Resultats de la cerca

Entre els sistemes musicals més usuals hi ha el sistema de quintes i els seus subsistemes, com el sistema heptatònic i el sistema pentatònic , entre d’altres, el sistema de tons escala de tons o el sistema microtonal microtonalitat Sovint també es parla de sistema modal i de sistema tonal, que formarien part, bàsicament, del sistema heptatònic El sistema és un concepte abstracte que requereix algun tipus de representació gràfica com l' escala o la sèrie que el mostri Per…

A les partitures d’instruments polifònics, com el piano o l’orgue per exemple, la barra divisòria de compàs travessa i agrupa els pentagrames corresponents a la mà dreta i a la mà esquerra formant un conjunt Així mateix, a les partitures generals d’orquestra, cor o grup de cambra, la barra divisòria s’estén verticalment abastant els pentagrames de tots els instruments o veus que sonen al mateix temps, per tal que sigui més fàcil copsar-ne visualment la simultaneïtat

Sèrie de quintes i els cinc modes pentatònics © Fototecacat/ Studi Ferrer La seva presentació escalar s’anomena escala diatònica diatonisme Les característiques fonamentals del sistema heptatònic són, d’una banda, la divisió de l’octava –en la seva presentació escalar– en dos tipus d’intervals 2a M i 2a m amb una ordenació determinada les 2es m estan el màxim de separades entre si i, de l’altra, l’interval format entre les notes més allunyades del grup de set formen l’interval de 4a aug o 5a dis també anomenat tríton i diabolus in musica , únic interval augmentat o…

La seva presentació escalar s’anomena escala diatònica diatonisme Les característiques fonamentals del sistema heptatònic són, d’una banda, la divisió de l’octava –en la seva presentació escalar– en dos tipus d’intervals 2a M i 2a m amb una ordenació determinada les 2es m estan el màxim de separades entre si i, de l’altra, l’interval format entre les notes més allunyades del grup de set formen l’interval de 4a aug o 5a dis també anomenat tríton i diabolus in musica , únic interval augmentat o disminuït que es forma entre les set notes L’asimetria que mostra la sèrie de 2es majors i menors…

El sistema Böhm introduí dues innovacions essencials la nova disposició dels forats en el tub, la qual permetia un forat per a cada nota cromàtica, cosa que n’uniformava el timbre i en millorava l’afinació, i un sistema de claus per a tapar aquests forats El mateix Böhm aplicà aquest sistema a la flauta i més tard fou emprat, entre d’altres, per al clarinet, l’oboè i el fagot Tot i que aquest sistema ha influït en la digitació de tots els instruments de vent-fusta, actualment només la flauta i el clarinet n’han conservat tots els elements fonamentals

Així, per exemple, en un sistema pentatònic do, re, mi, sol, la poden existir amb aquesta funció ornamental les notes pien fa♯ i si, i no es consideren notes constitutives del sistema, que per aquesta raó continua considerant-se pentatònic Originalment l’expressió s’aplicava a la música xinesa, però últimament els musicòlegs han estès el seu domini a altres tipus de música

Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…

Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc

L’any 1841, el capellà anglès John Curwen 1816-1880 rebé l’encàrrec dels professors de la Sunday School de buscar un mètode per a ensenyar els alumnes a cantar a primera vista els himnes religiosos Curwen, que tenia ell mateix prou dificultats amb la música, trobà en el mètode de S Glover la solució que estava buscant El retocà en alguns aspectes i l’anomenà Tonic Sol-fa per distingir-lo del fixed sol-fa , mètode francès emprat a l’Anglaterra de l’època en el qual les síllabes de solmització corresponien sempre a les mateixes notes La pretensió de Curwen era que els nens copsessin "el…

És una versió simplificada del sistema hexacordal de Guido d’Arezzo destinada a facilitar la lectura i l’aprenentatge de la música Consta només de quatre síllabes o noms de nota, fa-sol-la-mi, que en el mode major s’utilitzen seguint la seqüència fa-sol-la-fa-sol-la-mi equivalent a les notes do-re-mi-fa-sol-la-si, en do M, del solfeig modern El mode menor se solmitza seguint la seqüència la-mi-fa-sol-la-fa-sol equivalent a les notes la-si-do-re-mi-fa-sol, en la m, del solfeig modern L’única regla és utilitzar el mi per a anomenar el setè grau de l’escala major o el segon de la menor La resta…