Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Juan Oliver y Astorga
Música
Compositor i violinista murcià.
Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a violinista a la…
Edward Alexander MacDowell
Música
Compositor nord-americà, un dels més destacats del segle XIX.
Vida Es formà amb músics d’origen hispanoamericà, com J Buitrago o P Desvernine De jove mostrà uns grans dots com a pianista, i es traslladà a París, on estudià amb AF Marmontel Després d’escoltar N Rubinstein en un concert, decidí traslladar-se a Alemanya Allí estudià composició amb S Lebert a Stuttgart, i amb L Ehlert a Wiesbaden, i després entrà al Conservatori Hoch de Frankfurt Conegué personalment F Liszt, a qui feu sentir algunes composicions pròpies per a piano El 1880 s’inicià en la docència del piano, i l’any següent fou contractat al Conservatori de Darmstadt, on romangué un curs…
John Farmer
Música
Compositor anglès.
El 1591 publicà una collecció de cànons, Divers and Sundry Waies of Two Parts in One , però sobretot destacà com a compositor de madrigals Collaborà en diverses iniciatives editorials collectives, com ara el Whole Booke of Psalms 1592 de Thomas East i a The Triumphes of Oriana 1601 de Thomas Morley El 1595 fou nomenat organista i mestre dels infants de la catedral Christ Church de Dublín, i el 1596 en fou nomenat mestre de cor El 1597 fou amenaçat de ser destituït per una absència desautoritzada Tornà a ocupar el càrrec fins el 1599, any en què traslladà la seva residència a…
Peter Charles Arthur Wishart
Música
Compositor escocès.
En 1938-41 estudià a la Universitat de Birmingham, i en 1947-48, amb Nadia Boulanger a París Posteriorment fou lector al King’s College 1972-77 i professor de música a la Reading University 1977 La fama li arribà primer per la música coral i de cambra i posteriorment per les seves òperes Són notables el Concerto for Orchestra , opus 27 1957, la suite vocal instrumental Elegies 1958, les òperes Two in a Bush , opus 26 1959, The Captive , opus 37 1960, The Clandestine Marriage , opus 69 1971, Clytemnestra , opus 72 1974, i The Lady of the Inn 1983, i també les seves cançons Així…
Mel Powell
Música
Compositor nord-americà.
Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band Es graduà a la Universitat de Yale 1952, on estudià composició amb P Hindemith Més tard fou catedràtic de composició 1957-69 i director de l’estudi de música electrònica 1960-69 d’aquest mateix centre El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P Hindemith, progressivament es decantà cap al serialisme -visible a…
Charles Mingus
Música
Contrabaixista, compositor i líder de banda nord-americà.
Estudià violoncel i trombó, però aviat s’inicià en el contrabaix De molt jove compongué alguns temes, com ara What Love 1939, que no gravà fins els anys seixanta Passà de manera breu per les formacions de Barney Bigard, Lionel Hampton i Louis Armstrong Començà a ser conegut quan formà part del trio de Red Norvo els anys 1950-51 Després es traslladà a Nova York, on treballà amb Bud Powell, Duke Ellington i Charlie Parker Alhora fundà la discogràfica Debut Més tard organitzà el Jazz Workshop, concebut com a laboratori d’experimentació collectiva, on, amb diverses formacions i fent força ús de…
Bo Diddley
Música
Pseudònim del cantant, guitarrista i compositor de blues i rock Ellas Otha Bates.
Estudià violí, però s’interessà per la guitarra després de sentir John Lee Hooker En la seva joventut treballà en oficis diversos i fou músic de carrer El 1955 enregistrà el seu primer single , les cançons del qual, Bo Diddley i I’m a Man , foren un èxit popular Des d’aleshores, al capdavant dels seus grups, desenvolupà un estil propi amb el qual, en l’estil del rhythm-and-blues , es convertí en un precursor del rock-and-roll juntament amb John Lee Hooker, Little Richard, BB King i d’altres que influïren Elvis Presley, The Rolling Stones, The Beatles i moltes altres figures del pop-rock ,…
,
Leon Fleisher
Música
Pianista i director d’orquestra nord-americà.
Després d’haver estudiat amb A Schnabel, el 1935 debutà a la seva ciutat natal El 1952 guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, i emprengué la seva carrera com a solista en diferents concerts oferts arreu d’Europa i dels EUA Des del 1960, una malaltia a la mà dreta li impedí prosseguir la carrera de pianista, malgrat que posteriorment tocà obres escrites per a la mà esquerra A partir d’aquest fet es dedicà a la docència i a la direcció orquestral El 1965 dirigí la Fundació Walter Naumburg i, amb Dina Koston, cofundà i codirigí el Theatre Chamber Players de Washington 1968-2003, un conjunt…
Henry Dixon Cowell
Música
Compositor i pianista nord-americà.
Vida De ben jove demostrà un talent inusual per a la música començà a estudiar violí a cinc anys i més tard, a Nova York, inicià els estudis de piano La seva primera composició, Golden Legend , del 1908, és la versió musical d’una obra literària del mateix títol de l’escriptor nord-americà HW Longfellow Autodidacte pel que fa a la composició, entre les influències musicals que rebé a la primera època hi ha la música popular nord-americana, la música irlandesa i també la de les comunitats orientals de certs barris de San Francisco Una altra obra destacable d’aquests primers anys fou The Tides…
Barbra Streisand

Barbra Streisand, a The Guilt Trip
© The Guilt Trip Movie
Cinematografia
Música
Cantant i actriu nord-americana.
A partir dels anys seixanta es convertí en la cantant nord-americana per excellència A l’igual de Frank Sinatra, mantingué una gran popularitat quan els qui venien més discos eren grups de pop-rock Enregistrà el seu primer disc el 1963, The Barbra Streisand Album , però en aquella època les seves prioritats eren el teatre, la televisió i el cinema, i la cançó restà com a activitat complementària, tot i que posteriorment la reprengué i ha publicat més d’una cinquantena d’àlbums En el món de l’espectacle, el seu èxit en la revista musical Funny Girl la portà al cinema aconseguí l’Oscar i el…
,