Resultats de la cerca

A partir dels anys seixanta es convertí en la cantant nord-americana per excellència A l’igual de Frank Sinatra, mantingué una gran popularitat quan els qui venien més discos eren grups de pop-rock Enregistrà el seu primer disc el 1963, The Barbra Streisand Album , però en aquella època les seves prioritats eren el teatre, la televisió i el cinema, i la cançó restà com a activitat complementària, tot i que posteriorment la reprengué i ha publicat més d’una cinquantena d’àlbums En el món de l’espectacle, el seu èxit en la revista musical Funny Girl la portà al cinema aconseguí l’Oscar i el…

Estudià amb W Boyce a Londres i el 1761 fou admès com a cantant en la Chapel Royal, institució a la qual es mantingué vinculat durant diversos anys en qualitat d’organista i director del cor infantil Compongué glees , anthems i cançons com To Anacreon in Heaven , melodia que, el 1812, es convertí -amb lletra de F Scott Key- en The Star-Spangled Banner , himne nord-americà de caràcter patriòtic Musicòleg destacat, posseí una gran biblioteca amb nombrosos volums, entre els quals figurà el manuscrit d’Old Hall, antologia de polifonia anglesa del segle XV Publicà Musica Antiqua…

Autor de musicals molt reeixits, com Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat 1968, Jesus Christ Superstar 1970, Evita 1976, Cats 1981, sobre poemes de TS Eliot, Starlight Express 1984, Phantom of the Opera 1986, Aspects of Love 1989 o Sunset Boulevard 1993 Ha conreat altres gèneres en obres com Variations 1978, per a violoncel i conjunt de jazz , o Rèquiem , per a cor i orquestra i solistes 1984 Els seus darrers projectes inclouen el musical Whistle Down with the Wind i la versió teatral d' A Star is Born Repetidament guardonat, ha obtingut quatre Premis Tonny, tres Grammy…

Estudià a Lasi i Bucarest El 1964 i el 1965 obtingué diversos premis en concursos com el Kathleen Ferrier o el de cant de Tolosa El 1965 debutà al Teatre Capitole d’aquesta ciutat francesa com a Dalila al Samsó i Dalila de C Saint-Saëns, i el mateix any fou contractada per l’Òpera de Bucarest El 1969 debutà al Gran Teatre del Liceu, i hi actuà sovint La favorita , Il Trovatore , La Gioconda , Il matrimonio segreto , entre d’altres fins el 1998, amb unes recordades funcions de Ievgeni Oniegin Cantà amb èxit a París, Dublín, Londres i Sofia, i el 1973 debutà a la Scala de Milà Un any després…

Vida Conegut, sobretot, pel seu treball en el cinema, començà com a pianista als estudis de Hollywood el 1956 i durant els anys seixanta escriví música per a sèries televisives i també algunes bandes sonores Amb pel-lícules com The Sugarland Express 1974, Jaws 1975 i Close Encounters of the Third Kind 1977, totes tres de Steven Spielberg, inicià una llarga i estreta collaboració amb aquest director Al mateix temps també establí una relació igualment estreta amb George Lucas, per al qual realitzà la banda sonora de la saga Star Wars Aquestes pellícules marcaren el principi d’una…

Estudià piano i composició amb Jakob Gimpel i teoria i contrapunt amb Mario Castelnuovo-Tedesco Fou alumne de Miklós Rózsa en les classes de música cinematogràfica que aquest impartia a la Universitat del Sud de Califòrnia Inicià la seva carrera professional al departament de música de la cadena de televisió CBS Ben aviat es guanyà la vida com a compositor per a serials de ràdio i, més tard, per a programes televisius La composició de la música per a la sèrie televisiva The Twilight Zone al final dels anys cinquanta li donà un gran prestigi i s’obrí pas com a compositor de bandes sonores per…

Vida Fill d’emigrants polonesos i lituans d’origen jueu, ben aviat demostrà un gran interès per la música Rebé les primeres lliçons de piano de la seva germana gran i més tard assistí a la Brooklyn Academy of Music Fou deixeble de L Wolfsohn, V Wittgenstein, C Adler i especialment de R Goldmark, que l’instruí en les disciplines del contrapunt i de l’harmonia Durant aquests anys descobrí M Musorgskij, C Debussy, M Ravel i A Skr’abin, compositors que marcaren la seva trajectòria compositiva El 1921, amb unes condicions força precàries, decidí traslladar-se a París, on estudià orquestració i…

Vida És una de les figures cabdals de la música japonesa de la segona meitat del segle XX Des de jove se sentí profundament atret per la música occidental, i no fou fins més tard que mostrà interès per la música del seu país nadiu La seva producció és fruit de la influència de compositors com ara O Messiaen, A Webern i C Debussy, les obres dels quals analitzà en profunditat La fama li arribà amb la seva primera peça orquestral, Rèquiem 1957, per a orquestra de cordes, que despertà l’entusiasme d’I Stravinsky quan l’escoltà durant una visita al Japó el 1959 La primera composició en què usà…

Vida La seva obra, d’influència germànica, fou força celebrada a Alemanya tot i ésser d’un autor d’origen anglès Malgrat l’oblit gairebé total en què ha caigut, a la seva època Pierson fou considerat un compositor destacat de lieder i de música incidental Empès per la seva família, inicià els estudis de medicina, els quals abandonà per dedicar-se a la música El 1836 escriví les seves primeres composicions, unes cançons sobre textos de GGN Byron i PB Shelley El 1839 es traslladà a Alemanya, visqué a Dresden i més tard visità Praga, on estudià, entre d’altres, amb KG Reissiger Com altres…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise…