Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
solmització
Música
Sistema de síl·labes que expressa característiques concretes de les relacions d’acuïtat de les notes a les quals s’aplica, com ara la funció tonal, la relació amb altres notes o la posició dins d’un sistema.
Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…
gamut
Música
Contracció de les paraules 'gamma' i 'ut' que donava nom a la nota més greu del sistema de solmització hexacòrdica de Guido d’Arezzo (hexacord).
La gamma era la nota més greu del sistema medieval equivalent al modern sol 1 i ut era la síllaba de solmització que li corresponia Per extensió, el terme acabà donant nom a tota l’escala medieval en la seva extensió és a dir les notes diatòniques des del sol 1 al mi 4 més el si♭ 2 i el si♭ 3 , constituint l’anomenada musica vera , o musica recta , per oposició a la musica ficta , que utilitzava notes alterades de fora el sistema musical medieval
mà de Guido
Música
Dibuix d’una mà en la qual hi ha escrites les notes del sistema medieval complet amb les corresponents síl·labes de la solmització hexacòrdica ideada per Guido d’Arezzo.
Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII
mètode Tonic sol-fa
Música
Sistema de solmització anglès basat en el mètode Norwich de Sarah Glover que popularitzà John Curwen durant el segle XIX i que arribà a convertir-se en un sistema de notació alternatiu al tradicional.
L’any 1841, el capellà anglès John Curwen 1816-1880 rebé l’encàrrec dels professors de la Sunday School de buscar un mètode per a ensenyar els alumnes a cantar a primera vista els himnes religiosos Curwen, que tenia ell mateix prou dificultats amb la música, trobà en el mètode de S Glover la solució que estava buscant El retocà en alguns aspectes i l’anomenà Tonic Sol-fa per distingir-lo del fixed sol-fa , mètode francès emprat a l’Anglaterra de l’època en el qual les síllabes de solmització corresponien sempre a les mateixes notes La pretensió de Curwen era que els nens…
solfeig
Música
Terme derivat de les síl·labes sol i fa (solfa) i per tant, en un origen, equivalent a solmització (derivat de les síl·labes sol i mi).
L’ús que se n’ha fet, però, l’ha separat del seu antic sinònim D’una banda, el terme es refereix al conjunt de mètodes o principis elementals de la música que donen nom a l’assignatura en la qual s’ensenyen aquests principis, nom que modernament s’està substituint per l’expressió llenguatge musical De l’altra, té un sentit més concret referit a l’exercici de la pràctica musical, que consisteix en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, el seu valor, la intensitat i el fraseig Antigament també s’anomenava solfeig determinats exercicis de vocalització i impostació de la…
hexacord
Música
En la teoria medieval, sistema compost per sis notes consecutives de l’escala diatònica creat per Guido d’Arezzo (segle XI) per a expressar el caràcter o la propietat (proprietas vocis) de les notes.
Esquema de l’aplicació dels hexacords al sistema medieval complet © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura La base de l’hexacord és l’anomenat ’tetracord dòric', format per les notes d-e-f-g actuals re-mi-fa-sol, que són les quatre finales tòniques del sistema medieval de vuit modes, a les quals s’afegeixen la nota immediatament inferior i la immediatament superior c i a, actuals do i la, de manera que l’únic interval de semitò apareix sempre al centre de l’hexacord Les quatre finales ja tenien a més del nom de nota alfabètic els noms prima vox , secunda vox , tertia vox i quarta vox…
quironomia
Música
Sistema de direcció coral basat en les indicacions que, sobre ritme, tempo i entonació, dona el director mitjançant els moviments de les mans.
Aquesta pràctica era molt habitual en l’Antiguitat Egipte, Grècia, Bizanci, etc, especialment en cultures sense escriptura musical, en les quals la quironomia servia com a indicació o recordatori d’aspectes bàsics de l’entonació i el ritme Els neumes de la notació quironòmica pretenien imitar els moviments de les mans del director També s’han utilitzat recursos quironòmics per motius purament didàctics És el cas de la mà de Guido i altres sistemes relacionats amb la solmització com l’anomenat fonomímia En un sentit ampli, es podria dir que tots els gestos que fa un director…
shape-note hymnody
Música
Literalment, ’himnòdia de notes amb forma’.
Es tracta d’un cos de música religiosa a cappella de l’Amèrica del Nord rural, que té un particular sistema d’escriptura mixt, en el qual es combina l’escriptura tradicional amb uns signes especials la forma del cap de les notes que orienten el cantaire sobre les síllabes de solmització que ha d’utilitzar Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En un primer moment es basava en una solmització de quatre noms fa, sol, la, mi fasola que posteriorment es desenvolupà en un sistema de set notes do, re, mi, fa, sol, la, si o ti ex 1 Aquesta notació s’ideà per a ajudar els cantaires a llegir les notes…
Erasmus Sartorius
Música
Compositor i teòric musical alemany.
Fou nen cantor a la cort de Gottorp, residència dels ducs de Slesvig-Holstein-Gottorp Nomenat kantor a Hamburg el 1605, hi dugué a terme una destacada tasca pedagògica i de difusió de música polifònica com a responsable de la interpretació musical a les esglésies més importants de la ciutat La seva escassa producció musical es redueix a algunes fugues i motets En la seva obra teòrica més important - Institutionum musicarum tractatio nova et brevis 1635- fa referència a les reformes introduïdes per Sethus Calvisius, G Hitzler i E Puteanus en el sistema de la solmització Seguint el…
Egidi de Zamora
Música
Teòric de la música castellà.
S’ordenà de franciscà i fou tutor del fill d’Alfons X el Savi, Sanç IV Vers el 1270 escriví el tractat Ars musica , l’únic tractat musical hispànic del segle XIII El seu pensament musical és essencialment conservador i es fonamenta en els postulats d’autoritats com Plató, Boeci o Guido d’Arezzo Els temes tractats són els habituals en la tradició dels teòrics medievals solmització, teoria de l' éthos , modes, etc La part més interessant del tractat és la referent als instruments musicals, en la qual incorporà un ric glossari i la descripció i l’etimologia de molts d’ells Un dels…