Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
isocronia
Música
Qualitat de tenir la mateixa durada temporal dos o més segments musicals.
Aquesta coincidència de durada pot mesurar-se en nombre de pulsacions o, també, en temps real minuts, segons, etc En aquest sentit, dos o més fragments de música molt sovint dins d’una mateixa peça es diu que són isòcrons o que mostren isocronia quan tenen una durada perceptiblement igual o bé quan tenen el mateix nombre de pulsacions
tematització
Música
Concepte que s’aplica a aquells elements musicals d’una composició que l’oient percep com a destacats pel seu perfil detallat i, sobretot, pel tractament que reben al llarg de l’obra (especialment repeticions i variacions).
Es tracta dels mateixos procediments que fan que una melodia es converteixi en tema però aplicats a qualsevol element musical, com un motiu rítmic o melòdic, un detall tímbric, etc Tot i que el substantiu tematització i l’adjectiu temàtic derivin de tema, no s’ha de deduir que tot el que és temàtic és un tema i, encara que sembli un contrasentit, cal tenir en compte que una obra atemàtica tematisme/atematisme té, o pot tenir, molts elements temàtics
contrasubjecte
Música
En una fuga, fragment melòdic que acompanya, de manera més o menys sistemàtica, el tema, i que forma amb ell un contrapunt invertible.
En general, el contrasubjecte presenta un perfil ben definit que es pot identificar amb facilitat, i també característiques que complementen les del subjecte com, per exemple, valors rítmics i moviment melòdic de signe oposat als utilitzats en el subjecte Un mateix subjecte pot tenir més d’un contrasubjecte fuga núm 21 del 1r volum d’ El clavicèmbal ben temprat de JS Bach, vegeu exemple, o no tenir-ne’n cap fuga núm 12 de la mateixa obra Alguns autors parlen de contraresposta per a referir-se a la versió del contrasubjecte que acompanya la resposta WjS Bach El clavicèmbal ben temprat , fuga…
moviment
Música
Cadascuna de les parts que integren una obra, amb un grau d’autonomia suficient per a poder ser considerades individualment.
Aquest terme s’aplica en obres com la sonata que sol tenir quatre moviments, obres de cambra d’estructura similar duo, trio, quartet, la simfonia, el concert que en sol tenir tres, la suite , etc Normalment, s’efectua una petita pausa després de cada moviment Per a evitarla, el compositor pot posar a la partitura la indicació attacca , que prescriu l’inici del moviment següent sense solució de continuïtat Atès que el nom que es dona a cada moviment sol coincidir amb el seu indicador de tempo allegro , adagio , presto , etc, sovint s’empra la paraula ’temps’ com a…
instruments electrònics
Música
Subclasse dels instruments electròfons (electròfon) integrada pels instruments que generen oscil·lacions a partir de circuits elèctrics o electrònics.
Aquestes vibracions són convenientment amplificades, i traduïdes a sons audibles mitjançant altaveus En el llenguatge popular s’anomenen també instruments electrònics, per extensió i amb certa confusió, tots aquells que funcionen amb energia elèctrica, independentment del procediment emprat en la producció del so A la manera dels instruments tradicionals, els instruments electrònics solen tenir sistemes de modulació del so, generalment teclats, i, en alguns casos, antenes electroestàtiques per a variar la capacitat del circuit oscillador També poden tenir barres de desplaçament o palanques…
andante
Música
Peça o moviment amb aquesta indicació de tempo.
Més en general, qualsevol peça o moviment moderadament lent però que no arriba a tenir la solemnitat ni el caràcter ombrívol de l' adagio
anella
Música
En alguns instruments aeròfons, cadascuna de les peces circulars que, encaixades al voltant del tub, serveixen per a reforçar-ne les parts més febles (juntes, extrems, etc.).
Algunes poden tenir també una funció simplement ornamental Solen construir-se amb materials diversos os, vori, metalls, materials sintètics, sovint emprats fent joc amb altres parts de l’instrument
entrada
Música
Peça breu generalment instrumental que, des del segle XVI, anunciava l’entrada de personalitats al començament de representacions escèniques (teatre, òpera, ballet).
Durant el Barroc, peça que acompanyava l’aparició en escena dels diferents personatges d’una obra teatral Cada personatge podia tenir una música que li era pròpia i que el caracteritzava
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina