Resultats de la cerca

Una modulació suposa el desplaçament de l’ordre tonal, és a dir, el trasllat de les funcions tonals de tònica, subdominant, dominant, etc cap a altres acords diferents dels inicials Per exemple, si la modulació es produeix entre do M i sol M, aleshores la funció de tònica deixa d’estar representada per l’acord de do M i passa a ser-ho per l’acord de sol M Aquest desplaçament comporta, d’una banda, la desestabilització i l’abandonament de la tonalitat inicial i, de l’altra, l’afirmació de la nova tonalitat En aquest sentit, la modulació, en oposició a la…

La veu que inicia el cànon es coneix com a dux 'guia' o antecedent La veu que imita el dux s’anomena comes 'company' o consegüent El cànon presenta -com qualsevol imitació, però en aquest cas de manera sistemàtica- una relació temporal que se suma a la diacrònica melòdica i a la sincrònica harmònica i que pot designar-se com a transcrònica ja que la memòria estableix una relació d’identitat entre diferents moments Dit d’unaaltra manera, en el cànon, un mateix segment es combina tant diacrònicament com sincrònicament ex 1 El recurs canònic…

Moviment contrari exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’ús del moviment contrari es considera un dels recursos més importants per tal d’aconseguir la independència melòdica de les diferents veus que componen un contrapunt D’altra banda, el moviment contrari, a diferència dels moviments directe i oblic, no és objecte de cap restricció per part de la teoria harmònica També es denomina ’per moviment contrari’ la versió d’un tram melòdic produïda de resultes d’invertir la direcció dels intervals així, si la versió inicial havia efectuat una 2a asc i una…

L’oïda relativa és la més freqüent de les capacitats musicals, fins i tot en els no-músics, i es dona quan a partir d’un so hom pot afinar o reconèixer-ne un altre per la seva relació intervàllica, sobretot en un context tonal o modal, en què es parteix d’una jerarquia de sons i uns punts de referència Quan es canta una cançó s’utilitza la memòria relativa, que permet recordar les distàncies entre els sons, sense importar-ne l’altura absoluta Una bona formació musical fa que es puguin arribar a memoritzar i reconèixer els intervals i es tingui clara…

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…

Sovint es fa un ús distorsionat d’aquest material per a obtenir un resultat de caràcter satíric La simple substitució d’un text per un altre de caràcter oposat per exemple de sagrat a profà rep el nom de contrafacció

Aquest tipus de textura es contraposa a d’altres com l’estrictament homofònica o la contrapuntística Tot i que des de sempre una part melòdica, generalment vocal, ha pogut anar acompanyada, la locució no fou aplicable fins a l’època barroca, quan el naixement del baix continu provocà la clara diferenciació textural a dos nivells, en què la part del baix, a més a més de desprendre l’harmonia funcional com a suport de la melodia, també la impulsà contrapuntísticament Exemple 1 - Viderunt omnes , primer verset del gradual de la missa del dia de Nadal © Fototecacat/ Jesús Alises Amb…

La resolució té lloc sobre el mateix acord en què es produeix la dissonància quan aquesta té un origen contrapuntístic retard, appoggiatura I té lloc sobre el següent acord en què es produeix la dissonància quan aquesta té un origen harmònic 7a, 9a, etc D’altra banda, la resolució pot ser indirecta quan la nota consonant apareix en unaaltra veu diferent de la que percudia la dissonància, anticipada quan apareix abans que es produeixi el canvi d’acord pertinent o diferida quan la resolució no segueix de manera immediata la dissonància

Aquesta tècnica fou habitual als segles XVI i XVII i el seu gènere principal fou la missa paròdia El terme paròdia aparegué per primera vegada com a títol d’una missa de Jakob Paix el 1587

Normalment, s’harmonitza una melodia que originàriament no té harmonia, com ara una melodia popular o un coral S’entén que una harmonització ha de fer explícita l’harmonia implícita d’una melodia, sense que això vulgui dir que una melodia només sigui susceptible de rebre una única harmonització, com ho demostra el fet que, per exemple, un mateix coral hagi rebut diferents harmonitzacions JS Bach, Jesu, der du meine Seele , ’Jesús de la meva ànima', BWV 352, 353, 354 D’altra banda, l’harmonització a…