Resultats de la cerca

Fou projectat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria, amb disseny acústic de l’enginyer Higini Arau Disposa de dues sales, una amb capacitat per a 800 persones i l’altra per a 250 La seva activitat és gestionada per l’Institut Municipal de Música de Lleida, i l’edifici acull també les installacions del Conservatori Municipal de Música de la ciutat Bibliografia Complement bibliogràfic Loncà, Antoni \ Pujol, Núria \ Gonzalo, Juan Luís Dones i música a Lleida Auditori Municipal Enric Granados, del 7 al 22 de març , Ajuntament de Lleida, Lleida 1996

Feu estudis a Viena i a Leipzig, on estudià amb M Reger A deu anys debutà com a pianista en un concert interpretant algunes obres pròpies, i poc després tocà acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Viena, amb la qual debutà com a director al cap de sis anys Entrà com a director assistent a la Staatsoper de Berlín, i el 1917 obtingué la titularitat de l’Òpera d’Estrasburg, que mantingué fins l’any 1919 Dirigí successivament les òperes de Praga 1919-21, Darmstadt 1921-22 i Düsseldorf 1922-24 El 1924 assumí la direcció de la Staatsoper de Berlín, càrrec que abandonà el 1929 arran…

Estudià teoria, composició, direcció d’orquestra i psicologia a Varsòvia El 1975 debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat, i un any més tard ho feu a la de Düsseldorf Nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa el 1977, n’ocupà la titularitat a partir del 1980 El 1978 guanyà a Berlín el prestigiós Concurs Karajan, que li permeté dirigir importants orquestres europees El 1982 es traslladà a Londres, on assumí la direcció de la Wrem Orchestra Des d’aleshores ha dirigit gairebé totes les orquestres britàniques més importants, a més de teatres d’òpera, com l’…

Inicià la seva formació musical a la Hochschule für Musik de Berlín Estudià també viola a l’Acadèmia d’Orquestra de la Fundació Karajan de Berlín i direcció d’orquestra i composició amb mestres particulars A divuit anys començà a exercir de repetidor a Berlín, Karlsruhe i Hannover, i fou cridat per Karajan com a assistent seu a Berlín i al Festival de Salzburg També fou assistent de D Barenboim a Berlín, París i al Festival de Bayreuth, fins que el 1985 assumí la titularitat de les òperes de Reno i Düsseldorf Entre el 1988 i el 1992 fou director musical de l’Òpera de Nuremberg…

Estudià al Conservatori d’Amsterdam, i des dels disset anys exercí de violinista a l’Orquestra del Concertgebouw Nomenat director musical d’Oberhausen, el 1932 decidí dedicar-se exclusivament a la direcció d’orquestra, activitat en la qual s’havia iniciat alguns anys abans Del 1934 al 1940 dirigí la Filharmònica de Dresden, i en 1942-44 fou director general de música d’Aquisgrà en substitució de H von Karajan Entre el 1949 i el 1955 actuà com a convidat al capdavant de diverses orquestres mentre ensenyava direcció a l’Acadèmia Chigiana de Siena, activitats que compaginà amb la …

La titularitat i la gestió corresponen a l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, que depèn del Ministeri d’Educació i Cultura Disposa de dues sales d’audició, una de simfònica, amb capacitat per a 2 293 espectadors i un temps de reverberació de 2,1 s, i una de cambra, amb una capacitat de 692 localitats i un temps de reverberació d’1,5 s Ambdues sales disposen d’orgue, el de la sala simfònica és obra de Gerhard Grenzing, i el de la sala de cambra, de Gabriel Blancafort És la seu de l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya…

El seu disseny acústic és obra d’Higini Arau La titularitat i la gestió corresponen al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya Disposa d’una sala simfònica amb una cabuda de 2 319 seients on és previst que s’hi installi un orgue, una sala polivalent amb 350 localitats i una de cambra amb 700 butaques És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i fou projectat també per a acollir les installacions del Conservatori Superior de Música de Catalunya i del Museu de la Música…

Aprengué els rudiments del violí amb el seu pare, membre integrant de l’Orquestra Simfònica de Boston Més tard es traslladà a Berlín, on estudià amb Willy Hess El 1915 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Boston, primer com a violinista i després com a viola, abans de fundar la Boston Sinfonietta 1924, amb la qual se centrà en un repertori lleuger i de caràcter popular La faceta popular de Fiedler es desenvolupà amb molta més profusió a partir del 1929, any en què assumí la titularitat dels Boston Pops, formació al capdavant de la qual oferí diversos concerts a l’aire lliure…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal amb Anton Rubinstein, entre altres mestres, i composició amb A Glazunov El 1894 acabà els estudis amb l’obtenció del Premi Rubinstein Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb T Leschetizky Debutà el 1896 a Berlín, i quatre anys més tard ho feu als Estats Units De retorn a Europa, dirigí regularment a Munic entre el 1910 i el 1914, fins que aquest darrer any tornà als EUA, on adoptà la nacionalitat nord-americana el 1918 Aquest mateix any aconseguí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Detroit, formació que dirigí…

Estudià a la seva ciutat natal i, a vuit anys, debutà com a nen prodigi dirigint la Sisena simfonia , ’Patètica’ de PI Cajkovskij Posteriorment amplià la seva formació a França, on, durant els anys trenta, fou contractat per FI Šal’apin per a dirigir l’orquestra de la Gran Òpera Russa Després fou reclamat per L Massine, que el contractà el 1937 per als Ballets Russos de Montecarlo, amb els quals viatjà als EUA El 1940 es traslladà a Anglaterra, on fixà la seva residència Exercí la seva tasca sempre com a director convidat, a excepció d’una breu titularitat al capdavant de l’…