l’activitat musical És a partir del segle XVII que es tenen notícies realment concretes El 1632 es creà la Universitat de Tartu, que aviat fou escenari de concerts i representacions de comèdies musicals, i durant el segle XVIII les representacions d’òpera eren habituals a les principals ciutats Tanmateix, no fou fins al segle XIX que començà a detectar-se una autèntica…