Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
valor
Música
Interval de temps comprès entre els atacs de dos sons successius.
Per extensió, interval de temps comprès entre dos accents del mateix tipus dinàmics, tímbrics, etc o dos canvis o discontinuïtats clarament marcats ritme harmònic En ser atacats atac , els sons "tallen", "trenquen" en fragments, articulen el continuum del temps De l’efecte que produeixen en l’oient les relacions entre aquests fragments o intervals successius de temps se’n diu ritme Si els valors que integren un fragment de música són proporcionals entre ells els uns són el doble, el triple, etc dels altres, o la meitat, un terç, etc, el temps d’aquesta música és mesurat, és a…
quòdlibet
Música
Composició en què intervenen materials musicals molt coneguts de diversa procedència i estil.
El mot és la forma neutra del terme llatí quidlibet , que significa ’el que vulgueu' El terme fou consagrat per Wolfgang Schmetzl en un recull imprès del 1544 Durant el segle XV, però, ja havien aparegut determinades formes musicals heterogènies, formades per diversos fragments breus successius monodia o simultanis polifonia amb textos i melodies reconeixibles per l’auditori a qui anava dirigida la composició Sovint es perseguia aconseguir un efecte humorístic proper a la paròdia En altres ocasions l’objectiu era l’exhibició virtuosística de compositors o intèrprets Els…
Laurens Hammond
Música
Inventor nord-americà.
El 1933 inventà un instrument de doble teclat basat en un generador elèctric El so era produït per una sèrie de rodes que giraven en un camp magnètic, i, posteriorment, amplificat per mitjà d’altaveus Patentat el 1934 amb el nom dHammond, el primer model, finançat per Henry Ford, fou fabricat el 1935 Els anys quaranta assolí una gran popularitat, i a partir d’aleshores anà incorporant els successius avenços de la tecnologia electrònica el 1970, el primer orgue amb transistors i ampliant les possibilitats de generació del so Actualment, amb la guitarra elèctrica, és l’instrument no acústic més…
Societat Catalana de Concerts
Música
Societat promotora de concerts.
Fou fundada a Barcelona el 1892 per un grup d’aficionats amb la idea d’organitzar una orquestra simfònica de qualitat, amb una escola per a dotar els seus integrants de la preparació adequada Es creà amb una aportació inicial de capital i nombrosos aficionats subscriviren títols de protector i de soci numerari Antoni Nicolau fou nomenat director de l’orquestra Organitzà successius cicles de concerts simfònics i de cambra al Teatre Líric i al Teatre Principal fins el 1897, any que per desavinences internes fou dissolta la societat L’Orquestra de la Societat Catalana de Concerts…
Joan Lloveras i Sorni
Música
Tenor català.
Fuster de professió, cursà estudis de cant al Conservatori de Música del Liceu El 1960 debutà amb La cabeza del dragón , de R Lamote de Grignon El 1966 es presentà a Israel formant part de la Companyia d’Òpera de Tel-Aviv amb La bohème , de G Puccini El 1969 inicià la seva carrera a Alemanya, país on, en anys successius, fou contractat de manera estable per diferents teatres Combinà la seva activitat a Alemanya amb actuacions en diverses ciutats europees, com ara París -on el 1975 cantà a l’Òpera Il Trovatore -, Viena, Barcelona, Nova York -on el 1979 interpretà al Metropolitan…
Fritz Uhl
Música
Tenor austríac.
Estudià cant a Viena amb E Rado i debutà a Graz el 1950 Després d’intervenir en diverses produccions operístiques a Lucerna i Oberhausen, el 1957 fou contractat per l’Òpera de Múnic, on desenvolupà la seva carrera El 1958 es presentà al Festival de Bayreuth, i en anys successius hi interpretà els papers de Loge L’or del Rin , Sigmund La valquíria i Erik L’holandès errant També es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, a les òperes de París, Viena i San Francisco i al Covent Garden de Londres Enregistrà Tristany i Isolda sota la direcció de G Solti i el 1985…
Eva Turner
Música
Soprano anglesa.
Estudià música a Bristol i posteriorment amplià la seva formació com a cantant amb A Richards Broad Debutà el 1916 amb la companyia de Carl Rosa, amb la qual romangué fins el 1924 i interpretà papers d’òperes de G Verdi, P Mascagni, G Puccini i R Wagner L’any 1924 cantà per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà, com a Freia L’or del Rin , amb direcció d’A Toscanini Fou en aquest teatre on, durant anys successius, interpretà diversos papers verdians El 1926 protagonitzà a Brescia, en unes aplaudides funcions, Turandot , paper que mantingué en repertori durant els següents…
Diego Ortiz
Música
Teòric musical i compositor castellà.
La primera notícia biogràfica el situa a Sicília cap al 1553 L’any 1558 ocupà el càrrec de mestre de capella del virrei de Nàpols Fernando Álvarez de Toledo, càrrec que continuà exercint durant diversos anys sota successius virreis Dos llibres constitueixen el seu llegat musical El primer i més important és el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones nuevamente puestos en luz Roma, 1553, dedicat a Pedro de Urriés, baró de Riesi Sicília Es tracta d’una obra sobre l’ornamentació o glossa en la música per a violes, en què s’explica la manera d’…
Roger Soyer
Música
Baix francès.
Estudià al Conservatori de París i debutà a l’Òpera de la ciutat el 1963, inicialment amb papers petits El mateix any es presentà a la Piccola Scala de Milà amb Les mamelles de Tirèsies F Poulenc, i cinc anys més tard debutà amb el paper de Plutó L’Orfeo a Ais de Provença, festival al qual tornà en anys successius amb papers com els de Don Giovanni o Don Basilio El barber de Sevilla El 1973 es presentà com a Don Giovanni al Festival d’Edimburg, personatge amb què debutà al Metropolitan de Nova York Caracteritzat per la tessitura prototípica del baix cantant, ha actuat amb…
Ana María Olaria
Música
Soprano valenciana.
Estudià cant amb el seu pare a partir de setze anys Posteriorment es perfeccionà a Milà amb M Llopart i a Madrid amb L Rodríguez de Aragón El 1950 debutà amb un recital i un any més tard cantà la seva primera òpera Lucia di Lammermoor , a Tenerife El mateix 1951 interpretà el paper de Musetta La bohème al Gran Teatre del Liceu, on tornà el 1952 per a protagonitzar Rigoletto En anys successius es presentà amb èxit a Bilbao, Sevilla i Madrid, on el 1958 interpretà el paper titular de Marina , al costat d’A Kraus Els anys seixanta es decantà per l’opereta, tot i que continuà…