Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, les crítiques favorables que rebé la seva Sonata per a piano 1903 el convenceren per a dedicar-se seriosament a la música Anà a Berlín, on estudià composició i direcció amb H Pfitzner El 1905, de nou a Holanda, es dedicà a la docència i fou director coral Professor de composició al Conservatori de Música d’Amsterdam des del 1919, n’esdevingué director en 1924-37 En un primer moment es mostrà més interessat en la música de cambra i centrà els seus esforços en aquest gènere, on es detecten clarament les influències del seu mestre, H Pfitzner Entre les composicions d’…

Estudià música a l’Escola Sinodal de Moscou i posteriorment ho feu al conservatori de la ciutat, on es graduà el 1914 amb les màximes qualificacions El 1915 fou contractat com a director del cor del Teatre Bol’šoj, i entre els anys 1918 i 1928 en dirigí l’orquestra Posteriorment estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moscou 1926-29, activitat que compaginà amb la docència al conservatori de la capital russa del 1925 al 1929 i del 1943 al 1948 En 1937-53 dirigí el departament líric de Ràdio Moscou, i tornà a estar al capdavant de l’orquestra del Bol’šoj entre els anys 1948 i 1953…

Tot i que des dels onze anys cantava en un cor a Kíev, el començament de la seva carrera fou el 1835, any en què MI Glinka el reclutà per al cor de la capella de la cort i el portà a Sant Petersburg, on li impartí classes de cant El 1839 estudià a París, i el 1841 debutà a Florència Tornà a Sant Petersburg el 1842, on cantà amb molt d’èxit, caracteritzant-se per la seva veu de baríton d’extens registre que li permetia cantar un repertori molt ampli Com a compositor és conegut per ser el fundador de l’òpera ucraïnesa La seva obra més famosa és l’òpera còmica Zaporožec za Dunajem 'Un cosac més…

Vida Entrà al Conservatori de Moscou el 1925, on fou alumne de N M’askovskij i A Goldenweiser Des del 1932 hi impartí classes, i el 1939 obtingué la càtedra de composició Situat entre l’Associació Revolucionària de Músics Proletaris i la de Música Contemporània, de concepcions oposades a l’anterior, finalment reclamà una nova associació que apliqués el marxisme leninisme a l’art i marqués el paper social de l’artista Formà part, des de la seva creació el 1938, del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors, de la qual fou membre de la presidència i després secretari Fou redactor en cap de…

Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…

Els anys de joventut Inicià els estudis amb el seu pare, però aquest de seguida el confià a Pavel Križ-kovský, que havia estat alumne seu i era mestre de cor al convent dels agustins de Brno El jove Janácek fou becari en aquesta institució, d’on sortí diplomat a divuit anys, després d’haver ocupat el lloc de Križkovský quan aquest fou traslladat a Olomouc La societat coral Svatopluk, cor d’homes fundat el 1868, el posà al capdavant del grup el 1873, i per a aquest conjunt coral escriví, sota la influència del seu mestre, les primeres peces, que seguien models populars L’any següent, per tal…

Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1  Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les mateixes fustes que…

Música culta El cant monòdic — znamennyj de znam’a , ’signe’—, la primera manifestació de la música culta russa, aparegué a la Rus’ de Kíev a conseqüència de la cristianització del país l’any 988 Fou desxifrable a partir del segle XVI, i s’anotava amb neumes d’origen bizantí Les anotacions més antigues daten del final del segle XI Hi hagué sis cants monòdics més segles XV-XVII, amb les seves característiques melòdiques i tímbriques kondakarnoje penije en part encara per desxifrar, demestvennoje penije , putevoje penije , el de Kíev i els anomenats búlgar i grec Al segle XVI nasqué una…