Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Bonaventura Belart i Albinyana
Música
Tenor català.
Estudià filosofia i lletres a l’Institut de Pamplona Posteriorment inicià la llicenciatura de dret, i endegà els estudis musicals com a afeccionat Fou en aquestes classes de música on foren descobertes les extraordinàries qualitats de la seva veu i de seguida fou animat a començar una brillant carrera com a solista El 1851 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lucrezia Borgia i fou una de les millors veus que se sentiren a Madrid en aquella època Actuà també en obres com La Cenerentola , Marco Visconti 1855, Don Bucéfalo 1856 o Ernani
Edgar Allan Poe
Música
Escriptor nord-americà.
Amb H Melville, Poe és l’exponent més destacat del Romanticisme literari nord-americà Durant molt temps la seva obra no obtingué ressò al seu país, però fou apreciada a Europa pels simbolistes, que se sentiren atrets per l’atmosfera tenebrosa, inquietant i suggeridora dels seus poemes i narracions Claude Debussy, el compositor més afí a aquest corrent estètic, compongué La chute de la maison i deixà inacabada l’obra escènica Le diable dans le beffroi , ambdues basades en The Fall of the House of Usher L’obra més celebrada sobre un poema de Poe és la simfonia coral Kolokola 'Les…
Clara Sanjuan
Música
Violinista.
Filla d’una família de classe acomodada, a sis anys començà a rebre lliçons de violí de N Rialp, el seu avi, i continuà els estudis musicals amb Lluís Molist Aviat donà mostres d’una destresa poc habitual En una estada que C Carré i la cantant A Patti feren a Barcelona sentiren la petita Sanjuan, i Carré volgué convertir la jove violinista en alumna seva El 1871 viatjà durant un any per França, Suïssa i Alemanya, tot seguint les gires de Carré El 1872 debutà com a solista als concerts de Baden Tocà juntament amb H Vieuxtemps, C Sivori i H Leonard, i posteriorment actuà a Barcelona en concerts…
jam-session
Música
Actuació informal amb músics de jazz que hi assisteixen a títol individual, en què la improvisació preval sobre l’arranjament.
Sobre l’estructura de temes coneguts pels músics, es realitzen solos improvisats que gaudeixen d’un bon marge de llibertat Al final de la dècada del 1920, amb l’auge del jazz orquestral, els músics solistes de les diferents orquestres sentiren la necessitat de trobar marcs més folgats on poder desenvolupar la creació musical Això els portà a reunir-se fora d’hores, un cop acabada la feina regular a les respectives orquestres, en locals de dimensions reduïdes, amb una mínima presència de públic Les jam-sessions tingueren un paper fonamental en el desenvolupament de l’art…
Augusta Mary Anne Holmès
Música
Compositora francesa.
Mostrà una forta personalitat i es relacionà amb els músics més influents de la França del seu temps D’ascendència irlandesa, els seus pares eren gent culta amb amistats entre els intellectuals de l’època Augusta cresqué a Versalles, on estudià música amb l’organista de la catedral, Henry Lambert, i amb el clarinetista H Klosé Més tard fou deixebla de C Franck, el qual n’opinava que tenia un estil compositiu massa ampullós S’interessà principalment per l’òpera, gènere per al qual escriví, per exemple, Héro et Léandre 1875, Astarté i Lancelot du Lac De totes les seves obres escèniques només…
Francesc Queralt
Música
Músic.
Vida Format probablement a la catedral de Lleida, l’any 1759 entrà al servei de la catedral de Barcelona, on el 1773 era sotsmestre El 1774 substituí Josep Pujol com a mestre de capella de la seu barcelonina i el mateix any s’hi interpretà el seu oratori Triunfo feliz de Santa Eulalia Virgen y mártir barcelonesa Els seus oratoris se sentiren en diverses esglésies i centres religiosos de la Barcelona de la segona meitat del set-cents Així, el titulat Daniel en Babilonia , el més antic dels que s’han conservat complets, s’interpretà al monestir de Sant Pere de les Puelles el 1777…
,
drama musical
Música
En un sentit molt ampli, òpera.
Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…
rèquiem
Música
Missa de difunts, anomenada així per les paraules inicials del seu text (Requiem aeternam dona eis Domine).
Respecte al text de l’ordinari de la missa, cal destacar que en el rèquiem se suprimeixen el glòria i el credo i es modifica el text de l’agnusdei En el propi, l’alleluia se substitueix per un tractus Des del final del segle XV existeixen composicions polifòniques de parts del rèquiem El més antic que es conserva compost com a obra unitària és el de J Ockeghem, la constitució del qual no coincideix del tot amb l’estructura coneguda actualment, establerta pel papa Pius V l’any 1570 En generalitzar-se la composició de rèquiems s’establí la tradició d’incloure no sols l’ordinari, sinó també el…
trio amb piano
Música
Conjunt de cambra constituït per piano, violí i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Com altres gèneres en què es combinen cordes i piano, té l’origen en la sonata barroca La sonata per a violí amb baix continu demana pròpiament tres intèrprets per al continu, un de teclat i un de corda La nova manera d’entendre la conducció de les veus i el fet que en la concepció de l’estructura tonal i harmònica el baix continu deixés de ser imprescindible a mitjan segle XVIII obriren el camí a una major activitat i independència de cadascun dels tres components del conjunt En els seus inicis, però, la música per a trio amb piano caigué sovint en el terreny de la música per a piano o…
Àngel Guimerà i Jorge
Àngel Guimerà i Jorge
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg i poeta.
Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…
, ,