Resultats de la cerca

Els termes tono , tonada i sonada foren utilitzats indistintament en contraposició al de villancico Inicialment es tractava generalment d’una cançó per a una sola veu, però al llarg dels segles XVII i XVIII esdevingueren populars els tonos i tonadas per a dues o més veus Durant la primera meitat del segle XVII, afegint un adjectiu a la paraula tono es crearen diverses fórmules per a caracteritzar una cançó tono nuevo oposat a tono viejo per a assenyalar la popularitat d’una cançó, tono humano davant tono divino per a distingir el seu caràcter secular o sacre, tono a lo divino…

El 1989 s’hi incorporà Maria Fortuny teclats com a membre estable Inscrit en el corrent jazz-rock , incorpora en el seu estil molts elements la tradició musical catalana i mediterrània La seva discografia comprèn Diumenge 1975, L’Oucomballa 1976, a partir de la collaboració en un espectacle de Comediants, Tramuntana 1977, L’àngel de la dansa 1978, Ordinàries Aventures 1979, L’Atlàntida 1981, Catalluna 1983, Força Dharma 1985, No volem ser 1986, Homenatge a Esteve Fortuny 1987, dedicat al membre del grup mort l’any anterior, Fibres del cor 1989, Tifa Head 1991, Que no es perdi aquest so 1993,…

Vida Cec des dels tres anys arran d’una malaltia, inicià els estudis musicals quan en tenia vuit A l’edat de disset anys estudià harmonia i composició amb Francesc Antich, i rebé algunes lliçons d’E Gomà i E López-Chavarri El 1922 escriví les seves primeres composicions i el 1924 estrenà a València l’obra per a orquestra Juglares El 1925 rebé el diploma d’honor del Concurso Nacional de Composición per Cinco piezas infantiles De bon començament, ja escriví les seves obres amb el sistema Braille Entre el 1927 i el 1932 anà a París per ampliar els estudis…

A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…