Resultats de la cerca

La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir, una combinació…

Vida Fins el 1710 fou nen cantor sota el mestratge de J Clarke i C King a la catedral de Saint Paul Després, quan li canvià la veu, estudià orgue amb R Brind El 1727 fou nomenat organista i compositor de la capella reial com a successor de W Croft i el 1735 ocupà el càrrec de director de la King’s Band of Music Fou gran admirador de GF Händel i, durant un cert temps, el seu amic íntim Aquesta amistat, però, es veié greument afectada, entre altres coses, per la relació que Greene establí amb GB Bononcini, rival de Händel El 1738, juntament amb W Boyce, MC Festing i d’altres, fundà la que més…

Vida Era fill del pintor Jacobo del Casentino, membre de l’escola de Giotto i cofundador del gremi florentí de pintors Segons el Liber de civitatis Florentiae famosis civibus , de Giovanni Villani, era d’origen humil i perdé la vista en la seva infantesa a conseqüència de la verola Aquest fet el predisposà a desenvolupar el seu talent musical, i es convertí molt aviat en un hàbil intèrpret d’instruments, en especial d’orgue També sobresortí com a orguener, cantor i poeta, i participà activament en els debats polítics i filosòfics del seu temps Sobre la seva vida, són poques les dades que es…

Vida Fou un dels principals noms de la música europea del segle XV i un dels protagonistes, juntament amb Guillaume Dufay i John Dunstable, dels inicis del Renaixement musical Era fill de Jean de Binch, ciutadà de Mons i conseller del duc d’Hainaut Guillem IV i de la seva filla Jacqueline de Bavària Molt probablement rebé la seva primera formació musical com a cantor i organista a Mons, i segurament tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb cercles propers a les corts de França i del ducat de Borgonya amb les quals la ciutat de Mons mantenia estrets vincles La seva primera ocupació…

S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les mateixes fustes que…