Resultats de la cerca

Un tret comú de les obres atonals d’aquests autors, si més no de les composicions instrumentals, fou la tendència a la forma breu, aforística Això s’originà tant per la manca de relacions tonals com per l’atematisme tematisme/atematisme , i comportà dificultats per a desenvolupar els materials No fou endebades la utilització d’un text per a ser recitat o cantat, recurs que contribuí a la coherència musical i possibilità obres de major durada L’organització de les altures promogué els intervals augmentats i disminuïts per tal d’evitar reminiscències tonals, i també la utilització del total…

L’agregació per excellència és el clúster superposició per segones menors i, més en general, qualsevol complex simultani d’intervals que ja no pretén tenir una funció o valor sintàctic en un sistema donat i que és escollit per la seva sonoritat, color o intensitat individuals Per analogia, encara s’utilitza, però, la paraula acord, tot i les seves implicacions tonals, per a superposicions que responen més al concepte d’agregació, com per exemple l’acord de 12 sons o l’acord per quartes acord místic

Entrà a la Musikakademie de Viena el 1941, i s’hi graduà un any després En acabar la Segona Guerra Mundial, hi treballà com a professor d’orgue i tingué una reputació internacional com a concertista L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs Internacional d’Improvisació a Haarlem Escriví un gran nombre d’obres per a l’església, i també peces de concert seguint l’estil de P Hindemith i Johann N David La seva música té afinitats melòdiques i tonals amb el cant gregorià, però evolucionà cap a l’ús més extens del cromatisme i les tècniques dodecatòniques

Rebé la primera formació musical del seu pare, el pianista i compositor Achile Longo El 1878 començà a estudiar amb P Serrato composició i B Cesti piano al Conservatori de Nàpols, on fou professor a partir del 1897 L’any 1891 fundà el Circolo Musicale D Scarlatti, i el 1914, la revista "L’arte pianistica" després "Vita musicale italiana" El 1906 publicà per a l’editorial Ricordi la primera edició completa de les sonates per a clavicèmbal de Domenico Scarlatti Ordenades arbitràriament en suites segons relacions tonals, la seva catalogació indicada amb una L en les edicions actuals…

L’adjectiu eclèctic sovint s’aplica a l’estil d’un compositor o al d’una obra concreta amb intenció pejorativa El fet que les influències diverses observades en el llenguatge d’una obra s’integrin de forma coherent o no cas aquest darrer en què més clarament s’hauria de parlar d’eclecticisme depèn en molt bona part d’una interpretació subjectiva Per exemple, la coexistència d’elements tonals i atonals en una obra com el Concert per a violí i orquestra ’A la memòria d’un àngel' , d’Alban Berg, podria considerar-se una manifestació d’eclecticisme, en una visió de la peça poc afí…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The…

Estudià la carrera de piano al Conservatori de Zuric, i musicologia a la universitat de la mateixa ciutat 1926-29 Fou intèrpret professional de fagot a l’orquestra estatal de Winterthur 1942-71, professor de música, compositor, crític i musicòleg En aquest darrer camp, la seva recerca se centrà en L van Beethoven, sobre el qual publicà nombrosos estudis i un catàleg de la seva obra, l’any 1927 Entre el 1959 i el 1971 publicà catorze volums com a suplement a la completa edició de les obres de Beethoven, i nombroses edicions d’obres separades També fou un compositor prolífic que escriví moltes…

De jove estudià composició amb John Knowles Paine i es guanyà la vida com a violinista als teatres de Boston Fou director de l’orquestra de Winona, Minnesota 1908-12, i posteriorment s’establí a Nova York 1917 En 1938-43 ensenyà composició a la Universitat de Miami A partir del 1920 formà part durant dues dècades de l’International Composers’ Guild, juntament amb Ch Ives, E Varèse i H Cowell, tot i que les seves obres no tonals i polifòniques tenen poc a veure amb les dels seus collegues La seva música és dissonant, atonal molt abans que això fos una pràctica corrent, i no…

El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de C Debussy, que esdevé una nota central per la insistència de la…

Aquest tipus d’agregació, característica de l’harmonia del segle XX I Stravinsky, S Prokof’ev, B Bartók, A Honegger, etc, acostuma a combinar acords simples, com ara tríades, per tal d’assegurar una percepció distinta de les diferents fonamentals que el componen Aquesta percepció serà més evident com més allunyats, harmònicament parlant, estiguin els acords superposats En aquest sentit, es pot citar l’anomenat ‘acord de Petruska ’, format per una tríada de do M i una de fa♯ M i que pertany a l’obra del mateix nom de Stravinsky No és habitual trobar poliacords amb més de dues fonamentals El…