Resultats de la cerca

De durada relativament curta, la seva intenció era definir la tonalitat de l’himne que seguidament havia de cantar la congregació Quasi sempre, la melodia del coral és ornamentada i presenta un acompanyament polifònic, sense ser dens ni escindir les frases del coral mitjançant interludis Els exemples més importants de preludi coral es troben en Das Orgelbüchlein 'Petit llibre d’orgue' de JS Bach, que en conté quaranta-cinc També alguns autors dels segles XIX i XX continuaren escrivint-ne J Brahms, M Reger o H Distler, entre d’altres El terme és usat de vegades com a sinònim de…

De família humil, començà a estudiar música amb F Larios El 1857 compongué la seva primera òpera, Romeo y Julieta , amb llibret de F Romani La segona, Ildegonda , sobre llibret de T Solera, s’estrenà a Ciutat de Mèxic el 1866 Els guanys obtinguts li permeteren fundar el Conservatori Nacional de Música Seguidament es traslladà a París per ampliar la seva formació Ildegonda es representà també a Itàlia, al Teatro Pagliano de Florència El 1869 tornà a Mèxic, on fou rebut amb honors d’heroi nacional i passà a dirigir el conservatori Desenvolupà una important tasca com a crític musical, a vegades…

Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A partir de llavors actuà sense…

Fou alumne de GB Somis i un dels més brillants violinistes de la seva època, juntament amb JM Leclair, JJC de Mondonville i LG Guillemain Debutà a París, el 1725, tot competint amb JB Anet, i posteriorment realitzà diverses gires en què demostrà el seu excepcional virtuosisme Interpretà algunes de les seves pròpies obres davant els reis de França, fet que li valgué, el 1733, el títol d' ordinaire de la musique du roy Adoptà la nacionalitat francesa el 1741, i seguidament fou nomenat Roy et maître des ménétriers et joueurs d’instruments tant hauts que bas et communauté des…

Estudià cant a Barcelona amb Joan Goula i seguidament amplià els estudis a França i a Itàlia Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1883 amb Faust , de Gounod, i el mateix any al Teatro Real de Madrid amb  Les huguenots de G Meyerbeer, teatre aquest últim en el qual fou l’artista espanyol que més vegades actuà, amb 327 funcions en onze temporades 1883-1907  Feu una carrera ràpida i molt brillant, que el portà a actuar amb èxit als grans teatres d’Europa i d’Amèrica Al Gran Teatre del Liceu estrenà les òperes  L’attaque du moulin , d’Alfred Bruneau, i el 1906 Bruniselda d’Enric Morera…

Iniciat en la música pel seu pare, completà la seva formació a la Kreuzschule de Dresden, ciutat on tingué ocasió de treballar com a copista del compositor italià A Lotti Del 1720 al 1724 feu nombrosos viatges per Europa Seguidament treballà com a organista, primer a Minden i després a Nordhausen, on s’establí definitivament a partir del 1732 Malgrat la pèrdua quasi total dels manuscrits de les seves obres durant el saqueig de la ciutat per les tropes franceses el 1761, es té constància de la composició d’un extens catàleg que inclou diversos gèneres i del qual només han…

S’inicià al piano a tres anys, i quan en tenia set ja feia recitals Durant els anys escolars tocà professionalment El 1962 estudià becat al Berklee College of Music de Boston, on residí durant cinc anys fins que es traslladà a Nova York per a tocar durant un temps als Jazz Messengers d’Art Blakey La tècnica impecable, l’intens lirisme i la total implicació física amb l’instrument, foren qualitats per les quals obtingué reconeixement durant la seva estada, del 1966 al 1969, en el grup del saxofonista Charles Lloyd Seguidament ocupà durant dos anys el lloc de teclista elèctric en el conjunt de…

Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare, que era director de banda A divuit anys ja havia escrit una missa i l’any següent debutà com a pianista Completà aquests estudis al Conservatori de Rio de Janeiro, amb Joaquim Giannini L’any 1861 estrenà la seva primera òpera, A noite do castelo , i el 1863 la segona, Joana de Flandres El gran èxit aconseguit amb aquestes obres feu que l’emperador Pedro II li concedís el títol de Cavalliero da Orden do Rosa i una beca per a anar a estudiar a Itàlia Del 1864 al 1866 estudià al Conservatori de Milà amb Lauro Rossi, i a partir de llavors la…

Vida El seu pare fou d’una importància primordial en la formació de Charles li inculcà no tan sols els seus propis coneixements sobre contrapunt i l’obra de JS Bach, sinó també un amor profund per tota mena de música relacionada amb el poble i l’església, i per l’experimentació lliure a la recerca de noves possibilitats, com ara la politonalitat, o la relació entre la música i l’espai com un element més de la interpretació musical A dotze anys Charles ja escrivia música, i quan en tenia catorze fou l’organista assalariat més jove de l’estat de Connecticut Veient el seu talent, el seu pare li…