Resultats de la cerca

Són cinc diesi, doble diesi, bemoll, doble bemoll i becaire La diesi ♯ eleva l’entonació de la nota natural un semitò La doble diesi ww l’eleva un to El bemoll ♭ abaixa l’entonació de la nota natural un semitò El doble bemoll ♭♭ l’abaixa un to El becaire ♮ anulla l’efecte de les alteracions anteriors Situada a l' armadura , l’alteració -sovint anomenada, aleshores, alteració constitutiva- afecta totes les notes del mateix nom de la peça Situada al davant d’una nota concreta -alteració accidental-, afecta totes les notes de la mateixa altura que hi ha a la resta del compàs En certes formes…

El terme s’utilitza sobretot en el cant pla litúrgic Un melisma pot arribar a tenir entre vint i trenta notes L’estil melismàtic es contraposa al sillàbic, en el qual a cada síllaba correspon una sola nota Entre l’un i altre se situa l’estil neumàtic, en el qual a cada síllaba correspon un petit nombre de notes Els cants de la missa en els quals abunda més l’estil melismàtic són l’alleluia, el gradual i el tractus També són usuals en algunes formes dels responsoris de l’ofici Generalment tan sols alguns passatges d’aquests cants utilitzen melismes molt llargs, mentre que en la resta s’…

Segurament fou un calvinista refugiat Compongué alguns arranjaments de salms a cinc veus Són escrits que utilitzen com a cantus firmus melodies pròpies dels calvinistes de Ginebra També escriví diverses cançons franceses Algunes de les seves obres foren recollides i editades en una antologia l’any 1597

Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc

En l’orgue barroc peninsular del segle XVIII podia designar solament el conjunt de jocs de llengüeta trompetes, baixons, clarins, etc situats a les façanes de l’instrument, tant la principal com la posterior llengüeteria de façana En els grans instruments, del mateix segle o posteriors, també pot designar el conjunt dels jocs de llengüeta interiors propis de cada teclat, conjunts que s’utilitzen per a dialogar entre si

En la classificació Hornbostel-Sachs, és considerat un idiòfon de sacseig Els tubs són suspesos dins un marc construït amb varetes de bambú, i sostinguts per la base dins un fragment transversal de la mateixa canya És propi d’Indonèsia, on grups d’intèrprets n’utilitzen diversos disposats en sèrie i afinats segons les cinc notes base del gamelan A l’est de l’illa de Java també es coneix amb el nom d’ angklung una varietat de xilòfon feta amb tubs tallats de la mateixa manera

S’abreuja amb la lletra efa ww Altres paraules italianes derivades són mezzoforte ww, que significa mig fort, i fortissimo ww, que significa molt fort Alguns compositors utilitzen tres efes, equivalents al terme tutta forza , per a indicar la màxima intensitat possible, la qual sempre està condicionada per les característiques sonores de l’instrument i per la seva potència S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures s’usen principalment en forma abreujada

De vegades també s’anomena pes flexus perquè de fet és un pes dues notes en posició ascendent que posteriorment descendeix El seu dibuix sol consistir en un traçat curvilini que indica la direcció de la corba melòdica Hi ha tres formes especials de torculus , que serveixen per a indicar el predomini de les dues darreres notes sobre la primera S’utilitzen sobretot en els casos següents sobre una síllaba final, en una entonació, i com a grup de pas en un moviment melòdic ascendent que acostuma a procedir per graus conjunts

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió indirecta de sacseig amb cavitat globular Sol ser de bronze o d’algun altre metall Generalment els cascavells s’utilitzen en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En l’orquestra són collocats normalment en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja Són presents en alguns balls populars tradicionals, anomenats balls de cascavells, en els quals els homes o fadrins porten uns camals de roba amb cascavells cosits També són utilitzats com a senyal de comunicació,…

Es formà com a nen cantor a la catedral d’Augsburg El 1574 ocupà el càrrec de mestre de capella La seva formació es completà, ja d’adult, amb els ensenyaments de Johannes de Cleve, amb qui treballà durant la dècada del 1570 Mantingué contactes amb Adam Gumpelzhaimer, Hans Leo Hassler i Roland de Lassus La seva obra més extensa i important conservada és el Liber primus sacrarum symphoniarum Munic, 1607, de fet, una collecció de trenta-quatre motets en llatí, la major part a quatre, cinc i vuit veus, i altres que utilitzen la tècnica del cori spezzati També participà en el volum…