Resultats de la cerca

Tocà a Nova York a partir del 1921, i el 1926 entrà en l’orquestra de Fletcher Henderson El seu període més creatiu s’inicià el 1934, any en què ingressà en l’orquestra de Duke Ellington Durant més d’una dècada, Stewart hi aportà la seva marcada personalitat musical, amb un toc molt expressiu, i la incorporació del recurs half-valve D’aquest període destaquen les interpretacions de Boy Meets Horn 1938, Morning Glory 1940 i Take the ’A’ Train 1941 A partir del 1945 tocà amb Jazz at the Philharmonic i feu una llarga gira per Europa 1947-51 Els anys cinquanta disminuí la seva activitat musical…

Inicià els estudis de piano, violí, percussió i trompeta a partir de sis anys Del 1932 al 1937 dirigí un sextet a Chicago Després treballà a les orquestres d’Earl Hines i Horace Henderson, abans d’entrar a la de Duke Ellington el 1940, en substitució de Cootie Williams Llevat d’una breu interrupció el 1944, Nance romangué amb Ellington fins el 1963 com a trompetista i violinista Interpretant aquest últim instrument cal destacar-ne els enregistraments Moon Mist 1942 i Come Sunday 1958 Com a trompetista heretà el paper d’especialista en tècnica wa-wa -detingut anteriorment per Bubber Miley i…

Músic dotat d’una extensa i completa formació, el 1938 oferí a Duke Ellington una composició seva Ellington, profundament impressionat, l’any següent l’incorporà a la seva orquestra com a arranjador, compositor associat i segon pianista L’estreta i empàtica collaboració que tots dos músics mantingueren al llarg de quasi tres dècades fa difícil precisar les aportacions de cadascú, però cal estimar que Strayhorn fou en bona part responsable del so de la banda, per a la qual compongué una gran quantitat de cançons, com Take the ’A’ Train 1941 i Satin Doll 1954 De les balades de…

Cursà estudis de piano des que tenia sis anys Fou un músic local a Mont-real fins que l’empresari Norman Granz l’incorporà al programa dels concerts de Jazz at the Philharmonic de Nova York el 1949 Peterson ja es mostrà llavors com un virtuós amb un estil que es caracteritzava per un swing potent i una extraordinària riquesa de recursos, i que reunia elements dels estils d’altres pianistes, sobretot de Nat King Cole i d’Art Tatum, amb el qual compartia el virtuosisme Durant els anys cinquanta formà el seu propi trio amb una guitarra i un contrabaix, amb el qual enregistrà At The Concertgebouw…

Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època  swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson, Duke…

Aprengué clarinet i saxo alt a l’escola Amb aquest últim instrument s’introduí professionalment a Filadèlfia Per a la seva primera feina important, amb Eddie Cleanhead Vinson 1947-48, s’inicià en el saxo tenor El 1949 treballà amb Dizzy Gillespie, i el 1952 amb Earl Bostic i Johnny Hodges, una de les seves influències primerenques Inicià la carrera com a solista el 1955, any que ingressà al quintet de Miles Davis, quan aquest autor entrava en la seva etapa més creativa Durant els següents cinc anys, ultra actuar amb Davis i un temps amb Thelonious Sphere Monk, es dedicà intensament a gravar…

Vida Nascut en una família humil, deixà la universitat per cantar per a la Memphis Sun Recording Studio 1955, i entrà al món de la música enregistrant una cançó dedicada a la seva mare Aquell fou el començament d’una carrera que el convertí en el primer ídol mundial del rock-and-roll Fou el primer a mesclar amb èxit el country i el blues i a donar més velocitat al ritme d’aquesta fórmula, aleshores anomenada rockabilly A més de la seva veu poderosa i el caràcter atraient dels temes frívols que tractava, ballava amb una actitud de provocació sexual que sorprengué i agradà a tota una…

Vida Provinent d’una família jueva benestant, inicià els seus estudis musicals a la Provença natal abans de desplaçar-se a París per estudiar al conservatori amb A Gédalge, V d’Indy i P Dukas Marxà al Brasil durant la Primera Guerra Mundial com a secretari del seu amic Paul Claudel, escriptor francès, ambaixador a Rio de Janeiro, el qual es convertí ben aviat en el llibretista de gairebé totes les seves obres escèniques De nou a París 1919, es relacionà amb E Satie, J Cocteau i músics de l’anomenat Grup dels Sis, com F Poulenc i A Honegger D’aquest període daten peces com el ballet Le bæuf…